La propera, la Vilma i Barsalona

1.09.2012

Ahir, quan vaig pujar al bus, no hi havia massa gent però tampoc massa seients lliures.

Cap al fons del vehicle, hi havia un lloc lliure.
Vaig seure allà.

Poca estona després de seure vaig sentir alhora algunes locucions que provenien de diferents fonts:
Locució 1.
Propera parada: Gran Via Glòries
Que provenia d’algun altaveu ocult per sobre del meu cap i amb la locució femenina que anuncia les properes parades que el bus té assignades.
Locució 2.
Hola…! Soy Vilma!
Provinent de darrere meu. Era una dona amb accent caribeny i amb ganes d’anunciar alguna cosa important.
Locució 3.
Oh! Que bé!
Provinent del grup de quatre seients situats a la meva dreta. Una dona, amb aire resolutiu, boli i bloc de notes en mà, i molt disposada a no amagar els seus negocis.
….
Propera parada: Gran Via Glòries
Hola…! Soy Vilma!
Oh! Que bé!
Si Vilma! Te llamo, mi amol, pa decilte que ya tenemo feicha pa la comunión…
Que contenta que em poso! 
Si, va a sel un domingo…
És que ho he escrit ficant-me molt en el paper del consumidor… 
Claro mi amol, claro…
Doncs si em dius que t’ha agradat tant ja em dono per contenta…
Si va a ser pa los dos, los dos a la ves…

I és que aquesta la gent que compra a Veritas, ja se sap perquè hi compra…
Propera parada: Gran Via Dos de maig

Bueno pues en mayo, claro, mi amol…
Bé, doncs la propera reunió podria ser d’aquí a tres setmanes?…
Si, el dia dies…

És que aleshores ho portaríem tot per presentar-t’ho… 
Si, y a las onse en punto…
Sobre les onze t’aniria bé?…
Claro porque mas tarde no es posible…
És que saps què passa?…
Pero, es que a ti no te va bien mi amol?…
Mira, es que jo agafo el tren i fins que arribo a Barsalona, buf… 
Propera parada: Gran Via Lepant
No, no podemos ya cambiar…
Tanmateix no et preocupis, deu minuts amunt, deu minuts avall, … 
Ah, bueno…
…però arribaré segur…

Conclusió de la casualitat:
Sembla que les tres dones, la cibernètica, la caribenya i la de fora de Barsalona, sense saber-ho elles, s’estaven posant d’acord sobre el lloc i l’hora per celebrar la comunió de, imagino, que dos petits o petites que sense saber-ho, seran sotmesos a un engalanament corporal que després d’adults els avergonyirà de per vida.
Va ser divertit.
Al bus, no hi ha qui s’avorreixi.
Mentre, el paio de davant meu a l’esquerra treu un bocata que comença a desembolicar amb un soroll increïble de paper d’alumini premsat a consciència i que em fa pensar que al baixar he d’anar a fer urgentment un croissant i un cafè per arribar viu a la reunió.

Coses de bus.