Jaume Medina

Jaume Medina

Filòleg, poeta i traductor

“Marejar la perdiu” o “emprenyar la gata”?

No sé si val la pena insistir a fer veure la importància que té l’ús ben apropiat i genuí del llenguatge.

En un article titulat “Els programes de les formacions polítiques“, que vaig publicar en aquest diari el passat 21 de setembre, deia que la forma genuïna catalana de la locució castellana «marear la perdiz» és «emprenyar la gata». Ho deia amb la intenció d’oferir no tan sols als lectors, sinó també als polítics i als escriptors —i sobretot als periodistes, que són els qui més fan servir aquesta locució—, la manera de formular-la amb naturalitat en la nostra llengua. Tanmateix, com que em sembla que el meu crit d’alerta estava tan ben engalzat dintre l’article que va passar desapercebut, crec que val la pena tornar-hi a insistir i dedicar-hi una atenció particular.

Amb una mica de coneixement i de bona voluntat, costaria ben poc de substituir la locució «marejar la perdiu», que evidentment no és sinó una traducció servil i literal de la forma forastera «marear la perdiz», per la manera pròpia d’expressar aquesta idea. Però, pel que es veu, està tan ben arrelada entre nosaltres que ningú no es planteja la possibilitat de prescindir-ne i alhora de restituir i divulgar la locució genuïna, pel cap baix tan cridanera i tan vistosa com la d’importació.

Certament, la locució no hauria fet forrolla entre nosaltres en els temps gloriosos en què els correctors lingüístics tenien tanta autoritat que fins ultrapassaven els límits de la seva autèntica funció: ara en tenen tan poca que semblen inexistents o que no gosin defensar-la ni quan les seves propostes són justes i adequades. La perdiu és marejada en català des del moment de la reaparició en públic dels nostres polítics, que havien de desenrotllar les seves activitats sempre en relació amb els seus col·legues de la capital de l’Estat. Abans que això passés, o sigui, en els moments finals dels temps de la resistència lingüística (durant els decennis dels seixanta i dels setanta del segle passat), no s’havia sentit mai dins el nostre àmbit l’esmentada locució. D’altra banda, avui dia ja són pocs els que, en posar-se a escriure o a parlar en públic, es pregunten a si mateixos si allò que escriuen o allò que diuen és correcte i genuí o no ho és.

Les perdius tenen també tradició en les locucions catalanes. A casa meva és d’ús normal la que parla de «donar (o fer veure o vendre) garses per perdius», en el sentit d’«enganyar»: com es veu, les pobres garses gasives tenen les de perdre davant les apreciades perdius saboroses. Tanmateix, mai no hi he sentit la que parla d’«emprenyar la gata», que significa «entretenir o dilatar un assumpte, diferir-ne la resolució», tal com ho explica el diccionari d’Alcover-Moll, on la vaig trobar un dia fa poc mentre consultava l’entrada «emprenyar».

Amb aquestes reflexions proposo als periodistes i als polítics (i a tots els qui la facin servir com si fos correcta) que substitueixin l’ús de la locució «marejar la perdiu», d’origen forà, per la genuïna «emprenyar la gata».

M’ha portat a fer aquest escrit la lectura avui d’un article periodístic en què el seu autor reportava novament la locució «marejar la perdiu». No sé si val la pena insistir a fer veure la importància que té l’ús ben apropiat i genuí del llenguatge, tant escrit com oral. Ni tampoc sé quants seran els periodistes i els polítics que llegiran aquest article i si en faran cap cas. Tanmateix, no m’estaré d’insistir a fer avinent que el català no és pas una traducció del castellà i que val la pena fer l’esforç de parlar o d’escriure amb propietat, això és, d’acord amb la tradició de què formem part, d’acord amb la nostra pròpia identitat. Si no ens esforcem a ésser nosaltres mateixos i a proclamar-ho sense vergonya allà on sigui, ¿com podrem justificar la nostra afirmació que som diferents?

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació