La platja

7.09.2012

La Laura observa la finíssima línia blava de l’horitzó des de les muntanyes boscoses de Sant Climent. El blau llunyà de la mar la desafia entre les teranyines dels records i escenaris futurs ansiosament esperats. De sobte una imatge s’avança al ritme cronològic i es fixa davant la retina.

-Abocarem l’aigua de la galleda dins aquest forat que ha fet l’avi-  diu ella agafant la maneta de la nena.

-I també hi podrem posar les petxines?- pregunta l’Arlet assenyalant les closques dels mol·luscs que han recollit durant el matí.

Aquella nena, de cabells rinxolats i rossets amb un suau vernís color foc o magrana com havia tingut l’avi de jove, els té embadalits i molt enfeinats traginant aigua, sorra, petxines i les plomes que les gavines han deixat caure entre les roques i la mar. Mentre la nena omple amb galledes d’aigua salada l’enorme forat que l’avi acaba de fer, ell l’ajuda també a construir un guarniment de cargolins i plomes al voltant del pou improvisat. La Laura els observa amb un somriure ample, molt ample. Agafa la càmera de fotografiar i perpetua la imatge de l’avi i la néta jugant a fabricar un món imaginari de sorra i aigua aquella tarda d’estiu a la platja.

-Tinc son- diu al cap d’una estona l’Arlet. I la nena s’arrauleix entre els  braços de l’àvia.

-Vaig a nedar una mica -diu ell.

La Laura l’observa mentre s’endinsa dins la mar, encara planera, en aquella hora de la tarda. Tanca els ulls uns instants i s’acaba dormisquejant amb la néta als braços. La son lleugera  l’engoleix cap  a l’escenari d’un estiu llunyà.

 

La Gina feia un castell de sorra. Al voltant de la fortalesa minúscula hi anava abocant l’aigua que una i una altra vegada anava a buscar amb aquella galleda vermella que havien comprat en una botiga turística de Sant Pol. La Laura es mirava la seva filla però també observava, inquieta, com la mar havia deixat la calma del matí per unes ones cada cop més enfurismades. On era el seu home? Vaig a nedar, havia dit feia ja més d’una hora. O potser dues? L’angoixa se li ennuegà a la gola, al pit, al cervell. El cor li bategava sense el ritme acostumat. S’aixecava, caminava per la platja, s’enfilava dalt d’unes roques, tornava a seure sense deixar de mirar la mar, cada cop més desafiant, que tenia al davant com una tràgica amenaça.

-I el papa? On és?

-Ha anat a la cala del costat a buscar més petxines- va contestar ella amb la por instal·lada  en l’ànima.

No podia ser. Per què no tornava? La tarda anava caient. El sol començava a amagar-se darrera el rocam que separava la platja del poble. I ell no tornava. I si s’havia ofegat? No, no, això no podia passar. El necessitaven. La Gina, ella. Era la seva força, la llum, el far que les guiava. No podia ofegar-se, no! Doncs per què no tornava? Havia de demanar auxili?  Mirà al seu voltant. Quedava poca gent a la platja. La nena seguia traginant sorra i aigua aliena a la seva desesperació. De sobte va aparèixer, entre l’escuma creixent, amb un tronc llarguíssim com si fos el màstic d’un vaixell enfonsat o un pal de telèfon arrossegat mar endins per alguna torrentada. Les cames se li afluixaren, el cor es detingué, estava viu, viu!

-Àvia, àvia mira quin tronc més llarg que porta l’avi! Quina força que té l’avi eh? Ha anat a buscar aquest tronc dins de l’aigua!

I la Laura es desperta sobresaltada. No són a Sant Pol, on la Gina feia castells de sorra, i el seu home s’endinsava a la mar a buscar tresors per fer escultures. Ara són en una altra platja, en un altre temps. Ara una nena de cabells color magrana assenyala un home envellit que surt de l’aigua  arrossegant un tronc llarguíssim. La Laura observa el cos del seu home. Ha perdut el vigor d’aquells anys quan anaven a la platja de Sant Pol. Els seus cabells no tenen aquell to vermellós del foc o del color de les magranes que ara ha heretat l’Arlet. Però els seus ulls reflecteixen la mateixa mirada intensa. Un llampec d’il·lusions li traspassen l’iris com si fossin espurnes de colors. Són uns ulls sadollats de creativitat.  Són els ulls de l’avi.

La Laura, però, continua observant la finíssima línia blava de la mar llunyana des de les muntanyes boscoses de Sant Climent. El blau confús de l’horitzó sempre la transporta a un teatre particular on es barregen, com un joc d’atzar, escenaris del passat i del futur.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

133 Comentaris
  1. Retroenllaç: Contes d’estiu a Núvol | Núvol

  2. M’ha agradat aquesta narració, m’ha agradat l’habilitat de l’escriptora per combinar tres escenaris un dins l’altre com si fossin nines russes; m’ha recordat, salvant les distàncies, l’Espriu quan escrigué un relat de teatre dins d’un altre relat de teatre a 1ª Hª d’Esther. Tot plegat m’ha transportat als records de la meva pròpia infantesa.

  3. Interessant la manera de descriure, simultanejant-les, les evocacions provocades per la visió de la mar llunyana.
    De fet, no podia fer-se de cap altra manera :)
    A mi m’ha recordat Vonnegut.

    • Sempre se’m barreja el passat i el futur, encara que vinc dins l’escena del present.
      Moltes gràcies David pel teu comentari.
      Estic buscant informació d’en Vonnegut!!

  4. M’ha agrat el conte. El vocabulari utilitzat et porta prop de les ones i dels sentiments dels personatges. Bona feina!

  5. Un relat sentit, farcit de símbols i d’imatges. Crec que és un text valent, que neix de la voluntat de comprendre i explicar-se els coms i els perquès. L’autora aconsegueix recrear un univers on el que compta són les sensacions i els sentiments, molt més enllà de la fredor dels fets “tal qual”. Felicitats.

  6. Excel·lent relat. El vocabulari encertat suggereieix la tendresa i emotivitat de la vivència. Felicitats!

  7. Hola Montse, m’ha agradat molt el teu conte… Pots estar contenta amb tots aquests comentaris tan macos que t’envien els teus amics.

    Molt ben explicada aquesta història, bonica i tendra…

    Felicitats i no deixis de escriure!!!

    Ja ens tindràs al corrent de totes les novetats.

    Un petó, ARTISTA…!!!

    Pilar Boldo

    • Moltes gràcies Pilar pel teu e-mail de felicitació. Ja m’agradaria que tots aquets comentaris fossin d’amics meus. Confio, però, que properament ho siguin.

  8. Es preciós!!!!molt bona creativitat!!!per un moment jo tambe estava veient l’horitzó desde Sant Climent!!segueix aixi,i escru-ne mes!!!!

  9. Excel·lent la construcció del relat, perquè aporta un significat al relat que va més enllà de les escenes evocades: el passat envolta sempre el present d’alguna manera.
    Montse, tens talent, emoció i experiència per convertir en escriptura. Moltes felicitats!

  10. Aquest text és un magnífic exemple de l’anècdota elevada a categoria, o de com un fet aparentment intranscendent ens empeny a reflexionar sobre el pas del temps i la fragilitat de la vida. Felicitats!

  11. Felicitats, estimada Montse. Com ja t’he dit m’agrada com escrius i penso que tens prou talent, sensibilitat i capacitat creativa per a seguir-ho fent. Gràcies per deixar-nos compartir aquest relat tan ple d’emocions i sentiments humans.

  12. Es un compte que reflecteix exquisitament totes les emocions, d´una gran sensibilitat i bellessa.
    Ho estas llegin i ho vius!

  13. I no és sempre el nostre aquest “teatre particular” on es barregen el passat i el futur? No és aquest el nostre present etern? Anar i venir per la vida, viure a la memòria i la imaginació. Gràcies per recordar-ho amb el teu escrit.

  14. Bonica historia, barreja de passat i present. Ben escrita i amb un llenguatge ben acurat. Felicitats!

    • Sense el núvol màgic de la memòria viscuda no hagués pogut escriure mai aquest conte. Em queda, però, el joc d’imaginar escenaris atemporals. Moltes gràcies de tot cor!!

  15. Un relat molt entranyable. Evocador de bells records encadenats al present amb un mateix paisatge, el meu preferit : El mar ; l’horitzó infinit, la remor de les ones, el regust de salabror…
    Amb aquesta sensació de placidesa que m’ha deixat aquesta lectura d’estiu plena de tendresa, desitjo que la travessia literària de la Montse arribi a bon port.

    • Navegar per l’Oceà 305 m’ha donat l’oportunitat d’iniciar la meva travessada literària acompanyada de navegants excel.lents, dels quals aprenc cada dia més. Moltes gràcies Maria Glòria.

  16. Quan el meu pare em va dir que havia trobat un conte vaig pensar que seria un conte d’aduls ple de paraules incomprensibles. Quan el vaig començar a llegir em vaig “potser té raó el meu pare” ara se que sí.
    He trobat el conte molt bonic i emotiu

    • Si aquest petit relat arriba al cor dels lectors més joves, és per a mi una gran alegria!!!!!! Moltes gràcies Queralt per tenir aquesta complicitat amb mi. Gràcies guapíssima!!!

  17. Aconsegueix, en un relat curt i concís, explicar una història eterna de grans sentiments que podria ocupar una gran novel•la. Amb el seu punt d’intensitat, la seva dosi d’emotivitat, però sense sentimentalismes innecessaris.
    Felicitats!

  18. Tant de bo aquest món imaginari que tots al nostre interior hem fabricat alguna vegada, es pugui fer realitat per poder canviar el present. La tendresa amb la que els personatges es relacionen diu molt de la capacitat de l’autora per portar-nos a un món més lleuger. El present ens transporta al passat i aquest relat ens ho explica.
    M’ha agradat molt, continua escrivint.

  19. Es un cuento bien tejido, dice mucho en pocas palabras. Se trata del tiempo y la memoria. Es melancolico pero lucido con un fuerte sentido de lugar, y es conmovedor.
    Wendy

  20. Les teves paraules traspuen emoció i sentiment. Penetren com un bàlsam enyoradís, amb regust dolç i tebi de tarda daurada. M’ha encantat el teu conte.

  21. M ha agradat molt l us del llenguatge tant elaborat i enriquit.Crec que l ambient evocador i nostalgic no s hagues aconseguit sense l adjectivacio tant intensa. Un plaer.

  22. M’agrada’t molt. En el fons en la realitat també passa que a mida que passa el temps les escenes es comencen a repetir i els personatges van evolucionant, tipus “deja vu” o com a “Seda ” que el principi sempre és similar però l’interesant és com segueix. Una abraçada.

  23. Escrit excel.lent, sensibilitat i vocabulari exquisit
    mescla perfecta de realisme passat i futur et fa visualitzar imatges
    sugeridores d’emocions , nostalgia i tendressa
    felicitas¡

  24. Estimada Montse,
    Les teves paraules traspuen emoció i sentiment. Penetren com un bàlsam enyoradís, amb regust dolç i tebi de tarda daurada.
    Felicitats pel teu talent d’escriptora!!!

  25. Estimada Montse,
    Les teves paraules traspuen emoció i sentiment. Penetren com un bàlsam enyoradís, amb regust dolç i tebi de tarda daurada.
    Felicitats pel teu talent d’escriptora.

  26. M’encanta la imatge de l’home que surt de l’aigua amb un tronc a les mans, com ‘un far’ diu l’escriptora, que guia a la protagonita i a la seva família. La fortalesa d’aquell home, el rellevant paper que desenvolupa entre els seus, i que de cop i volta pot haver desaparegut entre les onades. La importància de valorar el que tens i com en un segon es pot trencar el teu món. Això és que valoro d’aquest relat.

  27. Quina petita gran joia!

    M’agradaria posar alguna cosa original, però m’és impossible! Aconsegueix dir-ho tot amb ben poc. Un relat senzill, emotiu i sincer alhora, amb uns simbolismes preciosos!

    Permeta’m recordar el final;

    “El blau confús de l’horitzó sempre la transporta a un teatre particular on es barregen, com un joc d’atzar, escenaris del passat i del futur.” –

    Simplement, una meravella :)

    Felicitats i endavant!

    • Estimat Pol, a mi també m’agradaria escriure alguna cosa ben original en resposta al teu comentari. Però en aquests moments, al llegir les teves paraules, només puc dir-te que he tingut la gran sort de tenir-te, sempre en primera fila, amb aquella mirada teva tan intel·ligent, tan àvida de coneixement i tan propera. Una abraçada fortíssima Pol.

  28. Montse,
    Tens les vivències i les emocions, la paleta i els colors, l’art de saber combinar-los,… Amb finíssimes pinzellades has creat un conte ple de significat i de tendresa. M’ha agradat molt. Et felicito!

  29. Quina sorpresa més agradable només tornar de vacances! Ànims a continuar escrivint perquè me l’he imaginat com si me l’haguessis contat tu mateixa. La teva manera d’escriure s’assembla molt a la teva forma de parlar.
    Enhorabona!!!!!!!!!

  30. Un relat emotiu, evocador i que aconsegueix transportar-nos a aquestes platges i posar-nos dins de la pell de la seva protagonista. A vegades un relat curt pot explicar una gran història, i aquest és un d’ells.

    Felicitats Montse pel conte i esperant poder llegir-ne aviat un de nou.

  31. Estimada Montse, m’ha agradat molt. És un estil molt net, fluid, essencial, mesurat, i això fa que en un relat breu com aquest passin moltes coses i te’n faci sentir moltes altres. En resum, gaudeix dels millors elements de la bona literatura. Felicitats!

  32. Expressar el que un sent, els pensaments, els sentiments, les emocions en paraules és una tasca molt difícil. Aquest conte podria ser en la ment de qualsevol de nosaltres però expressat amb paraules molt asseyades i tendres.

    Felicitats Montse…!!!!

  33. Un relato con mucho sentimiento.Cualquier momento presente puede transportarnos a situaciones pasadas..Los recuerdos siempre estarán ahí.

  34. M’ha sorprès molt agradablement el llenguatge natural i espontani que has utilitzat, la complexitat narrativa que hi ha inclosa en la trama d’aquest conte i que et té atrapada fins al final.
    No dubtis que tens un gran talent Montse.

    Endavant i ànims!
    Manuela

  35. Conte dolç, sensible però, alhora inquietant.

    Felicitats Montserrat per despertar-nos amb poques paraules la màgia de la imaginació i l’angoixa continguda al desenllaç.

    Enhorabona!

  36. Destacaria del relat el seu clima evocador i nostàlgic, un clima que amara les dues escenes paral•leles de la platja d’una forta emotivitat. Un clima que, també, dóna a les descripcions una qualitat difuminada o entelada que m’agrada molt.

  37. Em sembla que aquest conte té alguna cosa de l’essència de la poesia: les imatges, els sentiments, tot allò que es diu sense dir-se directament… En una paraula, em sembla molt evocador. Emhorabona Montse!

  38. M’ha agradat molt el teu conte, m’ha portat prop del mar i del sentiment d’emocions personals del passat. Felicitats i molts petonets!!!

  39. Dolça narració on les paraules busquen engrandir els moments que donen valor al temps i les persones

  40. M´ha agradat molt. És difícil escriure bé un relat curt. És ple d´emocions i sentiments i tots ens hi podem sentir identificats. No paris d´escriure.

  41. Un conte preciós, senzill, però molt potent. Les vivències del passat es confonen amb el present i el desig de continuïtat en el futur.
    Les paraules se’m convertien en imatges. Felicitats!

  42. Evocadora, una història que desperta sensacions pròpies i intenses i que fa que les emocions estiguin vives i a flor de pell…
    Molt interesant i recomanable!!!

  43. M’ha agradat molt! És un relat encisador en el que els elements de la natura són a la vegada símbols de la màgia de la vida i de l’ inexorable pas del temps… Una historia que ens fa reflexionar sobre els nostres sentiments i la nostra relació amb les persones que ens són properes, en un marc en el que les incontrolables forces de la natura són molt presents… Felicitats a l’ autora!

  44. M’encanta Montse.
    No coneixia aquesta part de tu.M’agrada el joc que fas amb els temps, la barreja, els records… Llegint-lo m’he sentit identificada perquè a mi també el mar em transporta al passat , al futur i a llocs paral.lels…
    Gràcies per compartir-ho amb.
    Continua escribint, si us plau!
    Una abraçada

  45. M’agrada perque és la vida, calma i angoixa de sobte, amor i protecció, els anys que passen i enrera queda el físic però l’interior es queda, dins nostre i es reflecteix a les persones que t’estimen. Molt maco el conte, com l’autora…

  46. Felicitats.
    En el conte es passa del més concret al més íntim, del passat al present de forma subtil, emotiva, nostàlgica.
    Les descripcions de les situacions estan plenes de poesia fresca, immediata, viva.
    Ánims.

  47. M’ha agradat molt,sobretot per que es una història amb sentiments reals.Ens podem identificar amb la protagonita.

  48. Felicitats Montse,
    es un conte plé de sentiment i d’emocions. Evoca records i fa grans els petits detalls de cada dia

  49. Enhorabona per escriure tan bé… Una narració enlluernadora , plena d’emotivitat i sentiment. Des d’aqui animo a l’autora a convertir el conte en una novel.la…jo m’he quedat amb ganes de més…..

  50. Interessant calidoscopi sobre els símbols perennes de la memòria. L’estructura fractal en caixes xineses opera com a motor narratiu en el desplegament del relat. Aquest avança en suaus transicions de petites miniatures farcides d’imatges subtils i evocadores.

  51. Ben construit, amb un vocabulari exquisit i una estructura ben clara. A més, el missatge té una magnífica intencionalitat que subratlla el valor de les persones per sobre del pas del temps.

  52. El plaer d’endinsar-te en un mar de rica adjectivació, el plaer de deixar-te anar amb les onades del temps -del passat i del futur-, el dolor de saber que un dia serem un tronc ,i la petjada d’una autora que juga a que juguem amb ella, amb les petxines, amb la vida i la mort.

    • M’ha encantat aquesta frase” les onades del temps…” Moltes gràcies per llegir el conte i navegar, també, amb les emocions de la vida.

  53. ¿Se puede pintar con palabras? Montse, tú lo has conseguido. La magia de las palabras se ha puesto a tu servicio y has creado “una pintura” de una estética impresionante para encuadrar la sensibilidad, la ternura y el amor.

  54. M’ha encantat aquest conte que té la capacitat suggeridora de la lírica i que actua com una pinzellada fixada en l’emoció d’un instant que desencadena el record. M’ha portat evocacions de Proust amb el jocs de la memòria que opera en les sensacions i emocions antigues i les descobreix per portar-les al present.
    El conte és senzill i alhora profund, com són sempre les històries que “toquen” la nostra sensibilitat i que ens parlen de l’enyorança, de la por i del pas del temps. I al darrere de tot plegat la presència del mar, com a telò de fons ple de símbols amagats que cal interpretar.
    Felicitats Montse!!!!

  55. Me ha gustado el pincel con el que has dibujado a los personages y coloreado el paisaje. La historia aunque es corta, es intensa y bien relatada.

  56. Moltes felicitats primeràment, com moltes persones que t’han comentat et diré que aquest relat m’ha encantat, no sabria amb qué comprarar-ho, però la veritat que és realment maravellós el relat.
    Jo sóc una persona una mica especial per les lectures, però realment la teva m’ha arribat, tens una forma d’expressar-te que poca gent té i es nota que expresses els teus sentiments.
    Un relat amb molta imaginació i molta força, tothom qui li agrada la lectura li ha d’agradar aquesta petita historieta, ja que d’una forma molt imaginativa expressa el pas de temps a les persones pero que sempre segueixen estan presents a nosaltres, aquest sentiment és el que m’ha fet sentir.

    Repeteixo moltes felicitats i realment espero que guanyis, tens molt potencial.

    Segueix escrivint i deixant volar la teva imaginació i tots podrem gaudir de més relats d’aquests.

    Molta sort!!

    • Caram Oriol!!!! Aquest comentari si que és un bon premi. Et tinc a la memòria i al cor, sempre entre les primeres files, àvid de coneixement de la nostra història, la catalana!
      Moltes gràcies.

  57. L’argument, és captivador, jugues amb el temps del relat de una manera magistral, ets com una maga de circ, que fas apereixa els personatges com si fossin colomets sense que ens adonem, en un moment determinat, he pensat que apareixeria un cos surant en la platja, a l’estil de Vázquez Montalbán o Donna León, però m’he equivo0cat, l’espai ens es molt conegut i això ens apropa molt més al conte. Felicitats Montse, continua així que ja saps tu que progresses adequadament, un petó molt fort.
    Manel Sastre

  58. Retroenllaç: Premi Núvol, veredicte | Núvol

  59. Conte curt però que aconsegueix posar-te en la pell de la Laura, neguitosa per l’absència del marit.
    M’ha agradat.