L’homenot Albert Jané

21.02.2017

El jurat dels Premis Martí Gasull i Roig ha acordat atorgar el primer Premi Especial del Jurat, que s’incorpora als guardons aquest any, a l’escriptor, gramàtic i traductor Albert Jané. El jurat ha valorat la seva llarga trajectòria de fidelitat a la llengua catalana, el seu paper en la construcció d’un imaginari col·lectiu infantil en llengua catalana a través de la revista Cavall Fort, que va dirigir, la important contribució en l’àmbit de la traducció de literatura infantil i juvenil i, d’una manera genèrica, la seva contribució acadèmica com a gramàtic al Termcat i a l’IEC, del qual forma part. El premi es lliurarà, juntament amb el Premi Martí Gasull i Roig, el 27 de febrer al Teatre Poliorama. Per a l’ocasió, recuperem aquest homenatge de Jordi Llavina sobre Jané.

El lingüista Albert Jané | Foto Cavall Fort

 

Recordo que jo era molt petit, fa quatre decennis, i el nom d’Albert Jané ja imposava molt. Eren aquells anys de mitjan setanta en què els nostres pares encara estaven molt acollonits, i els nens no acabàvem d’entendre gaire què passava. Però en Jané, que llavors era quarantí, perquè és nascut el 1930, el mateix any que Jordi Pujol, en aquell moment ja desplegava amb esplendidesa la seva activitat intel·lectual en el camp de la cultura —i, per tant, també en els camps polític i cívic—. Nosaltres, vailets de poc seny però amb ganes de créixer, llegíem Quim Carbó, Sebastià Sorribas, Joles Sennell, Oriol Vergés —aquest últim, l’escriptor empipat, com es defineix ell mateix: solia fumar sempre amb pipa, un adminicle indissociable de la seva imatge—. Albert Jané, el savi embigotat, era l’autoritat lingüística del moment, el qui sabia més català de tots i més gramàtica i més lèxic de tota la colla. S’havia empescat una quimera que, gràcies a l’esforç dels activistes de la iniciativa i al de moltes famílies del país, ens va educar –educar en totes les lletres i amb un cos de lletra superlatiu— en aquells primers temps de la democràcia que ja no eren tan negres, però que no s’acabaven de desprendre del color gris: Cavall fort. L’Albert Jané és, a Cavall Fort, si se’m permet el símil casteller, el que les colles de Valls i la meva de Vilafranca són a la tradició castellera del país i del món!

A part d’inventar-se una revista que és molt més que una revista, en Jané corregia articles, componia pàgines, traduïa contes tradicionals d’altres literatures, suggeria o escrivia reportatges… Hi tocava totes les tecles (i tecles de teclats d’altres alfabets, val a dir-ho). Una mica més tard, a mitjan anys vuitanta, jo solia anar, si no cada tarda, tarda sí tarda no, a casa dels meus avis, a Gelida. L’avi Joan era un autodidacte de la cosa cultural, i subscriptor de primera hora del diari Avui. Jo no podia sortir de casa seva sense haver llegit, abans, la secció sobre llenguatge que firmava un tal Albert Jané: més que convidar-me a llegir-la, l’home m’hi obligava. De primer, jo arrufava una mica el nas: m’estimava més que l’avi em toqués alguna cosa a la guitarra. A poc a poc, però, vaig anar trobant el gust en la lectura d’uns articles que t’ensenyaven llengua tot fent-te gaudir del català. L’Albert Jané és un home que ha treballat tota la vida com un escarràs per la nostra cultura, i sospito que continuarà fent-ho fins a l’últim dia de la seva existència, que espero que sigui molt llarga. Llarga vida, doncs, al lingüista, a l’activista, al patriota i al savi Albert Jané!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

11 Comentaris
  1. No presentaré cap candidat al premi, perquè m’adhereixo d’una manera entusiasta a la candidatura de Jordi Llavina. Vaig aprendre les beceroles de l’ortografia i la gramàtica del català, durant la segona meitat dels anys setanta, amb el ‘Signe’, d’Albert Jané. I fa uns quinze anys vaig tenir l’oportunitat de tractar-lo de tant en tant una bona temporada, a la comissió de l’examen del nivell K (correcció de textos orals i escrits) de la Generalitat de Catalunya. Allà vaig poder comprovar que, darrere el lingüista que tan bé ha glossat Llavina, hi ha un home que desprèn una bonhomia difícil de descriure però molt fàcil de captar.

    M’agradaria molt, doncs, que guanyés el premi Martí Gasull, tan merescut.

  2. En diverses ocasions he tingut el goig d’escriure amb entusiasme, emoció i afecte sobre la persona i l’obra d’Albert Jané. Podria afegir més comentaris als que ja ha fet Jordi Llavina, però aquest requadre no és el més adequat per escriure la biografia d’una persona que ha treballat incansablement per la nostra llengua. Permeteu-me que hi afegeixi, només, la seva eficàcia per fer parlar personatges de còmics que ell mateix ha batejat com ara Els barrufets, Aquil·les Taló, Filalici, Sergi Grapes, Gil Pupil·la, etc., etc., i les versions de tantes i tantes pel·lícules.
    No cal dir, doncs, que m’afegeixo a aquest clam popular per tal que se li concedeix el premi Martí Gasull i totes els altres premis amb què es pugui premiar una persona tan honesta, fidel i treballadora a favor de la nostra llengua.

  3. L’Albert Jané és indiscutible. Si només hagués fet la feina que va fer a Cavall Fort, ja ho seria. Si només hagués fet els 3.000 (sí, tres mil) articles sobre llengua de l’Avui, ja ho seria també. Però ha fet moltíssima més feina, no tan vistosa segurament, però feina de la bona, molt bona, al capdavall.
    Per tant, vet aquí la meva adhesió més convençuda a la candidatura d’Albert Jané.

  4. M’adhereixo plenament a la proposta de Jordi Llavina. Albert Jané ens va far entrar amb força l’interès pel coneixement de la nostra llengua i pels treballs d’autors com Fabra, Coromines, Solà, Veny, etc a través de la seva columna a l’Avui, que llegíem amb delit. Les nostres filles van fruir amb Cavall Fort i els qui vivim a la Plaça Lesseps el vam poder saludar repetides vegades, algunes d’elles amb la companyia de Joan Agut.

  5. Estic d’acord amb el text i la proposta d’en Jordi Llavina.
    Jo quan era petit i anava a l’escola no s’hi ensenyava ni en català ni el català, i només el vaig poder aprendre llegint Cavall Fort. Més gran vaig estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i a l’estiu vaig fer un curset a càrrec de l’Albert Jané sobre la correcció en llengua catalana. A tots els companys ens va agradar molt la manera que tenia el Sr. Jané d’explicar-nos la gramàtica catalana i comentar-nos les incorreccions que es trobaven en molts llibres, diaris i revistes en català. En vam aprendre molt.
    Uns anys més tard vaig demanar a l’Albert Jané que em deixés fragments del seu dietari, “Quadern de Barcelona”, per publicar-los a la revista Artilletres que jo vaig crear al meu poble, Castellar del Vallès. El seu dietari és molt bonic i valdria la pena editar-lo i llegir-lo.
    M’agradaria molt, doncs, que guanyés el premi Martí Gasull. Gràcies Jordi Llavina!

  6. També jo vaig créixer esperant cada vegada amb delit l’aparició de Cavall Fort. Quaranta anys més tard, la primera pel·lícula que va veure el meu fill (tota sencera i cada dia durant un mes seguit!) , es deia Viatge a Melònia. Els diàlegs eren tan bells, la llengua tan delicada i acurada que no em va estranyar gens veure-hi al darrere el nom del Sr. Jané. Vull dir, que quin privilegi d’haver pogut entrar a la llengua per aquesta porta tan gran. Jo també, doncs, incondicionalment, pel Sr. Jané.

  7. Teniu tota la raó del món. És un savi, de la talla de Francesc de B. Moll, del Pompeu Fabra, d’Antoni M. Badia i Margarit, de Mn. Antoni M. Alcover, de Josep Ruaix… Se’ns dubte es té ben guanyat el Premi “Martí Gasull” i molts més. M’agradaria que se’l proposàs per al Nòbel. La literatura Catalana, pel gran prestigi que té i per a augmentar-lo davant el món, el necessita. La meva enhorabona, des de les Illes, a Jordi Lavinya,pel seu article tan oportú i per la defensa que fa del gran mestre.

  8. Entre n’Albert Jané i Escola Valenciana no hi ha tria possible. És com aquella pregunta que ens solen fer quan som menuts: Qui t’estimes més el papa o la mama? I tanmateix, vist com són les coses, no puc fer altre, sinó votar per Escola Valenciana, per més que voldria poder votar per n’Albert Jané. Ho entens, oi, Albert?