Llibres cremats i boscos creixent

Hem arribat a tenir tantes biblioteques que fins i tot ens descomptem en fer la llista. Perquè la progressió del seu nombre en la his­tò­ria ha estat admirable

Fa més soroll un arbre que cau que un bosc que creix –haureu sentit a dir. L’arbre que es des­plo­ma és formidable, amb les branques partint-se contra els altres arbres i to­ta l’al­ti­ve­sa i majestat que abans es dreçaven al cel esclafades per terra. Un espec­ta­­cle im­po­nent. Perquè fa més soroll un sol fet negatiu –la caiguda– que un bosc sen­cer de silenciosos fets po­si­tius –el creixement.

800px-Gloomy_Forest

Un altre dia parlàvem de les 72 biblioteques incendiades a la ban­lieue de París. Ens sem­­­­­­­­blava un número molt gros, i potser ens imaginàvem 72 arbres que es desploma­ven: com un bosc, un bosc sencer caient, just el contrari de la dita. Molt des­co­rat­ja­dor. Doncs bé, penso que el fet és trist, detestable, però, vist amb perspectiva his­tò­ri­ca, no el podem comparar més que amb un bosquet en una rotonda, menut, isolat. Ara us vull mos­trar alguns dels grans boscos en creixement.

1. Biblioteques

Fa cent un anys, el 1915, la Mancomunitat de Catalunya va crear l’Escola de Bi­blio­­­tecàries, i poc després, el 1918, va inaugurar les 4 primeres biblioteques populars: a Olot, Valls, Sa­llent i les Borges Blanques. Es tractava del primer sistema de biblio­te­ques de l’Estat, que constava d’una biblioteca central –la de Ca­ta­lunya, oberta el 1914– i d’unes sucursals. El 1922 la xarxa ja comptava 9 bi­blio­te­ques. El 1928, dissolta la Man­co­mu­ni­tat, les Di­pu­ta­cions van crear-ne 3 més, i el 1931 ja eren 15. El 1938 n’hi havia 8 de noves. Quan va esclatar la guerra es va posar en mar­xa el Ser­vei de Bi­blio­teques del Front, que arri­ba­ria a moure 50.000 volums. Durant el fran­­­­quis­me el nom­bre de biblioteques popu­lars també va créixer: el 1960 eren 27, el 1975, 80. Després, amb la democràcia, el creixement de la xarxa es va accelerar.

Segons el Departament de Cultura de la Generalitat, el 2014 les biblioteques muni­ci­pals a Ca­ta­lunya eren 370 (més 11 bi­bliobusos), les quals comptaven amb un fons de 10.991.631 llibres (més 1.247.781 obres sonores i 1.327.010 audio­vi­su­als) i amb 3.535.043 usuaris (pel número de car­nets vigents). Aquestes 370 (381) biblioteques van realitzar 16.352.041 préstecs per a 955.125 usuaris, que són 1 de cada 8 ciu­ta­dans.

Però això només pel que fa a les biblioteques populars; n’hi ha moltes més, és clar. El 2012 l’Ins­titut d’Estadística de Catalunya les va comptar totes i li van sortir aques­tes dades: les biblioteques públiques eren 421; les espe­cia­lit­za­des, 340; les d’ensenyament su­pe­rior, 56; i les destinades a grups es­pe­cífics d’usuaris, 17; el total era de 835. Dividides per la seva titu­la­ritat, aquell any estaven repartides de la següent manera: 200 eren de la Ge­ne­ralitat, 11 de l’Estat, 436 eren mu­ni­­cipals, 118 privades, 42 universitàries i 28 d’altres tipus. Totes aquestes biblioteques pos­seïen uns fons de 24.941.752 llibres, 1.434.371 do­cu­ments sonors, 1.670.201 docu­ments audiovisuals i 519.754 mapes, en­tre altres coses.

Suposo que les 370 biblioteques que esmenta el Departament de Cultura s’inclouen en el grup de les 421 biblioteques públiques de l’Institut d’Estadística. Si no és així, l’únic que se m’acudeix és pensar que hem arribat a tenir tantes biblioteques que fins i tot ens descomptem en fer la llista. Perquè la progressió del seu nombre en la his­tò­ria ha estat admirable. Veiem-ho, per exemple, en la classificació que fa l’Institut d’Es­ta­dís­ti­ca de les biblio­te­ques actuals per any de fundació (no es compten, és clar, les que han tancat):

(noves)                         (acumulades / augment respecte al període anterior)

–d’abans de 1940:              80

–de 1940 a 1959:                63                (143 / 178,75%)

–de 1960 a 1979:                127              (270 / 188,81%)

–de 1980 a 1989:               207              (477 / 176,66%)

–de 1990 a 1999:                174              (651 / 136,47%)

–i de 2000 a 2012:             184              (835 / 128,26%)

Amb aquestes xifres obtenim una mitjana de creixement entre 1940 i 2012 del 166,6%; un número notable, astorador per a un bosc que creix.

Doncs bé, si donem per vàlida la xifra de 835 biblioteques per al 2014 i comptem que els ha­bi­tants del país eren 7.519.000, trobarem que l’any passat teníem a Cata­lun­ya una bi­blio­te­ca per cada 9.004 habitants. Per altra banda, amb les xifres de l’Institut d’Es­ta­dís­tica podem calcular fà­cilment que a les biblioteques de Catalunya tenim 3,3 llibres per habitant, una pel·lícula o documental per cada 4,5 habitants i un mapa per cada 14,4. No sé què us semblarà a vosaltres, però jo trobo que encara és poc (haver de com­partir el mapa amb 13 persones i mitja pot causar alguns malentesos). És poc; és clar que és poc. Però això no és una foto finish; les 835 biblioteques catalanes no són la meta. Ara que ho penso, no sé molt bé quina és la meta, però segur que encara ens queda molt de camí. Molt de recorregut. Molt per créixer, li queda, sens dubte, a aquest vell bosc de ca­sa nostra.

 2. Alfabetització

Quan llegim el diari –en paper, en pantalla, és igual–, durant una estona con­tem­plem, massa sovint, un seguit d’arbres que cauen, un rere l’altre, provocant grans ter­ra­­bas­talls: morts, guerres, fam. Però aquest ritual informatiu quotidià, sempre ne­ga­tiu, ens pot fer oblidar que els arbres normalment pertanyen a un bosc, i que aquest bosc ha cres­cut, creix i continuarà creixent més enllà de la nostra lectura del diari.

Les següents dades parlen només de l’alfabetització, no pas dels sistemes econòmics.

Segons la UNESCO, el 2015 hi ha al món 757 milions d’analfabets (majors de 15 anys; dos terços són dones). A més, 58 milions de nens no estan escolaritzats, sobretot a l’À­fri­­ca (30 milions). A part dels no escolaritzats, hi ha uns altres 192 milions de nens en edat de cursar primària que, encara que vagin a l’escola, no tenen les com­pe­tèn­cies bà­si­ques en lectura i escriptura.

Segons l’OCDE, des del 1820 (des que existeixen càlculs) la taxa mundial d’alfa­be­tit­za­ció ha crescut un 60%: aquell any era d’un 20% de la població (de 1.091 mi­lions); el 2000 va arribar al 80% (de 6.392 milions). Avui, la UNESCO informa que pot ser ja del 86%.

Segons el Banc Mundial, les taxes de mortalitat infantil (menors de 5 anys) han da­va­llat més de la meitat en­tre 1990 i 2015 (però encara és de 41 nens morts per cada 1.000).

El Banc Mundial també assegura que la taxa bruta de matrícula al món a l’educació primària és del 108% (superior al 100% degut als alumnes d’altres edats que cursen pri­mà­ria). A se­­cundària és del 75% (i ha crescut ràpidament). L’OCDE assegura que entre 1870 i 2010 el percentatge de la població major de 15 anys amb estudis bàsics va passar del 23,9% al 81,5%. I segons la UNESCO, en­tre 2005 i 2015 hi ha hagut 17 països que han reduït el seu percentatge de nens sense esco­la­ritzar en gai­re­bé el 90%. Boscos que creixen.

El Banc Mundial ha previst que l’any 2015 la pobresa mundial baixi per primer cop per sota del 10%, tot i que persisteixen greus problemes per erradicar-la aviat.

Des del període 1985-1994 al període 2000-2006, el nombre d’analfabets es va reduir de 871 milions a 774 –la xifra esdevé més positiva si tenim en compte l’augment de la po­bla­ció i la davallada de la mortalitat infantil. En aquells anys, la taxa d’alfa­be­tit­za­ció mun­dial va passar del 76% al 83,6%.

La projecció de la UNESCO per al 2015 xifra la taxa d’alfabetització mundial en el 86,9%, un 3,3% superior al període 2000-2006. És un creixement molt insatisfactori per a l’organització, però que, si segueix igual, situa la fi de l’analfabetisme cap a l’any 2051. La UNES­CO s’ha proposat assolir-la el 2030.

Serà notícia, sens dubte, per als diaris o per al que els hagi suplit, però… provocarà un terrabastall, com el d’un arbre en caure?

3. Una història admirable

John Wood era un directiu de Microsoft (tot i que es digui Wood, no me l’he inventat per casar-lo amb l’article). Nascut a Hartford, Connecticut, el 1964, vi­via centrat en els diners i l’èxit. El 1998, durant un viatge al Nepal per fer trekking, va visi­tar el po­blet de muntanya de Bahundanda. Li van en­senyar l’escola, i va poder saludar els seus 450 alumnes. Allà te­nien una bi­blio­­te­ca, però només amb uns quants llibres que havien anat deixant an­te­riors visi­tants: una no­­vel·la de James Joyce, una guia tu­rís­ti­ca de Mon­­gòlia… Aquells pocs volums, escrits en llengües estranyes, eren per a ells tan preciosos que els guar­da­ven a un armariet tancat amb clau, i mai els dei­xaven als nens. Això va sobtar molt el visitant. Quan ja s’aco­mia­daven, el di­rec­tor de l’escola li va dir a Wood que si algun dia tornava a Bahundanda potser podia por­tar-los algun llibre. Wood diu que va ser en aquell moment quan, re­cor­dant la in­fan­­te­sa viscuda en una fa­mí­lia amant de la lec­­tura, va entendre què havia de fer.

L’any següent va tornar al poblet amb un carregament de 3.000 llibres, que havia re­cap­­­tat de parents i amics. La reacció entusiasmada i agraïda dels mestres i els nens va ser per a ell colpidora, definitiva. Al cap d’un temps deixava Microsoft per dedi­car-se només a l’alfa­be­tit­za­ció dels nens del Nepal.

Les seves qualitats de directiu es van posar al servei d’aquesta missió. Amb el temps va aplicar-hi cri­te­ris d’economia d’escala. Avui, després de quinze anys de treball, ha construït en deu paï­sos, principalment d’Àsia, 17.500 bi­blio­teques escolars, totes elles ben do­ta­des. En molts casos també ha construït l’escola.

L’esperança és tossuda. Com els boscos creixent.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació