Mestre i amic

21.10.2012

Vaig conèixer, personalment, el Jordi Castellanos cap a l’any 1985. Però tots sabíem qui era: perquè nosaltres (els estudiants de filologia catalana d’aquells temps, també els de la UB) érem, en bona part, el que ell ens deia, amb el seu exemple, que podíem ser. I era (ara ho sé segur) l’exemple bo. Aleshores, jo era un estudiantet i feia una revisteta amb uns quants amics: li vam demanar un article, i ens el va escriure. Li vam demanar que ens deixés una peça única per il·lustrar-lo, i ens la va portar.

Vint anys més tard, vam treballar junts: tremolo, ara, d’haver tingut aquest privilegi. Vam compartir, durant quatre anys feliços, les feines de lectura i d’edició que fèiem com a membres del consell assessor del TNC. Tinc centenars d’emails divertidíssims, acompanyats d’informes impecables, que el teatre conserva: sisplau, que no s’oblidi mai (entre tantes!) la passió amb què el Jordi va fer possible la recuperació exitosa de La dama de Reus, d’Ambrosi Carrion. Durant quatre anys, gairebé cada dijous, dinàvem junts, tots tres almenys, amb en Feliu Formosa (envejeu-me, sí). I rèiem, rèiem tota l’estona. Tres virgos amb fama de seriosos i avorrits…

I vam anar a Santa Eugènia, amb ell i la Roser. I vam voltar per planes i muntanyes entre Osona i el Vallès. I com amb tanta gent amb qui parlo aquests dies, va fer amb nosaltres, com si res, una cosa molt valuosa: acollir-nos, escoltar…

Jordi Castellanos és un intel·lectual d’alt nivell, actualitzat i original. Jordi Castellanos és un lector profund, afinat i consistent. Jordi Castellanos és un escriptor precís i intel·ligent que cal llegir i rellegir. Sòlida, i amb la llum del capdavanter discret, l’obra hi és. Escrita i en els nostres cors. (Ploro per tu, i per tots nosaltres.) Mestre i amic; un privilegi.