La Bête del ministre Wert

25.10.2012

Jordi Bosch és La Bête

 

La Bête és la història d’una transició. Un canvi forçat i dolorós disfressat de comèdia. A través de dos dels seus protagonistes, el dramaturg intel·lectual Elomire i el còmic Valere, assistim a la confrontació entre dues maneres de fer i entendre el teatre. El teatre d’Elomire és tràgic i intel·ligent però també avorrit, pedant i incomprensible pel públic. Les obres de Valere, en canvi, són mediocres, poc eloqüents, però fàcils i divertides. Dos extrems representatius del teatre culte i el teatre popular sota un mateix nom: La Bête. La batalla és a punt de començar.

La Bête, de l’americà David Hirson, és, també, un elaborat exercici de metateatre. En la seva obra de comiat al capdavant del Teatre Nacional Sergi Belbel ens fa reflexionar i ens obliga a preguntar-nos quin tipus de públic som. Quin teatre volem. Elomire o Valere? Al segle XVII Molière, pare de la Comédie Française, va enfilar el camí cap a la fama al passar d’escriure tragèdies a la comèdia. Tot i que, com La Bête, les seves comèdies tinguin totes un rerefons dramàtic.

Jordi Bosch, tot i el poc temps que ha tingut per assajar, encapçala un repartiment que transforma La Bête en una de les millors comèdies d’aquesta temporada.  El Valere de Bosch és curt de gambals però no vulgar, fanfarró però no fatxenda, cretí i entranyable a la vegada. Amb tot, no ens podem oblidar de la magnífica feina de Joan Sellent que converteix el vers en fàcil i lleuger.

Sergi Belbel no hauria pogut triar millor context per estrenar La Bête que l’actual, sota l’atmosfera amenaçant de la pujada de l’IVA i les lapidàries sentències del ministre Wert. Ara més que mai hem de pensar el teatre. Vers rere vers Belbel ens recorda que podem riure i pensar i somiar i aprendre asseguts des d’una butaca. Una divertida i necessària declaració d’amor al teatre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Ahir, 3 de novembre del 2012, vaig anar a veure la obra de teatre La Bête. I he de dir que no la recomano a ningú, és una obra buida de contingut i gens dinàmica. Es passen tota la obra parlant amb vers i hi han moltes paraules que no s’entenen. Per contra, he de dir que els actors són bons però l’obra és pèssima. Una pèrdua de diners i de temps!