La llengua catalana pot fer que s’escorri una pedra

23.12.2014

El monologuista David Guapo presenta aquests dies un espectacle al Club Capitol de Barcelona en què fa befa del català. Literalment diu que “és la llengua menys sexi del món i que no serveix per lligar”.  La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ha denunciat el monologuista. Des de Núvol, ens ho prenem amb una mica més de flegma i hem obert una ronda d’intervencions. La conclusió provisional és que el català pot fer escórrer una pedra.

David Guapo al teatre Auditori de Sant Cugat

David Guapo al teatre Auditori de Sant Cugat

Cal fer estiraments abans de parlar de sexe.

Recordo el primer dia – i últim – que vaig assistir a un curs de ioga en què el professor va dir que utilitzaria el castellà perquè el català li semblava ridícul. I per exemplificar la ineptitud de la nostra llengua va dir, amb una veu aguda i cara de fàstic: “Estireu les potetes aquí, estireu les cametes allà”. Així, d’una manera tan banal, pots carregar-te totes les llengües del món. Que un professor d’autoescola vol menystenir el català? Res mes fàcil, només que posi cara d’afectat i digui: “Fica una marxeta per aquí, treu l’embraguet per allà” i que algú altre ben ximple li rigui la gràcia.

No sé si a hores d’ara cal obrir aquest debat, que és més propi dels anys vuitanta. Sabem que tenim una llengua apta per a tot. Apta per la filosofia, per a l’astrofísica, per a la música, per jugar al parxís. I per al sexe. Em sento com si tornés a defensar Picasso davant d’aquells que l’acusen de pintar com un nen de cinc anys. Cal, realment tornar a tenir aquesta conversa?

Tenia raó Colette quan va dir que els plaers són mal anomenats sensibles quan el que veritablement fa desplegar el desig són els dons de la intel·ligència.

Potser per això Maria-Mercè Marçal va escriure:

Saps? M’agrada el teu cap i m’agrada el teu cul 
—dues meitats bessones desparionades.

Efectivament, com més t’agradi un cap, més temps t’agradarà el cul que l’acompanya. Perquè sense cera no hi ha flama que sobrevisqui. En canvi, una boca apta per a besar i també per parlar de petons, d’esglais, de tremolors i d’èxtasis, que sap posar nom al desig i a totes les seves pràctiques, que parla en vers i en prosa, que és descriptiu i imperatiu quan toca, que provoca, desafia i dóna, que té arguments i raons i unces de pell viva… aleshores no hi ha un plaer més tel·lúric ni sublim, més enlairat ni més baix, més fet de fang i aire de núvol.

Sinó que li preguntin a Susan Sontag, que va definir el seu anhel intel·lectual com el desig de formar part d’una legió d’àngels pacífics – més asexual impossible-, però que va dir d’una de les seves amants, per cert una de les més intel·ligents, que faria que s’escórregués una pedra.

Al català li passa el mateix. Què li podem dir a algú que ridiculitza la nostra llengua com a llengua eròtica i de desig, com fa David Guapo? Res, quina mandra, tenim moltes ganes de fingir una migranya per no haver de complir amb el “rapapolvo” de rigor. I no ens cal manllevar “rapapolvo”, podem dir directament “clavar un arrambatge”. I és que tenim vocabulari per tot i per més, i això és el que realment ens desperta el cos, les paraules que com flames il·luminen la ignorància i ens encenen el desig. Ja ho deia Pere Quart: “La paraula deslliura els ignorants, comencen els amors amb la paraula…”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Tens tota la raó.
    Per tristesa nostra, encara queden força exemplars d’aquests anacrònics personatges que menystenen allò que creuen inferior: persones, cultures, etc., com aquest “professor” de ioga que ho fa amb una llengua (ell deu pensar que és un dialecte provincià, com si això fos un menyspreu…)
    Com aquells que diuen -perquè sí- que el català “no és bo” per cantar segons quin tipus de música, o per doblar segons quin tipus de pel·lícula, o per traduir segons quin tipus de llibre…
    Com deia algú altre, aquestes coses es curen obrint la ment al món, o simplement viatjant una mica amb ganes de créixer.
    A més, el “iogui” citat més amunt, justament practica una disciplina, al meu parer, ben oposada a la seva actitud. Ioga, ni més ni menys… Quin personatge…
    Bona reflexió.

    Per cert, heu de corregir l’article. 😉

  2. Un consell d’amic: no vos l’agarreu amb paper de fumar, per favor. No és important l’opinió que sobre el català puga tenir un personatge com David Guapo. De més a més, l’opinió és lliure. I cadascú té la que té. De la mateixa manera que cadascú té el trellat que té. Al meu parer, David Bueno en té més poc que un caragol buit. Per això jo crec que la seua opinió no és rellevant. No donem importància a qui no se la mereix. De més a més, qui és David Guapo? Un monologuista, un humorista; és a dir, algú que parla només per a fer riure. I n’hi ha que tenen aquella gràcia…: Xiquet, fes-li una gràcia al pare! I el xiquet va i li trau un ull. Això que diu ell que el català no és sexi… Cadascú conta la fira com li va. Potser ell en català no ha lligat en sa vida ni un garba d’alls. Potser lligarà més en alemany o en anglès. Si és que els domina prou com per a poder establir una conversa més o menys incitant. Podria donar-se el cas que, com tants espanyols, fóra monolingüe radical. Llavors s’entén que només puga lligar en espanyol. Que en català què sap dir que poguera semblar una mica sexi? Cap de cony? Tinc una polla valenta? Un poll i una polla es posaren a manxar i tingueren una llémena. El problema seu, jo crec, és que no lliga ni dient-se Guapo. Perquè el nom –ni el cognom– no fa la cosa. I al capdavall, què?: La suerte de la fea la guapa la desea, no? No en fotràs, tort, que per un ull t’hi veus! Fet i fet, no és igual manxar que manxar-se. No és igual dir-se guapo que ser trempat. I més val caure en gràcia que ser graciós. I ell és un humorista d’aquells que quan conta un acudit li donen el condol. En català no es pot lligar, diu. Excuses de Casanova fracassat. Com deia la rabosa mirant-se el raïm madur de la parra: està verd. Tranquils, si ell no el vol, nosaltres eixirem a més. A enemigo que huye, puente de plata. Y el que desprecia mercar quiere, sabeu què vull dir?

  3. No hi ha res menys “sexi” que en Rajoy i l’ Aznar… I no és que parlin català, precisament….