Llengua comuna

16.11.2012

Després de 35 anys de democràcia, el català continua sent cosa de tots, gràcies a tothom: treballadors i empreses, govern (convergent i tripartit), sindicats, estudiants i gent d’arreu. Tots units fem i hem fet del català llengua comuna, d’acollida i de cohesió social, amb l’ajut de campanyes de política lingüística i d’entitats com la CAL, Escola Valenciana, Obra Cultural Balear, la Plataforma per la Llengua… Tot, amb l’aval dels parlaments i dels nostres dirigents.

Durant tres dècades, han nascut, crescut i s’han multiplicat les propostes artístiques, musicals, literàries i virtuals en català, la premsa en català, la ràdio en català i fins i tot el cinema en català i els productes etiquetats en català, així com els seus usos privats i públics, esdevenint així una llengua emprada per una gran majoria, i tant se val d’on venim.

Per desgràcia, la llengua torna a entrar en campanya, utilitzada i instrumentalitzada per aquells que boicotegen sistemàticament els nostres productes, envien als tribunals les nostres lleis i ara ens volen dividir en funció del cognom que tinguem.

Ells, es diguin PP o Ciutadans, volen a la presó tant l’Artur Mas com el milió i mig de manifestants de l’11S, de la mateixa manera que volien a la presó l’Èric Bertran o la Núria Cadenes.

Alguns volen a la presó aquells que no pensen igual, d’altres els volen morts. Com va passar amb el Guillem Agulló i el J.M. Isanta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Dani, prenguem una mica de distància crítica i no barregem assumptes de partit, corrupció i projecte polític d’una gran part de la ciutadania. Els assumptes de possible corrupció de CiU fa dècades que hi són. Els polítics corruptes a la presó siguin del partit i del país que siguin!