Mil números d’InfoMigjorn

El gran Carles Riba, aleshores president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, al pròleg de la Segona Edició del Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra, qualificava de «noblement folla» l’empresa de tornar al català la seua antiga condició de llengua de cultura. I afegia: «una de les més noblement folles empreses a que un poble, si es vol la minoria dirigent d’un poble, s’hagi mai llançat.» Era el setembre de 1954. Han passat 60 anys i permeteu-me afegir-hi: «No hi ha folla empresa sense folls assenyats.» Us en parlaré de dos: un matrimoni; d’aquests que es mouen i es giten amb la llengua catalana al cor, al cap, a la llengua i a la punta dels dits: els meus estimats Eugeni S. Reig i sa muller, Conxeta Valor i Gisbert. Valencians de llengua catalana, habitadors de la gentil, nobilíssima i amorosa València, cap-i-casal dels valencians. Una capitalitat que no ha deixat d’alenar mai malgrat les ponentades externes i el terral intern: aqueixos que ens assolen per deixar «la terra eixuta» cosa que, com l’Eugeni sap i pregona, no és igual a «la terra seca».

El 15 de maig de 2014 apareixerà el número 1.000 –un miler–  del butlletí digital  de llengua catalana  INFOMIGJORN: una eina de cohesió territorial per aquells que seguim l’actualitat d’aquesta llengua europea que ens té desficiosos i quimerosos. Els nostres són –sobretot–  uns «països» de projectes personals i sense remunerar. Ací us acoste els mèrits del més gran lexicòleg valencià dels darrers vint anys: Eugeni S. Reig, alhora que fa l’aportació d’activisme lingüístic diari que pertoca tot intel·lectual compromès. Li farà gràcia que un elxà rebel no haja escrit «aquí us aprope».  Li dec, però, aquest petit homenatge. La de batusses hagudes i per haver a la llista MIGJORN pels models lingüístics partint de la parla real: la de cadascú!

El 18 d’agost de 2002,  8 «aimadors» de la llengua catalana fundàrem la llista MIGJORN que ha arribat a 511 membres. Citaré els fundadors per ordre alfabètic: Miquel Adrover i Mascaró (Campos), Santi Arbós i Gabarró (Fulleda),  Enric Gil i Gonzàlez (Almassora), Joan-Carles Martí i Casanova (Elx), Antoni Mas i Forners (Santa Margalida), Joan Mascarell i Gasol (Roquetes) Eugeni S. Reig (Alcoi/València) i  Josep Saborit Vilar (les Alqueries). Un grup d’homes eixits de la fondària de les comarques continentals i illenques. En aquests 12 anys s’han enviat més de 70.000 missatges  a la llista de debat.

Des de la primeria, Enric Gil hi enviava retalls de premsa a fi d’informar els collistaires sobre qüestions relacionades amb el català. Al poc temps va crear una llista de distribució independent: InfoMigjorn. Des de febrer del 2006 se’n féu càrrec el bo de l’Eugeni. L’únic ajut real que rep –a hores d’ara– és del barceloní Xavier Marí i Tresseras pel que fa a la tria d’informació i a les substitucions. El pes més feixuc, però, el duu Eugeni amb Conxeta al costat. Això és un exemple més de com les dues grans capitals catalanoparlants –València i Barcelona– estan  unides com passava al segle XV i com no ha deixat de passar  mai. Els catalanoparlants més conscients sempre hem sabut que ens la juguem a les grans ciutats.

Ja la tardor de 2008 INFOMIGJORN canvià al seu format actual i té ara 10.300 membres. Arribats a  la fita mil·lenària s’han enviat més d’onze mil articles. Qui vulga rebre informació tan sols ha de fer clic aquí.

La tenacitat i longevitat dels Reig és proverbial. Sa mare, n’Elisa Reig i Serra complirà 105 anys, a València, el dia de l’efemèride mil·lenària migjornenca. I permeteu-me deixar publicat que el nom «Migjorn» el posí jo! La sogra de na Conxeta va nàixer el 15 de maig de 1909 a Alcoi. Deu ser la catalanoparlant més anciana de tot el País Valencià i dels Països Catalans! Si no ho és ho serà aviat. Augure que ho serà també son fill, Eugeni Sempere i Reig, que en farà 72 el pròxim 12 de maig. Tenim INFOMIGJORN per a una temporadeta. El poble de llengua catalana hem de felicitar-nos.