La visió interior

11.04.2013

Per a la Síndria Màgica

Les primeres vegades no hi va donar gaire importància. Li havia succeït que, en lloc de baixar a Fontana, com tenia per costum, ho havia fet una estació abans (a Diagonal) o una o dues després (a Lesseps o a Vallcarca). En aquestes ocasions es va recriminar mentalment el fet d’anar sempre tan distret. Tan absort, tan capficat, com li havia dit mil vegades la Muriel.

 

Il·lustració d'Òscar Julve

 

Va començar a preocupar-se el dia que va aixecar els ulls d’uns papers que duia i es va adonar que havia arribat a l’estació de Poble Sec. Així doncs, havia agafat la línia 3 en sentit contrari! Aquesta ja era una distracció de major calibre, perquè requeria haver-se situat a l’andana equivocada. Va baixar del vagó, va travessar a l’altra banda i es va posar a esperar el proper metro, mentre es feia propòsits de posar una mica més d’atenció en les coses que feia.

L’endemà mateix, però, es va espantar de debò quan, en obrir els ulls (insòlitament havia trobat un seient lliure, i s’hi havia mig condormit, engronsat pels sotracs), es va trobar a la parada d’Urquinaona. Línia 4? Això sí que ja era massa, on havia anat a agafar el metro? Es va angoixar de constatar fins a quin punt anava despistat per la vida i es va prometre fermament que no tornaria a passar res de semblant. Però la situació es va anar repetint, i en els dies successius va aparèixer en estacions de la línia 2 (Sant Antoni: va haver de sortir al carrer i prendre un cafè al Tres Tombs per refer-se de l’ensurt), de la mateixa línia 4 (una vegada va arribar fins a Joanic, i una senyora el va mirar malament quan li va preguntar si allò no era Fontana) i fins i tot de la 5, que es pensava que ja era una línia fora de servei. No aconseguia mai arribar al seu destí a una hora raonable i ja havia notat mirades inequívoques de desaprovació.

Li feia una certa vergonya parlar del seu problema, però finalment es va decidir a comentar-ho amb el seu amic Albert, el nihilista.

–Sembla un cas de desubicació –va opinar l’Albert–. Segurament té relació amb això que et passa als ulls.

Pots acabar de llegir el conte a la revista Barcelona Metròpolis fent clic aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Acabeu de llegir el conte. És molt sucós. Si se’m permet, el recomanaria no tan sols per la seua brillantor literària. Alguns polítics nostrats, per exemple, se l’haurien de llegir amb lupa i pensar-hi.