Nosaltres ja l’hem feta!

Sovint comparem Catalunya amb els països nòrdics, principalment Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia.

Sovint comparem Catalunya amb els països nòrdics, principalment Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia. Usem els països nòrdics com a model de moltes coses. Ens comparem amb els seus sistemes d’educació, que són considerats els millors del món; amb les seves economies sostenibles tan orientades a la modernitat; amb els seus sistemes de protecció i benestar social pioners a Europa; n’admirem les polítiques sostenibles i respectuoses amb la natura i el medi ambient i, fins i tot, en valorem els eficients programes d’integració d’emigrants i persones desfavorides que fugen de les guerres i de la fam. En moltes coses considerem els països nòrdics com a societats avançades perquè ho fan tot molt ben planificat i amb un gran respecte per les minories.

Doncs bé, un dels models on són també capdavanters i inverteixen, per cert, sense perdre ni un sol segon en debats polítics estèrils, és en els seus sistemes bibliotecaris que faciliten cada dia l’accés a la lectura i a la informació a milions de ciutadans. Tots aquests països disposen no sols de bones xarxes de biblioteques de barris i pobles que fan mil i una activitats de foment de lectura a totes les capes de la població, sinó que a més, darrerament, estan apostant per construir noves grans biblioteques com a equipaments centrals, moderns i tecnològics. Aquestes grans biblioteques tenen com a missió principal projectar una imatge moderna de les ciutats basada en el coneixement i la cultura digital. Òbviament aquestes ciutats també disposen d’edificis històrics com palaus, museus, parlaments i ajuntaments però són tots edificis que representen una altra època. Ara, sorprenentment, han elegit la construcció de grans biblioteques com els nous referents constructius socials d’aquest segle que ara encetem.

Actualment s’estan projectant dues grans biblioteques centrals, una a Oslo i l’altra a Hèlsinki. A Oslo s’està construint la que serà, diuen, la biblioteca pública més moderna del món. El projecte de biblioteca d’Oslo de l’arquitecte Lund Hagem és realment excepcional i no sols per la seva moderna concepció del espais, sinó perquè té l’objectiu de ser la peça central per transformar la ciutat, concretament una part del port de la ciutat, juntament amb una sèrie d’altres edificis nous com són l’Òpera Nacional i el Museu Munch. La pedra angular i el motor de la nova imatge d’Oslo serà aquesta nova biblioteca.

També a Hèlsinki s’està projectant una imponent biblioteca central de la ciutat. El projecte dels arquitectes Juho Grönholm, Antti Nousjoki, Janne Teräsvirta, i Samuli Woolston és simplement extraordinari i el seu objectiu estratègic és convertir la biblioteca central en el centre formatiu de la gent per potenciar econòmicament el país.

Les altres dues capitals com Copenhaguen i Estocolm ja tenen aquests dos grans equipaments bibliotecaris a ple rendiment. La gran biblioteca nacional de Copenhaguen, considerada com el “diamant negre” de Dinamarca per la seva majestuosa façana de marbre negre inclinat, és un edifici de 30.000 metres quadrats que va ser dissenyat al 1999 pel despatx de Schmidt, Hammer and Lassen Architects. És la biblioteca on va tothom que visita la ciutat i dona accés democràtic a més de 25 milions de llibres. Aquesta biblioteca ja és l’emblema consolidat d’un país petit però modern i avançat. La darrera biblioteca que volem citar és la coneguda biblioteca pública d’Estocolm, una i mil vegades fotografiada no sols per la seva funcionalitat, sinó perquè va ser la primera gran biblioteca que va disposar dels prestatges i els llibres d’accés lliure als lectors. Aquesta meravella de l’arquitectura neoclàssica “nòrdica”, la va crear el gran arquitecte Gunnar Asplund. La biblioteca d’Asplund es pot considerar la representació social de la mateixa Suècia. El millor arquitecte del país havia de dissenyar el millor edifici municipal amb els materials més nobles coneguts per a la formació de les classes treballadores.

Però per què aquests països, tan avançats i que tant admirem, aposten per les grans biblioteques públiques justament en l’era d’Internet? Doncs per una raó estratègica molt important, perquè consideren que la biblioteca moderna és el millor equipament que assegura els elements clau del futur de la gent: l’accés social a la tecnologia, l’accés social a la informació i a l’accés social a la formació. Entenen la biblioteca com un dels pocs equipaments extraordinaris que pot garantir també que tota la població, sense cap exclusió, l’accés a la cultura digital que ara s’inicia i que sens dubte transformarà les nostres societats.

Tenim a Barcelona aquesta gran biblioteca central moderna i tecnològica? No.

La història de la biblioteca central de Barcelona és un malson des de fa anys perquè les diverses administracions no s’han posat mai d’acord i passen els anys i Barcelona no disposa a hores d’ara de cap gran biblioteca emblemàtica de la ciutat. És una assignatura pendent que sembla que ningú no vol aprovar. És veritat que la ciutat ha anat fent diverses transformacions durant els darrers temps, les olimpíades, el Fòrum de les Cultures, etc., i s’han construït i renovat els grans equipaments culturals però mai no s’ha fet la gran biblioteca que es mereix Barcelona.

Fa uns mesos vàrem proposar al post “Comprem la Monumental” que les administracions recuperessin la plaça de toros Monumental, obra de l’arquitecte modernista Joaquim Raspall, per fer la gran biblioteca de Barcelona, perquè enteníem que era i és un edifici central i excepcional de la ciutat, ben comunicat i actualment amb un ús gairebé insignificant. Transformar una antiga plaça de toros per fer una gran biblioteca donava a Barcelona no sols un gran equipament públic sinó que projectava al món la idea de la superació definitiva d’una “cultura” d’altres temps passats. Recentment ERC, amb el suport d’altres partits, va proposar a l’Ajuntament de Barcelona la compra de l’edifici per a la ciutat, cosa que agraïm i ens impulsa a seguir treballant en aquesta idea que pensem que és beneficiosa pel barri, per la ciutat i per Catalunya. Construir la gran biblioteca de Barcelona ha de ser també disposar d’una gran infraestructura de país que ara no tenim, per tant s’ha de portar a terme sense esperar més temps. Són ja massa anys de discussions i d’espera. Des d’aquí fem una crida als lectors, escriptors, artistes, arquitectes, ciutadans que reclamin fer realitat aquesta gran biblioteca que necessitem per encarar la nova cultura del segle XXI.

Amb una conversa informal amb uns col·legues danesos i intentant esbrinar quines eren les diferències entre la gent del seu país i el nostre ens van dir: “Creiem que una de les diferències essencials és que quan vostès acaben de discutir si han de fer una cosa o no, nosaltres ja l’hem feta!”

Nota: Acabant de redactar aquest post pel Núvol, ens assabentem pels diaris que l’Ajuntament de Barcelona ha decidit paralitzar el projecte de construcció de la Biblioteca provincial. Una terrible decisió per a la cultura i una nefasta notícia en la setmana de Sant Jordi. La festa més important i internacional de Barcelona dedicada als llibres, la lectura i les biblioteques.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació