Música antiga

Aquest vespre el duet de música renaixentista i barroca format per Xavier Alern i William Waters oferirà un concert a la sala de llevant de la Biblioteca de Catalunya. (Carrer Hospital, 56, a les 20.30h). L’entrada és lliure. Xavier Alern ens presenta el repertori que tocaran.

Ara fa tot just un any i mig que en William Waters i jo vam començar un engrescador projecte de recuperació i difusió de música antiga per a duet d’instruments de corda polsada.

La interpretació amb instruments de la mateixa família però de diferents tessitures era una pràctica habitual al Renaixement. Tocar a solo o en petits conjunts, es va generalitzar entre la noblesa i les  classes socials emergents al mateix ritme que la música es difonia gràcies a la impremta musical. Paradoxalment, però, els textos que ens han arribat amb tabulatures per a dos instruments són més aviat escassos.

Una part molt important del repertori dels sonadors de viola de mà i de llaüt estava constituït per adaptacions instrumentals de música polifònica sacra o profana. Una altra part significativa consistia a escriure contrapartides, parts de nova autoria sobre composicions anteriors que sovint incloïen glosses, ornaments i passatges virtuosos.

A partir de tot això, nosaltres realitzem també les nostres pròpies adaptacions i contrapartides d’obres que no van ser recollides als tractats impresos. D’aquesta manera pretenem enriquir el repertori instrumental i donar a conèixer composicions que rarament s’interpreten a les sales de concert. El nostre treball és, doncs, lent i metòdic: escollir el repertori, localitzar els textos en tabulatura, notació blanca o notació moderna, transcriure’ls i arranjar-los per a instruments de diferents tessitures… i tot això abans de començar a assajar. A més, hem de tenir en compte l’estil de l’època:  afegir-hi la música “ficta” i les glosses i disminucions que embelleixen el text original.

El programa que oferim aquesta nit està dividit en cinc seccions d’estètiques i estils diferents: les tres primeres estan dedicades a adaptacions de música polifònica, amb obres de Cristóbal de Morales, Orlando di Lasso, Jean Mouton i Bartolomé de Escobedo. Entre elles hi hem intercalat  algunes Recercadas de Diego Ortiz, música lleugera i virtuosa que ofereix varietat sonora. Aquesta primer part del concert és la que conté, penso, composicions més complexes i de major profunditat expressiva.

Les altres dues seccions inclouen música concebuda originalment per a instruments, amb peces d’Antonio de Cabezón, Francesco da Milano amb contrapartides de Johannes Matelart, i finalment dues canzone originalment escrites per a tecla per Giovanni Paolo Cima, ja a cavall del s. XVII. Crec que per a l’espectador serà molt interessant el contrast sonor entre l’estil de Cabezón, ancorat en una estètica musical “castellana”, greu i severa, amb l’estil florit i naturalista dels italians Da Milano i Cima.