La meva Kilian Jornet es diu Lahkpa Xerpa

20.06.2017

La meva Kilian Jornet es diu Lahkpa i ahir en parlava La Vanguardia. La mare la renyava perquè pujava a la muntanya amb els nois i li deia que no trobaria mai marit. Té 44 anys i és la dona que més vegades ha pujat a l’Everest. No va poder anar a escola. Als 15 anys ja carregava entre 20 i 30 quilos cada vegada que pujava a la muntanya; als 27 va coronar el seu primer Everest, un cim que ha fet vuit vegades, sempre amb oxigen, i moltes vegades ha estat a punt de morir a la muntanya.

Lhakpa Sherpa el maig del2016. Foto: THT

La mare s’equivocava. Lahkpa es va casar, però ho va fer amb un maltractador. Per sort és una dona forta i valenta i ha aconseguit el divorci i la custòdia dels seus fills, que ha de mantenir tota sola. Li agradaria molt seguir pujant muntanyes però no troba patrocinadors i viu fent amanides, de cuinera, als Estats Units. Em pregunto com hauria estat la vida de Kilian Jornet amb dos eixos de desigualtat a les espatlles: dona i no occidental.

Potser tenim la resposta amb Lahkpa Xerpa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

12 Comentaris
  1. Encara és l’hora que es documenti la “proesa” d’en Kirlian Jornet i la seva doble pujada a l’Everest.
    Tot té un nom, i això d’en KJ és: “vanitat”.
    Per a mi, aquesta senyora és més heroína que no pas en KJ, i no pas per les vegades que hagi pogut fer el cim de l’Everest…

    Atentament

  2. @JRRiudoms la PROESA de KJ ha estat documentada amb la publicació dels tracks. Per altre banda comparar els dos casos no te sentit.

    • Xavi: No se que són els “tracks”. Fa anys, la documentació per validar l’ascensió a un cim eren les fotografíes; potser ara han canviat els parametres.
      Atentament

    • Home, diria que qui primer ha comparat els dos casos és l’articulista.
      Una comparació de la que no veig el sentit per enlloc, per cert.

  3. JR sí vols parlar de KJ i no tens la sort de conèixe’ l, només cal seguir-lo al seu bloc, les xarxes socials o els seus llibres per no tenir dubtes de que el gruix de la seva vanitat és tan ampli com la distància que separa l’ hidrògen de l’ oxígen en un molècula d’ aigua. Així de clar !!!

    • Xavi: No conec personalment a en KJ. Només pels mitjans de comunicació, i allò que em tramet és vanitat, ras i curt.
      Potser és problema de la manera de comunicar… o el problema és meu[he de confessar que sempre m’ha agradat més el camí que no pas fer cims, cims i cims fins l’esgotament].

      Atentament

      • Estimat JRRiudoms, precisment es per aquest motiu que KJ es estimat, perque ell fa el que fa perque li dona la gana i ho pot fer, que ja m’agradaria a mi poder dir el mateix de la meva vida, pero no dona llicons a ningu (a no ser que consideris que la imatge que venen els seus patrocinadors son llicons), i quan li pregunten per la deria dels cims, respon exactament el mateix que tu, pero com sempre el que els mitjans volen son les fotos els cims. En KJ s’ha passat la vida fent cami, I un percentatge molt petit d’aquest cami ha arribat a un cim mediatic, I es la informacio que ens han vengut. No perdries el temps llegint el per que no hi ha fotos de la seva ruta ni del seu cim, I potser et canviaria la idea que tens d’aquest xicot. Per altra banda, i respectant enormement la Lhakpa, crec que no es poden comparar els dos casos. Compara el Kilian amb l’Araceli si vols, o la Lhakpa amb el Tiang, o de la dona alpinista i l’home alpinista, o si vols compara les condicions dels sherpes en general amb les expedicons comercials, pero malgrat la bona intencio de la reflexio, em sembla una mica demagogica. Per acabar, excuseu-me la manca d’accents i “c” trencada, escric des de lluny i amb un teclat inapropiat per la nostra llengua. Gracies.

        • Robert: La opinió que tinc d’en KJ és fonamenta amb la informació que rebo dels mitjans de comunicació (per cert, es parla molt poc de les “proeses” de qui el filma). No sóc partidari d’encumbrar a ningú dalt d’un pedestal (crec que ningú mereix elevar-se per damunt dels altres, car tothom te naps o cols, i quan no, naps i cols), però en el cas aquest de la doble enfilada a l’Everest, no he vist enlloc cap fotografía que faci fefaent la noticia. M’agradaria veure-la, ni tan sols per no dubtar de la meitat hipotética de la informació…
          I per descomptat que tothom és ben lliure de fer el què vulgui i pugui. Es digui Kilian, Lathsa o Ioanet.
          Atentament

  4. Interessant conversa, JR i Xavi. Jo, muntanyenc de tota la vida, només puc dir que admiro aquesta gent desconeguda per les masses, a qui anomenem sherpes amb un to que, de vegades, sona despectiu. Els admiro pel coratge, la discreció, la voluntat i la capacitat d’esforç i sacrifici. Ho fan per diners? Segurament. Però, qui no treballa pels diners? Cal tenir unes condicions físiques que, indubtablement, jo no tinc. El meu reconeixement a aquestes persones, i avui especialment a la Lahkpa. Per cert, en Kilian Jornet ha estat discret fins que els mitjans audiovisuals n’han esbombat les proeses. Però ell segueix fent la seva. Sense espectacles. Ni mentides. No li cal.

  5. Petit victimisme: “la mare s’hi oposava i li deia que no trobaria marit”. Les mares i pares quasi sempre s’oposen a que els fills facin coses perilloses, siguin nens o nenes. Però ells i elles si en tenen ganes en fan cas omís.
    Sobre el tema de “no trobar marit” resulta que lluny d’espantar els homes, una dona que fa grans gestes te mols més pretendents. El què ens evidencia que el masclisme és molt més petit del què es diu.
    Es va casar amb un maltractador. Mala sort. És una mala sort que tenen més ells que elles. El nombre d’homes als USA(haig de donar dades dels USA perquè aquí s’amaguen les dades) que han estat maltractats per la seva parella, ja sigui psicològicament, sexualment, físicament, és del 48,8%. El nombre de dones és del 48,3%, Però aquí els homes tenen més mala sort perquè no hi han centres d’atenció al maltractat, ni poden usar lleis específiques per denunciar la dona. https://www.cdc.gov/violenceprevention/pdf/nisvs_executive_summary_spanish-a.pdf

  6. Quina pena d’article, en comptes de fer una interessant presentació del personatge ens comença amb una comparació inútil. Com si jo digués ara: El meu Montse Barderi es diu Alexandra Kollontai…

  7. La mev màxima admiració per Lahkpa Xerpa! Però no entenc el propòsit d’aquest artice i la relació que pugui tenir amb el Kilian… Per què l’autora ha de comparar al Kilian d’una forma despectiva amb aquesta dona? La frase final em sembal insultant: “Em pregunto com hauria estat la vida de Kilian Jornet amb dos eixos de desigualtat a les espatlles.”