Escepticisme científic i realitat social

25.03.2014

He llegit un articlet antic de Roberto Augusto contra el nacionalisme (“Nacionalismo y escepticismo”, El escéptico, 36, gener-juliol 2012, 58-59). Coincideixo en moltes de les idees que hi expressa, principalment en la fonamental: la nació és una construcció ideològica perillosa. De tota manera, l’escepticisme científic i el pensament crític amb què defensa les seves opinions no crec que es puguin exagerar fins als extrems que proposa l’autor sense convertir-se en una mena de “pensament pur”, més enllà del bé i del mal de les creences humanes. Just en aquest punt, deixen de ser crítiques i científiques per convertir-se en una nova creença, tant o més superba que les superxeries que pretén desemmascarar. Seguint el fil argumental de Roberto Augusto, altres construccions ideològiques, també perilloses si tenim en compte l’ús que se n’ha fet, com ara el concepte de lluita de classes, també hauríem de desterrar-les de la nostra concepció de la realitat en pro d’unes relacions més “humanes”. Però aleshores obviaríem una certesa, no per injusta menys natural que la gravitació universal, per exemple: l’explotació de la majoria d’éssers humans per part d’una minoria. Vull dir, amb això, que no totes les construccions ideològiques responen a fantasies –la gana que passa una gran part de la humanitat és una prova inequívoca de l’explotació de l’home per l’home–, i les relacionades amb el nacionalisme també apunten, en part, a una certa realitat. Les llengües, que són bastant més que “un instrumento de comunicación”, no tenen totes les mateixes possibilitats de supervivència; estudis seriosos de sociolingüística ho confirmen. No és difícil d’entendre, per tant, que quan els parlants d’una llengua en perill d’extinció no troben la comprensió ni el respecte a la seva peculiaritat lingüística, s’atrinxerin en les idees nacionalistes. I si a aquesta falta de comprensió s’hi afegeix l’espoliació del territori en què viuen la majoria d’aquests parlants, l’explosió de l’entelèquia nacional està més que assegurada.

L’escepticisme científic no ha de pretendre l’asèpsia ideològica. Les desigualtats entre els humans –econòmiques, lingüístiques, de gènere, etcètera– són fets objectius i necessitem eines conceptuals per referir-nos-hi, i l’esterilitat ideològica a què sembla que ens hauria de dur el pensament crític segons autors com Roberto Augusto, no només no seria útil per descriure amb coherència la realitat social, sinó que facilitaria la propagació de la ideologia dominant, molt allunyada de l’humanisme il·lustrat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris