F. Xavier Vila

F. Xavier Vila

Director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB.

Mà de foc!

Ara que torna la moda de proposar canvis a la normativa perquè si no el català farà la fi del cagaelàstics...

Ara que torna la moda de proposar canvis a la normativa perquè si no el català farà la fi del cagaelàstics, i que hi ha tants saberuts que fan passar les seves opinions personals per la veu “de la ciència”, aprofito cinc minuts de calma per oferir-vos un ramell de propostes neològiques que he anat sentint els darrers anys en boca de catalanoparlants de menys de 20 anys. Us les ofereixo perquè, posats a defensar solucions innovadores i amb visió de futur, seria lleig que deixéssim la tasca només en mans de gent de més de 40 anys. Les noves generacions tenen tot el dret a dir-hi la seva, no trobeu? Doncs vet aquí la meva tria de formes innovadores amb un innegable arrelament social i una trajectòria que en alguns casos ja és de diverses dècades (allò de “s’ha dit tota la vida”, per a molta gent):

1. a ver: marcador discursiu que reemplaça l’arcaïtzant a veure / a vere entre els menors de 30 anys, i que deu ser ja majoritari entre els menors de 15.

2. cul: adj. inv., atractiu, de moda. Etim.: anglès cool.

3. feo/fea: adj., equivalent català modern de l’arcaisme lleig/lletja per a qualsevol infant o adolescent que es tingui un mínim respecte.

4. joder: interj., manlleu estès a partir dels any 90 i avui dia absolutament arrelat en els menors de 50 anys.

5. malo/mala: adj., dolent, de mala qualitat, especialment referit a persones.

6. malote/a: adj,. de baixa moralitat.

7. mà de foc! o mà de fac! interj, proferida essencialment quan et maten jugant a videojocs violents, però que comença a campar per altres verals. Etim.: anglès mother fuck!

8. o sea: connector que ha substituït antigalles com o sigui.

9. sudar-la-hi: v. pron., ser-li indiferent. NB.: els adolescents estan convençuts que és recent però jo ja la tinc registrada des dels anys 80.

10. zasca: n. masc., moc, miquel. fer un zasca: clavar un moc. Pronuncieu la z interdental, és a dir a la castellana. Ha desplaçat l’antiquat corte.

Reconec que aquestes propostes es basen sobretot en els entorns en què moc, però n’he comprovat la presència més enllà de l’àrea de Barcelona.

Segurament trobareu que les propostes no tenen prou cientificitat, però és que d’això es tracta. I és que en aquest punt em temo que estan més o menys igual de legitimades que la majoria de propostes que veig córrer amunt i avall —per què acceptar loco i no pas feo, per exemple? Total, que només vull avisar. Si s’obre la festa, potser al final hi haurà barra lliure.

PS

Em demana un col·lega si estic en contra de qualsevol modificació de la normativa, i res més lluny del meu ànim. El que passa és que crec que en aquest punt s’ha de ser molt, molt curós: els parlants entenen que hi ha coses correctes i incorrectes, i necessiten poca cosa més que aquesta claredat per anar per la vida. La resta són discussions de filòlegs, i s’han de dirimir en àmbits professionals. Els professionals, en tot cas, els hem de resoldre els nostres dubtes i donar la feina feta de manera senzilla, comprensible i accessible. Si emboliquem els usuaris amb les nostres disquisicions, rèpliques i contrarèpliques només generarem més inseguretat de la que ja hi ha. I francament, això ara sí que no toca.

Article publicat al blog Amb certa calma de F. Xavier Vila.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació