La transformació de Kafka

26.11.2016

“Miri, Professor”, li va dir un dia una de les nebodes de Kafka a Jordi Llovet, “en aquesta mateixa taula de fusta que veu el meu tiet hi escrivia el relats, imagini-s’ho. I jo l’he llegit tres o quatre cops i encara no l’entenc”. La Sala Raval del CCCB deixa anar un riure sincer: tots hem sigut alguna vegada la neboda de Kafka llegint les seves narracions.

Franz Kafka

Franz Kafka

Potser per això mateix sentim curiositat per la màxima biografia del autor, Kafka, que ha escrit Reiner Stach i ha publicat recentment Acantilado. Perquè potser, com apunta Ignacio Echevarría, que presenta el llibre, entenent el món interior de Kafka podem entendre per complet el que va escriure, amb aquelles ganes humanes d’arribar al final de tot i trobar-hi una explicació lògica. Stach ho contradiu: parla dels fragments humorístics de Kafka (humor? Kafka?), i senyala que Kafka duia dues vides, l’exterior i la interior. Es passava tot el dia als cafès, semblava satisfet, però arribava a casa i escrivia el que escrivia.

Luis Fernando Moreno elogia la màgia de la escriptura de Stach, amena i que “enganxa com si fos una novel·la”. Stach explica que, de fet, aquesta prosa fou el que també elogiaren molts crítics (un d’ells, Imre Kertesz) quan el primer volum de la biografia sortí a la venda al 2002. “Hi varen haver dos moments extremadament difícils, durant el procés. El primer fou decidir si realment volia fer-ho, si volia passar-me tants anys fent una biografia. Em vaig preguntar, confio en mi mateix? Si volia fer-ho, i volia fer-ho bé, havia de confiar i dedicar-m’hi amb cos i ànima. El segon moment va ser la publicació del primer volum. Què hagués passat si les crítiques haguessin estat dolentes? Com hi torno i dic, no, espereu, que encara queden dos volums més? Però gràcies a Déu fins i tot els crítics més escèptics li van dedicar bones paraules, i els va agradar que fos escrita com una novel·la. Estava pletòric”. Fernando Moreno, que explica que era a Munic quan la primera part de la biografia va sortir a la venda, recorda els alemanys sacsejats i la ressonància mundial que té Kafka. I és que fins ara, tothom admet que no només és la biografia més extensa que existeix sobre l’escriptor, sinó que també és la més detallada i prudent.

I és que Stach no intenta només informar sobre Kafka, sinó plasmar en paper totes les seves arestes, reconstruir el món que el va forjar com el que coneixem, i també la “no vida” de Kafka. “Una bona biografia no pot separar per capítols el context històric o la mentalitat de  l’època de la vida de l’autor”, explica l’autor, “sinó que les biografies han de tenir nivells que interaccionin entre ells, capes: la psicologia, l’obra, les experiències vitals, el context històric… no es poden separar”. Reiner Stach em fa somriure: té una veu molt dolça i un alemany suau, i a més, parla amb confiança i sabent exactament què ha de dir, i admet amb una rialla que la seva inspiració per escriure una biografia no van ser precisament les bones biografies, sinó les més dolentes. “Havia de ser alguna cosa que només objectiu”.

Una cosa em queda clara, de la vesprada al CCCB: elogien que no és una biografia per a estudiants o per apassionats de Kafka. És una biografia per a tothom que li agradi la bona literatura. I potser llegint-la ens desfarem una mica de la suposició que Kafka havia de ser, per força, un deprimit inexplicable, perquè és el que escrivia. De la mateixa manera que se suposa que Gregor Samsa és un escarabat, mentre que mai s’especifica què era; no importa, de fet, l’important és l’abstracte, el que hi ha en el buit: Kafka no és només el que hem llegit, Kafka tampoc és l’humà que es diu que era. Kafka és el que hi ha enmig, un no-definit, un forat negre que Stach ha sabut dur al paper i que suposa la transformació del que fins ara sabíem de l’autor.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. “Hi varen haver”? Però en quina llengua escriu aquesta senyora? Com podem prendre seriosament una crítica tan mal escrita?