Nollegiu es planta

Ser llibreter, vendre llibres, comerciar amb idees és, poc o molt, una manera de fer política. Es poden fer moltes concessions però mai totes.

Ricardo Rodrigo, president de RBA, no s’imaginava que censurar el setmanari satíric “El Jueves” aixecaria tanta polseguera. El grup editorial s’exposa a que l’empipament del públic i la greu crisi reputacional derivin en quelcom més preocupant i afectin directament les vendes. La decisió de Xavier Vidal a la seva llibreria Nollegiu n’és una mostra.

Nollegiu és una de les noves llibreries nascudes a Barcelona amb la voluntat de vendre llibres d’una manera diferent. Sense deixar d’estar entroncada amb la llibreria de tota la vida, és una sala d’estar amb cafetera a l’abast dels clients i envoltada de llibres. En paraules del mateix Vidal, Nollegiu és un emprovador de llibres. Podem entrar-hi, agafar un llibre, asseure’ns una estona a un dels sofàs i, si el llibre no ens acaba d’agradar, podem tornar-lo al prestatge i marxar. Hem d’afegir-hi una agenda cultural que tan sols deixa un dia lliure, el dilluns. Nollegiu obre el diumenge.

I ara, arran de la crisi d’El Jueves, Xavier Vidal ha decidit deixar d’exposar llibres de RBA. Deixarà de mostrar-los als prestatges i a l’aparador. Ell mateix ho explica d’aquesta manera al blog de la llibreria:

[…]

És per això que Nollegiu ha decidit que a partir d’avui no tindrà llibres d’RBA exposats mentre no hi hagi una explicació del grup i/o una rectificació pública.

Som conscients que això causa un perjudici a autors de primera fila, alguns dels quals figuren en les llistes dels més venuts. La llibreria ha decidit fer-ho basant-se en els criteris d’ordre i gestió que donen identitat a un espai que pretén ser foment de la cultura sense cap topall al dret a la llibertat d’expressió.

Entenent que els perjudicats també són els lectors: demanem disculpes per aquesta decisió que no satisfà ningú, tampoc a nosaltres. Si algun lector demana un llibre del grup esmentat, el demanarem perquè el lector i l’autor no en tenen la culpa.

Vidal afegeix que aquesta decisió el reconforta amb si mateix i amb la societat lliure i democràtica que com a llibreter pretén servir.

Quin efecte directe tindrà això als comptes de RBA? Nul. Menyspreable. Però el valor d’algunes decisions és en un altre lloc. Xavier Vidal va al pinyol del que implica ser llibreter que, entre altres coses, és decidir quins llibres ofereix als seus clients. Ell ha decidit que no pot vendre els llibres d’una empresa que maltracta de manera directa, impune i descarada el dret democràtic a la llibertat de premsa i d’expressió sense haver de donar cap explicació. El seu valor és més gran perquè ningú li ha manat fer-ho.

Vidal ha decidit que hi ha coses que mereixen traçar una prima però ferma línia vermella i fa que ens preguntem pel paper d’aquells que sí que tenen el poder per afectar els comptes de RBA. No parlo de Casa del Llibre, ni de El Corte Inglés, ni de la FNAC, ni d’Amazon; no visc a Disneylandia. Parlo de tots aquells que algun cop s’han omplert la boca amb paraules altisonants, amb idees com l’excepció cultural del llibre i les llibreries, la funció insubstituïble del llibreter, el valor de la prescripció per la construcció d’una biblioteca personal, el paper de la llibreria en una societat informada i culta, i un llarg etcètera. Si un gran grup editorial ataca la llibertat d’expressió a plena llum del dia i a la vista de tothom i, malgrat tot, aquells que hi poden fer alguna cosa decideixen no fer-hi res… per què vendre llibres? Millor cremar-los, oi?

Parlo de Laie, de La Central, de totes les llibreries sota el paraigua de Bestiari, de la cooperativa Abacus per esmentar tan sols alguns exemples rellevants; parlo de les noves llibreries que han obert fa poc i de les que lluiten des de fa molts anys; parlo dels llibreters que omplen les fires de llibres de casa nostra. Si avui no és el dia d’emprar el seu poder agregat de compra i prescripció per enfrontar-se als enemics de certa manera d’entendre la societat –una en la qual hi caben (gairebé) totes les ideologies- jo em pregunto: quan ho serà?

Sempre he defensat que vendre llibres amb vocació cultural no ha d’estar renyit amb la prosperitat del negoci i que per l’esmentada prosperitat és necessari, entre d’altres coses, combinar els llibres d’alta rotació amb els de fons. Per a molts llibreters això vol dir empassar-se gripaus comercials difícils de pair però de fàcil compensació: apugen la persiana cada dia, cada mes, any rere any. El que no cal és empassar-se tots els gripaus vinguin d’on vinguin. És cert que la nostra democràcia i les nostres llibertats d’expressió i de premsa reben agressions solapades d’altres grups mediàtics i editorials però si no tracem una clara i ferma línia vermella enfront la més flagrant impunitat no mereixem dir que treballem en i per la cultura.

Ser llibreter, vendre llibres, comerciar amb idees és, poc o molt, una manera de fer política. La mateixa selecció dels títols a la venda és un mirall de la societat que el llibreter desitja. Es poden fer moltes concessions però mai totes. La política és el govern de la poleis, és la nostra implicació com a ciutadans en la res publica. Els llibreters sempre han presumit de poder influir en la formació cultural i cívica de la societat. Tenen una oportunitat decisiva per demostrar que són imprescindibles.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació