Llegir no serveix per a res

7.06.2017

“Un home o una dona amb un bon llibre a la mà és un perill públic”, diu Javier Cercas. El lector és “un insubordinat potencial. L’autèntica literatura és sempre un perill per al poder, per a qualsevol poder, i, per això, el poder sempre vol controlar-la. El que és estrany és que encara no l’hagin prohibit”, diu l’autor de Soldados de Salamina, que ha participat amb altres autors, crítics, editors i traductors en el volum Per què llegir, que ha editat la Conselleria de Cultura juntament amb el Pla de Lectura 2020, que avui a les 19h es presenta a la Fundació Tàpies, en un acte presidit per Santi Vila, el conseller #llibrèfil.

 

Viure el doble

“Llegir en qualsevulla hora del dia o de la nit ens multiplica el viure”, diu el poeta Manuel Forcano. L’editor Daniel Fernández també associa la lectura a la vida quan escriu que “llegir i estimar són dues de les activitats que fan que la vida valgui la pena de ser viscuda. Llegir és el que ens fa viure de debò, la clau que obre el pany de la consciència pròpia i la dels altres”. Ho deia l’enyorat Emili Teixidor: llegir és viure molt més i molt millor, com recorda Eva Piquer. “Els llibres són la memòria del món. I ens permeten ampliar la nostra, de memòria”. Gerard Quintana, que de petit va viure sobre la llibreria Geli de Girona, i ho ha explicat meravellosament aquí, diu que “un llibre t’eixampla, et desfà les costures i et permet ser un altre”. I la traductora Dolors Udina recupera la frase d’un autor de l’Antiguitat, el poeta àtic Menandre, el qual va afirmar que “qui llegeix hi veu dues vegades”, per acabar dient que “qui llegeix viu el doble”.

La llibretera Paula Jarrin confessa que llegeix “per plaer, per vici -el més poderós dels vicis-, per viure”. “La lectura és un plaer o no és”, diu Javier Cercas. “L’expressió ‘lectura obligatòria’ és un oxímoron, com ‘matrimoni feliç’; l’expressió ‘lectura hedònica’, un pleonasme”.

De la literatura com a salvació

“Quan la vida se’ns trenca, la literatura pot ser un flotador, una sortida d’emergència”, diu l’escriptora Eva Piquer. “Però juraria que val molt la pena haver començat a llegir abans de les primeres esquerdes”.

L’escriptor Carlos Zanón, flamant nou comissari de la BCNegra, l’encerta quan diu: “Todos los buenos libros hablan de ti sin necesidad de haberte conocido. Los buenos libros no sermonean ni te riñen, tampoco te humillan y no conocen los celos. Los buenos libros son escritos por gente que perdió, se cayó para luego levantarse y encontrar el arrojo suficiente para escribir el testimonio de esa caída”.

“Només ells, els llibres, són el dipòsit d’una quantitat extraordinària d’estrats de cultura, de pensaments diversos, de sentiments inèdits per a un lector”, diu el professor i traductor Jordi Llovet. “La lectura ens converteix en sobirans intel·lectuals”. Josep M. Fonalleras recorda aquella frase de Descartes, que afirmava que la lectura és una conversa amb els il·lustres del passat i que aquest diàleg ens fa millors. Proust aclaria que la conversa és amb un mateix, perquè la lectura “ens obre les portes de la consciència que estaven tancades”.

Llegir no serveix per a res?

“Llegir no és imprescindible per viure”, diu Eva Piquer. “Llegir no serveix per a res”, remata Llucia Ramis, per tot seguit reconèixer que “quan llegeixes, aprens a llegir els altres”.

“La lectura és una forma de pensar el món, d’habitar-lo i de fer-lo més habitable”, diu Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes i una de les artífexs del Pla de Lectura. Borràs distingeix tres grans praxis lectores en la nostra vida quotidiana: la lectura compartida (la que ens arriba via xarxes socials), la lectura fragmentària (cada vegada menys seqüencial i més discontínua) i la lectura transmèdia (que discorre entre suports i plataformes diverses). Avui en parlarà en el col·loqui que compartirà amb Paula Jarrin, Dolors Udina i un servidor a la Fundació Tàpies a les 19h.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. El títol de l’article, l’heu fet així: “Llegir no serveix per a res”.

    Em sona, però, a castellà: “Leer no sirve para nada”.

    En bon català, és a dir, tal com sempre ho hem dit i diem, seria: “Llegir no serveix de res”.

  2. es cierto la lectura es necesaria para poder vivir pero sobretodo para agrandaar conacimientos y hacer que nuestra imginación vuele .

  3. Jo sóc un lector empedreït i compro i llegeixo llibres en sis idiomes, tamanteix en apologies de la lectura com l’actual sempre trobo a faltar un aspecte. Què passa quan la lectura és de l’estil “Mein Kampf”?