La funció irreemplaçable de la literatura

6.06.2016

Sembla majoritàriament admès que, com a mitjà per adquirir recursos expressius, per educar el gust i per formar-se moralment, per crear i cultivar l’esperit crític, la literatura no té rival. És, d’altra banda, l’aprenentatge més útil per a la conformació de societats respectuoses, cultes, amants de la pau i de la llibertat. Un aprenentatge, al capdavall, destinat a contrarestar la barbàrie, que sotja i amenaça sempre i es troba tan dolorosament present en la història humana. Addicionalment, però no pas en darrer lloc, la literatura contribueix de manera decisiva a configurar l’imaginari col·lectiu d’un poble, a reforçar-ne la identitat i, alhora, a establir lligams amb altres cultures.

Llibres | Foto: arxiu

Llibres | Foto: arxiu

Algunes d’aquestes constatacions vénen confirmades avui per la neurobiologia. En efecte: dues investigacions recents, realitzades als Estats Units, incideixen en l’impacte de la literatura en el cervell i, doncs, en els centres sensorials de l’ésser humà. (Tots dos es troben a la xarxa i són fàcilment localitzables pel títol a través de qualsevol cercador d’Internet.)

En el primer, “Short- and long-term effects of a novel on connectivity in the brain” desembre 2013, s’analitzen les reaccions cerebrals d’una mostra de lectors d’una novel·la durant 3 setmanes. La hipòtesi de sortida pretén comprovar si, des del moment que una lectura pot influir una persona, aquest impacte resulta prou potent  per produir canvis en la funció i estructura cerebrals, mesurades per mitjà de diferents imatges obtingudes per successives ressonàncies magnètiques. La conclusió, d’una banda, és ─i vaig traduint─ “que dies després de la lectura es registren increments significatius de la connectivitat cerebral, centrats sobretot en la zona temporal dreta”; i, de l’altra, “que els resultats assolits suggereixen un mecanisme potencial en virtut del qual llegir narrativa no tan sols reforça les zones cerebrals que processen el llenguatge, sinó que també afecten les zones sensorials i motores”.

El segon, de títol explícit (“Reading literary fiction improves Theory of Mind”) a Science, 10 octubre 2013, parteix de la base que aquest tipus de lectures millora sensiblement “la capacitat d’identificar i comprendre els estats anímics aliens, un dels resultats més increïbles de l’evolució humana. Permet moure’s amb èxit en les complexes relacions socials i ajuda a generar respostes empàtiques”. Així, les interaccions amb la ficció “contribueixen a desenvolupar la consciència i a enriquir la vida diària”. Al capdavall, conclou, la lectura de ficció literària “esmola la capacitat crítica i social de la ment adulta”.

Aportacions com aquestes corroboren els valors que tradicionalment s’han atribuït a la literatura en l’educació. Per això sobta tant que, justament ara, el govern de Catalunya, representat per la Conselleria d’Ensenyament, encapçali una descarada ofensiva contra la presència al batxillerat de la literatura, que pot quedar reduïda a mínims si els incomprensibles (des)propòsits de la nostra administració educativa es duen efectivament a terme. Contra aquesta pretensió s’han aixecat diferents veus de protesta. Una de les més difoses és la del col·lectiu Pere Quart, integrat per ensenyants, que, tot denunciant el que anomena “residualització de la literatura”, ha començat a recollir signatures per oposar-s’hi a través de la plataforma change.org.  “Des de la nostra responsabilitat professional i ciutadana ─escriuen─, ens sembla del tot imprescindible i urgent que la població, les institucions i tota la societat civil sigui conscient que un dels àmbits que han d’ajudar a apuntalar i sostenir amb més força el nostre país és la cultura escrita, la literatura, tot el bagatge artístic, ideològic i humanístic que és patrimoni de tots els catalans”.

S’és a temps de reconsiderar-ho. Com deia el president Kennedy, els errors  només són irreparables quan no es rectifiquen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. I ells no rectifiquen, sonó que s’obstinen en les errors, perquè tenen ben clara la finalitat que persegueixen: quan ja ningú no sàpiga què és la literatura ni que n’ha existit en la nostra llengua, serem allò que en diuen “ciutadanos del mundo”, feliços servidors de copes xampurrejant l’anglès.
    I felicitarem amb nom i cognoms a tots (i totes!) els qui han fet possible un món més mesell i trist, ple de mà d’obra orgullosament ignorant.
    Quin país futur ens preparen!!

  2. Les xarxes neuronals es modifiquen contínuament, ben cert, ja sigui llegint, escoltant música, fent un petó o conduint un cotxe esportiu. Com era d’esperar, aquests estudis ens confirmen l’activitat indiscutible d’un cervell viu. Ara bé, els canvis que poden provocar la lectura d’algunes obres no sembla que hagin de ser necessàriament beneficiosos i, en alguns casos, temo que puguin arribar a provocar necrosi al teixit cerebral. Això també s’hauria d’investigar.