L’Ahmed

6.09.2012

Avui l’Ahmed anirà a classe d’àrab quan surti de l’escola. Però avui no anirà a la mesquita, no. Anirà a un lloc que en diuen sentresivi. De fet, ell ja sap on és: hi ha passat moltes vegades per davant, ja que es troba a mig camí entre casa seva i el mercat. És un edifici gros, molt lleig. A ell li agraden més els edificis baixos, plens de testos amb flors, amb la façana blanca i les finestres verdes. A l’escola, sempre dibuixa així les cases quan la mestra els ho demana. El sentresivi, però, no és bonic: és modern. L’Omar, l’avi d’en Babu, que és qui els fa les classes d’àrab, els ha explicat que al sentresivi podran fer millor les classes, perquè esta climarejat. Que no sap què vol dir, però deu ser veritat que podran fer millor les classes, perquè l’Omar és el mestre i, si ell ho diu, serà veritat. I imagina que això del climarejat deu tenir alguna cosa a veure amb el fet que el sentresivi és més modern que la mesquita. El que no ha resolt encara és si l’escola també està climarejada. Perquè l’escola és més bonica que el sentrevisvi, però més moderna que la mesquita. Potser, llavors, només estarà mig climarejada? A l’hora del pati li ho ha preguntat a la mestra, però no li ha respost, només ha rigut. Deu ser perquè ella tampoc no ho sap.

Com que un dia, anant a mercat, va veure la Lluïsa sortint del sentresivi amb la seva mare, ha anat a preguntar-li què vol dir climarejat. Però la Lluïsa li ha dit que no ho sabia, ja que ella al sentresivi només hi fa vellet. Cosa que encara ha desconcertat més l’Ahmed, ja que l’Omar encara no ho és, de vellet. Potser -ha pensat- és perquè l’avi de la Lluïsa és molt gran, i ella l’acompanya al sentresivi.

L’Ahmed també voldria preguntar-li al Babu si sap què vol dir climarejat, però no ho farà. Ahir es van barallar, perquè en Babu diu mentides. Va dir que el seu avi li havia dit que no volia fer les classes al sentresivi. Que es veu que un sentresivi no és un lloc on aprendre àrab. Però és mentida, perquè l’Ahmed estava a classe quan l’Omar va dir que anirien al sentresivi, i que estaria millor, perquè està climarejat. A la nit, quan ho va explicar a la mare, la mare li va fer un petó a la galta, i li va dir que no es tornés a barallar amb en Babu. A l’anar a dormir, va sentir com els pares en parlaven. La mare estava contenta perquè farien les classes al sentresivi, que és un lloc climarejat, i on també hi ha altres nens fent moltes coses (com la Lluïsa que fa vellet). El pare, en canvi, estava trist, perquè deia que era important que l’Ahmed anés a la mesquita. Després l’Ahmed es va adormir, i es va quedar sense saber el final de la conversa.

A l’Ahmed li agrada anar a la mesquita. Ara només hi va quan hi ha classe, però quan sigui més gran hi anirà a resar. L’Omar el tracta molt bé (tot i que de vegades s’enfada!), i el seu pare i els seus amics estan contents quan són a la mesquita. I la mare, quan el va a buscar, també està contenta, i parla molt amb les amigues. En canvi, quan el va a buscar a l’escola, no està tant contenta. També parla amb les amigues, però parlen poc, tenen més pressa. La mare de la Lluïsa també té pressa, perquè mai no respon quan la mare de l’Ahmed la saluda. Potser al sentresivi, com que està climarejat, sí que estaran contentes i podran saludar-se i parlar.