Quant a tot això dels referents literàris, he de dir que tot acte literari remet i/o parteix d’un acte literari precedent. Òbviament, no és necessari llegir la novel·la de Malcom Lowry per llegir Vulcano, igual que no necessites ser un coi de geni en temes de mecànica per portar cotxe (tot i que més d’un cop m’he quedat tirat a la carretera). Aquí molts citeu Vila-Matas. Doncs bé, jo m’estimo més citar els noms de Philip José Farmer, T. Shigosuke, Nathanael West, Alberto Laiseca, Orson Scott Card, Aldo Nove, H.J. C. von Grimmelshausen, Carlo Emilio Gadda, etc. i no necessàriament en aquest ordre d’importància, i a més ara ja paro perquè sinó no acabariem mai de la vida. Questió de gustos i de Canon personal. Però dit això, així com m’influeixen literatures de tot el món, també em són indispensables també tots els Trabal, Carner, Pla, Rodoreda, Calders, Foix, Casasses, Pedrals, etc. que necessito, perquè sinó no sé ni qui sóc ni d’on vinc ni a on vaig amb la meva llengua, que és la meva (però no única) realitat cultural.
Literatura experimental?
Alguns escriptors i editors van anar fabricant una paraliteratura realista, de masses, que perpetua encara un llenguatge estèril de manual de col·legi.