Movistar Senior Plus

11.09.2012

A Sara Gallés, ens veiem a Itaca

Un altre 11 de juny. De la finestra estant veig la gent que passa pel carrer Provença, suant la cansalada. Barcelona és una sauna. Avui no penso sortir de casa. Aquest matí la Linda m’ha pujat La Vanguardia, una edició especial i festiva, només per a subscriptors, per celebrar l’aniversari de la independència. Això sí, només en castellà. El Conde ha declarat la guerra als ecosocialistes del Govern i la Generalitat ha acabat per anul·lar la subvenció al Grup Godó. Curiosament, a La Vanguardia no hi diuen res sobre les últimes assemblees de l’Empordà.

A casa no hem tingut mai tirada a commemorar el dia de la Independència, perquè sempre hem celebrat una cosa més important: l’aniversari de la nena, la Itaca.  Dic ‘nena’, però ara que hi penso va néixer ja fa vint-i-cinc anys. Sempre m’ha fet una mica vergonya confessar que aquell dia no vaig anar a votar, però és que el dia del referèndum érem a Maternitat, com tants altres, que vam portar fills al món nou mesos després de la gran manifestació de l’any ’12.  Aquell 15 de juny la meva dona i jo vam passar el dia a la sala de parts, amb contraccions, del matí al vespre. Al final va ser cesària. Com la independència de Catalunya, que va ser una mica per cesària, amb l’anestèsia de rigor.

Cap al migdia vindrà la nena, filla de l’assemblea. Em llegirà les esqueles de La Vanguardia i després em dirà que vaig deixat, em renyarà perquè no menjo prou bé. I li diré el mateix de sempre: que amb la pensió que m’ha quedat no arribo a tot. A mi ningú m’ha reconegut les cotitzacions dels anys treballats abans de la independència. La llibertat té un preu. En el meu cas, quinze anys de seguretat social que es van quedar “en un lugar de la Mancha”

La Linda pica a la porta, esbufegant. És una dona voluminosa, d’una còrpora imponent i sembla que hagi d’ensorrar la porta. Pesa 80 kilos però a alguns veïns no els acaba de fer el pes.

-Don Joaquim, Don Joaquim. Ha visto lo que está pasando en el Ampurdán? Estamos muy mal.

Fa trenta anys que la tenim a la porteria, però encara em diu don Joaquim. Sort en tinc de la Linda. Em diu que posi els informatius de TeleCinco. No li faig cas. Sintonitzo TV·3. Fan l’edició castellana del TN migdia. La presentadora, Li Wang, anuncia que la plataforma Salvem l’Empordà, un grup de secessionistes comarcals, ha convocat un referèndum d’autodeterminació des del Castell de Torroella, al massís del Montgrí, per votar la independència de l’Empordà. Segons informa Li Wang, el govern català ja ha anunciat que respectarà el resultat del referèndum, sigui quin sigui el resultat, si hi ha garanties democràtiques. Després de la independència de La Vall d’Aran, l’any passat i de la Cerdanya fa tres mesos, ara la secessió de l’Empordà sembla inevitable. Un analista polític apunta que finalment podem parlar de la possibilitat d’uns Països Catalans plenament constituïts.

Em truquen de Movistar. Em proposen un nou pla senior plus per a jubilats. Per treure-me’ls del damunt, els dic que la Linda i jo anirem a viure a un lloc perdut de l’Empordà, i que no tindrem cobertura.

@puigtobella

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Si es tractava de descriure un horitzó horrorós després de la independència, ho has aconseguit.

    Suposo que ara molts mitjans de comunicació catalans i espanyols jugaran a això, a aigualir al somni, a fer por, a deixar entendre que les jubilacions catalanes seran més migrades que les espanyoles, a banalitzar la independència de Catalunya i comparar-la amb la d’una comarca tal i com fan a la caverna…

    Ei, que no serà res orquestrat! Sortirà dels mateixos mitjans de comunicació -fins i tot els pretesament catalanistes i intel·ligents-, que finalment defensaran l’status quo permament… Quina llàstima…

  2. Bon conte, sr. Puigtobella, cal no perdre mai la ironia! Però ara faci’n un convertint Catalunya en la Suïssa II, no? Secret bancari, els gossos lligats amb llonganisses i el gran poeta Ramírezpuig guanyant el Nobel… ni que sigui per compensar!