Foc a la pena

29.05.2012

Vivim una època de bojos i de bogeries. Anem tirant com podem. I escassegen el bon humor i les bones maneres. Hi ha un grup de casa nostra, però, que sap com aixecar-nos els ànims.

Very Pomelo són rock, blues, jazz, funk i country. Són, també, lletres juganeres («Adéu siau bub bub marramiau tinguem la festa en pau») i entremaliades («Jo no vull tindre gossos ni tu vols tindre fills»). Són festa i gresca, bon humor i foc a la pena. La banda sonora perfecta per a una nit de divendres, amb una cervesa a la mà, o un matí de diumenge, amb les vambes ben cordades recorrent la riba de l’Ebre.

Les seves cançons podrien semblar un calaix de sastre, però el caos i l’ordre de vegades van de la mà. Queda palès a Ràdio Clotxa (Chesapik, 2012), un disc coherent en què hi ha barreja però no confusió. Així doncs, les deu cançons del disc són com les peces d’un trencaclosques: encaixen. I ho fan magistralment, des del principi fins al final. I quan creus que ja s’acaba torna a començar: Ràdio Clotxa és un disc feliç i rodó com… un cul, una ensaïmada, un pa de pagès.

Tot i el bagatge dels dos discos anteriors (Figaro, Figaro i Xurrac Asclat), així com de les col·laboracions amb altres músics, Xarim Aresté assegura que aquest és un disc molt més senzill que no pas els anteriors. És, a més, un disc que s’ha bastit, sobretot, a l’estudi de gravació. Visca la improvisació! Sobretot quan dóna resultats tan ben trobats com «La verema», «Un altre indret», «El monstre» o «Any nou».

Twitter: @ambbicicleta

Blog: http://ambbicicleta.blogspot.com.es/