David Caño

David Caño

Poeta. Foto de Guillem Tramullas

No ens privatitzeu la independència

Així és la CUP-CC i no dubteu que passada l’assemblea, és a dir dilluns mateix, seguiran treballant per aconseguir l’acord.

Diu que si un cop han pres l’error per la veritat, es
fa impossible pronunciar-se amb certesa sobre res.
EPICUR segons Ciceró al de Finibus
Bonorum et Malorum, I, VII, 22 

“Quan els fats enviïn llur
ultimàtum d’última hora,
quan t’hi vegis a la vora
et beus un got de vi pur
a la salut d’epicur…”
ENRIC CASASSES a Bes Nagana 

Assemblea Nacional de la CUP a Castelló de la Plana

Aquest diumenge tindrà lloc a Manresa l’assemblea possiblement més mediàtica de la història de la CUP, més de 1600 persones inscrites, i malgrat s’ha dit per activa i per passiva que no és l’Assemblea Nacional oberta i decisòria que es va anunciar fa unes quantes setmanes sembla que tots els focus estaran allà presents. Cert és que aquests darrers dies hem conegut els posicionaments oposats de dues organitzacions que conviuen a dins de la CUP i que fins i tot algunes veus qualificades s’han atrevit a dir que la divisió és tan forta que podria acabar partint-la, deixant clar que el debat girarà entorn dels escenaris actuals i la possible investidura d’Artur Mas. Però anem a pams, no sigui que alguns es preocupin massa ràpid i altres obrin el cava amb excessiva lleugeresa:

La CUP parteix d’una forta base municipalista, és el seu ADN, amb una vertebració considerable arreu del territori, que li ha permès créixer considerablement aquestes darreres eleccions municipals (uns/es 400 regidors/es) i l’ha dotada de prou consistència per afrontar el reptes del Parlament, com així s’ha demostrat. No oblidem tampoc que la decisió de presentar-se a les eleccions arriba el 2012 després d’uns forts debats on s’analitza amb profunditat la necessitat i el què s’anirà a fer al Parlament, fent el pas del municipalisme de transformació al cavall de Troia a Màtrix. No fou una decisió senzilla, quallar el municipalisme de ruptura, el dia a dia dins la lògica de la transformació local i quotidiana, amb aquest voler ser els hackers de l’impossible, fent d’altaveu dels moviments socials, mirant d’amplificar i donar a conèixer les alternatives ja existents al salvatge sistema capitalista i volent protegir els serveis públics i les vides dels més vulnerables en aquesta època on la crisi i els seus gestors més s’han acarnissat contra ells. La resta ja és prou coneguda, sandàlies, comissions contra el frau i la corrupció, samarretes i deu diputats en unes eleccions que s’enfocaven en clau plebiscitària i que no li han donat majoria absoluta a junts pel sí ( malgrat partissin de 72 diputats i incorporessin persones referencials de la societat civil catalana).

Ara doncs, es posa sobre la taula el debat Mas o març, Artur president o eleccions anticipades. No hi ha matisos ni opcions intermitges i em sembla un enrocament del tot irresponsable per part d’aquells qui diuen estar disposats a tot per assolir la independència (JuntsPelSí). No tingueu cap dubte, però, que les bases de la CUP ho entomaran, com han fet sempre, i debatran sobre quin és el millor escenari per garantir la desconnexió i poder proclamar la independència. I no ho faran des d’opcions preconcebudes i tancades (més del 80% d’afiliats a la CUP-Crida Constituent no són de cap de les dues organitzacions que han fet públics els citats comunicats) sinó des del matís ideològic que li donen els sectors en lluita i les diferents organitzacions i espais de l’esquerra anticapitalista que s’hi ha incorporat, des de la rica diversitat territorial que li proporciona el municipalisme i també des de la multidimensionalitat d’enfoc i debat que una decisió tant profundament complexa com aquesta exigeix.

A priori, i pels que hem anat seguint els posicionaments de la CUP, segurament apareixerà amb força l’afirmació que es va fer durant la campanya electoral i la coherència de mantenir-la: “No investirem Artur Mas”. I aquesta, i malgrat el que s’hagi volgut fer veure, no va ser pas una afirmació espontània ni gratuïta, i ara veient el resultat electoral encara pren més força que mai.

Antonio Baños

Perquè en la no investidura de Mas no hi ha cap component de persecució personal sinó més aviat respon a les polítiques que ha desenvolupat, i no cal que ens remetem a l’etapa Pujol sinó que podem centrar-nos en les darreres legislatures – les del dret a decidir. En aquests darrers anys hem vist com el Govern ha assumit les polítiques d’austeritat, retallant i precaritzant les condicions laborals i de vida de la majoria de famílies catalanes, hem vist com Boi Ruiz ha engegat la privatització de la sanitat, esquitxada per casos de corrupció, com esquitxada de corrupció està CDC que fins i tot s’ha vist obligada a refundar-se, hem vist com Rigau acatava els decrets de Wert i aplicava la LOMQE per la porta del darrera i hem vist com Catalunya es convertia en la comunitat que més desnona, on la malnutrició infantil es dispara i la pobresa augmenta a marxes forçades, i tot això i encara molt més, amb Artur Mas de president.

El mateix president que ara vol erigir-se com el referent d’aquest nou cicle polític, que pot acabar constituint un nou estat que volem i s’ha dit que serà profundament més democràtic, radicalment molt més just i d’on es foragitarà el frau i la corrupció sistèmiques. Semblaria de manual i de sentit comú dir que no pot ser Mas la persona que inauguri i representi aquesta nova fase de la ruptura i la rebel·lió democràtica, no? És més, algú pot pensar que les persones més colpejades per la crisi i les polítiques que ha aplicat el senyor Mas li donaran alguna credibilitat? I encara més, no veieu que el percentatge de persones que encara ens falta integrar al procés per poder proclamar la independència creixerà i arribarà des de les classes populars i treballadores urbanes que són les que més han patit la crisi i més maltractades s’han sentit pels governs d’ Artur Mas i pels sectors i interessos amb els que se l’identifica, i que vulguem o no representa.

Dos mesos després de les eleccions, arribem a aquest diumenge sense concrecions sobre un calendari clar/full de ruta per la desconnexió i la independència, sense uns compromisos ferms en les mesures concretes de xoc per fer front a la precarietat i la pobresa i la seva aplicació durant els tres o sis primers mesos, sense tenir escrit com serà metodològicament aquest procés constituent que es vol participatiu i horitzontal, sense clarificar com farem front a la intervenció econòmica de la generalitat per part de l’Estat Espanyol i la resta d’envestides que puguin arribar-nos. És a dir, Junts pel sí, potser incapaços de posar-se d’acord internament en els temes essencials i de dur a terme una negociació sincera, segueixen desviant l’atenció i el debat mediàtic sobre qui serà el president; demanant a la CUP-CC que en un acte de fe i de confiança cega investeixin a Mas camuflat, igual que en les llistes, aquesta vegada sota el Consell de la presidència (amb un president legal i tres vicepresidències).

És cert que encara queda temps, que les coses comencen a moure’s i que hi ha marge per l’acord, doncs l’escenari d’eleccions anticipades no és bo ni volgut per ningú. Però a hores d’ara crec que no hi ha cap motiu pel qual donar un vot favorable a la investidura, ni pel que fa a les concrecions del procés de desconnexió ni pel que fa al candidat.

Assemblea Nacional de la CUP a Castelló de la Plana

Amb tot, però, seran les bases, els i les afiliades, col·laboradors i simpatitzants de la CUP-CC qui aquest cap de setmana prendran la paraula. I aquesta és la gran potència de la CUP-CC i la seva aportació a la nova manera de fer política, decisions col·lectives des de la legitimació que li dóna prendre una postura a partir del debat, el respecte, la confrontació d’idees i la seguretat que en cada passa les formiguetes avancen una mica més, i ho fan plegades. Que ningú no dubti, doncs, que la fractura és impossible, perquè ningú millor que ells/es saben el que ha costat arribar fins aquí. La CUP-CC no és un partit nascut en un laboratori polític sinó que és el resultat de la feina tossuda i constant de milers de persones i d’anys i panys d’independentisme quan poca gent era obertament independentista, d’anys i panys d’anticapitalisme quan la bonança econòmica feia del consum la nova religió i ningú ja no es considerava ni precari ni classe treballadora.

Així és la CUP-CC i no dubteu que passada l’assemblea, és a dir dilluns mateix, seguiran treballant per aconseguir l’acord que ens faci guanyar la independència i proclamar la República Catalana des d’un president o veritable presidència coral investida per 72 diputats i un full de ruta clar, fort, concret, que pugui donar resposta a cada situació i a les necessitats de la majoria de catalans i catalanes que veuen en la independència una oportunitat real per la millora de les seves vides i no com la perpetuació d’un sistema salvatge i corrupte. Ho aconseguirem, no en tingueu cap dubte, ho aconseguirem.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació