Objectes perduts

20.08.2015

– Bon dia. A la plaça del Diamant, si us plau.

Ja assegut dins del taxi em fixo en la tapisseria clivellada del seient, la catifa rònega, la foto esgrogueïda de tres vailets i l’estampa d’un Sant Cristòfol enganxada a la dreta del quadre de comandament. Al retrovisor, una petita ferradura es gronxa intermitentment. Sembla un taxi d’un altre temps. Al volant, un home de mostatxos blancs i imponents i amb un cert aire displicent.

Tot d’una el peu m’ensopega amb un objecte. M’inclino per recollir-lo: és una agenda de cobertes negres. Faig gairebé el gest de lliurar-lo al taxista però la curiositat pot més: l’obro i tafanejo. Per a avui dimarts, dia 30 de març, a les 17.00, amb una cal·ligrafia enèrgica, hi ha escrit: “Llibreria Casa Usher, c/Santaló núm. 79. Tu, amb un mocador vermell; jo, amb el diari Ara sota el braç”. La cosa es posa interessant, penso.

– Canvi de plans. Porti’m al carrer Santaló número 79, si us plau.

El taxista gira el cap perplex. Li ha desaparegut, però, l’amargor del rostre, i ja té un aire de bon jan i panxacontent. Els vailets de la fotografia em miren entremaliats i divertits, el vaivé de la ferradura ha adoptat un ritme de frenesia i l’aire que entra de fora s’enduu l’olor de resclosit. El dia promet. Amb la mirada ressegueixo el seient esquinçat i la catifa atrotinada i penso en la munió d’objectes que aquí es deuen haver acomiadat dels amos, convertint-se en misteriosos objectes perduts.

– Són 7,25 €.

– Moltes gràcies i passi-ho bé.

“Mmm, té bona pinta”, em dic. Una finca bonica rescatada al temps, amb la porta de fusta amb vidrieres, una llinda amb filigranes i ornaments que l’embelleix i el nom de la llibreria amb lletres vermelles al capdamunt. Un cartell que anuncia “Un llibre i un bon vi” em convida a entrar. Arreu, prestatgeries a vessar de llibres sobre parets de maons foscos sota un sostre de volta amb bigues. Diversos corredors i habitacles, amb rajola catalana al terra, magníficament recuperada, i preciosos mosaics de paret en alguna de les estances em condueixen fins a una pati amorosit de buguenvíl·lees i tauletes on amants de la lectura la fan maridar amb un bon vi. I allà és ella, esplèndida, amb un mocador d’un roig encès nuat al coll. M’hi acosto pel darrere i per damunt de les espatlles li prenc suaument el llibre que té entre les mans. En llegeixo el títol, Objectes perduts a la Nova Barcelona, alhora que deixo el diari Ara al seu davant. Amb estupefacció, la mirada li va del meu rostre al diari Ara, del diari Ara al meu rostre.

– No t’assembles gens a la foto que em vas enviar.

– És que en la distància curta milloro –contesto, sabedor dels encants amb què la naturalesa m’ha dotat. I conscient que qualsevol error em pot descobrir, tot asseient-me, afegeixo: –Començarem de zero, oblidarem tot el que virtualment ens hem dit i iniciarem a partir d’ara la nostra coneixença.

El reflex de la llum al vi desplega tots els colors i les formes d’un calidoscopi i la sorpresa li és ben viva als ulls. Veig entrar un home amb un diari com el meu sota el braç. M’alço amb prestesa i ajudo la meva acompanyant a posar-se l’abric, cobrint la vermellor de l’atrevit fulard. Des del corredor, al defora tot és bonança i esplendor. En sortir, un noi que camina a pas lleuger topa amb mi sense voler.

– Perdó.

– Disculpi.

Passa volant i en un tres i no res ha desaparegut.

M’ajupo per collir el que li ha caigut de la butxaca. El dia segueix, prometedor.