Tots els terrenys ja trepitjats, sobretot els grans temes, són els reptes més suculents. També els més difícils.
Llavors, clar, cal escriure bé.
La manera d’aproximar-s’hi ho marquen moltes coses. A vegades, no resulta d’una actitud estricta de l’autor, sinó de la necessitat de la veu narradora, el to d’un poema o la demanda argumental d’un relat.
Vull dir: si parlo d’un tiet conco del protagonista que s’enamora perdudament del veí del tercer primera quan planta geranis a la terrassa, tindrà unes certes característiques. Potser serà una bleda assolellada, però la gràcia és que també interessi o estigui, repeteixo, ben escrit.
Llavors hi ha la qüestió dels gustos.
Però això, ho sento, és una obvietat.