Litterarum, tan lluny, tan a prop

5.06.2012

“A Móra d’Ebre? I què hi vas a fer?”, em pregunten des de Barcelona. “Vaig a un festival literari”. I m’adono que la resposta necessita allargar-se: “Una fira on es llegeixen i interpreten textos de prosa i poesia”, responc. “Ah”. No sé si li ha sonat més exòtic el lloc o el fet, però segur que ha trobat que és un pla força estrany pel primer cap de setmana de juny, tant de sol com fa.

Dissabte matí: enfilem cap avall, “molt avall”, creiem a priori. Durant el viatge tenim temps de sobres per repassar el cartell del Litterarum, que combina autors coneguts i desconeguts amb diferents branques literàries; per a tots els gustos, sembla. Superada la sempre monòtona autopista, ens impregnem del paisatge dur d’unes comarques amb marcada personalitat, fet d’agrair per una escapada tan breu com la que farem.

Arribem al nostre destí, i un sol espatarrant crema damunt d’uns carrers gairebé buits -que ningú imagini el festival de Tàrrega “a la literària”-. Agredolça sensació, la de passejar sense gentada en una activitat que un desitjava. “Benvinguts a les Terres de l’Ebre”, ens diuen, i sona en el sentit més literal de “que bé que hàgiu vingut”. Com ens agrada escoltar el parlar ebrenc -i quines ganes teníem de tornar-lo a sentir des que vam llegir Primavera, estiu, etcetéra.

Malauradament no arribem a temps pel Calders de la Imma Colomer ni el Calders de la Carme Pla, tampoc a d’altres propostes atractives que van obrir el Litterarum el divendres. Però avui al Litterarum el proper espectacle ja és a punt de començar i, amb ell, la nostra marató particular. Tranquils; no haurem de patir per trobar butaca lliure. Ara contrasta l’ebrenc de la benvinguda amb el mallorquí del poeta Antoni Vidal Ferrando i les cantants d’Entreveus. Com m’agrada sortir de “Barsalona”! Ens deixem transportar mitjançant música, poemes, imatges, però ho aconseguim especialment amb un element: la passió dels protagonistes, la mateixa que a la tarda trobarem en l’actriu Mariona Casanovas, que interpretarà articles de l’Empar Moliner, o la que just abans ha mostrat la companyia Exlibris amb els seus “Batecs” de poetes catalans.

Quan sembla que podríem córrer perill d’empatxar-nos de tanta lletra dalt l’escenari, comença la Fira del Llibre Ebrenc, tot just a la plaça del davant -perquè aquí tot queda recollit-. Convergeixen diversos estands de llibres vinculats d’una manera o una altra a les Terres de l’Ebre i un col·loqui amb els seus escriptors, davant d’unes paradetes amb tapes, cervesa i vi. Casualment aquí comença a haver-hi una mica de gent -ves qui ho diria-, però tampoc t’has de barallar amb ningú per obtenir la teva copa. La plaça està encapçalada per un escenari on en breu continuaran les lletres, aquest cop acompanyades de música en directe.

Recita amb força una jove Ivette Nadal, que dóna pas a uns explosius Gertrudis tot cantant Foix. Sigui per la música, la lletra, el vi o la primavera, el cas és que alguna cosa impregna la zona de bon rotllo i alegria, i tens una estranya sensació de privilegi per gaudir d’aquest moment. Un parell d’hores després arriba el darrer espectacle de la nit, la gran Rosa Maria Sardà que omple, ara sí, la sala, tot recitant J.M. de Sagarra. Traca final per una marató d’espectacles literaris en un dia intens i brillant. Demà n’hi haurà més, però malauradament no ens hi podem quedar. Marxem amb aquell convenciment que el viatge ha valgut molt la pena. Quina llàstima, però, que no s’hi hagi animat més gent, diem tot enfilant carretera amunt… certament no tant lluny com ens pensàvem.