Joseph Conrad

22.05.2012

L’editorial Alpha acaba de treure Contes del neguit, de Joseph Conrad, en una esplèndida traducció de Ferran Ràfols.

En el primer relat, “Karain, un record”, coneixerem un estrany cabdill malai que, al començament, ens fa l’efecte —una mica terrorífic— que podria assemblar-se massa a en Kurtz, l’inoblidable i abjecte home blanc de la novel·la En el cor de les tenebres. Però no, no és en Kurtz. En aquest cas, és un home encalçat per un esperit, i així ho pateix fins que un dia, desesperat, havent-se-li mort un vell servidor que li neutralitzava la influència sobrenatural, es presenta nedant a la barca dels personatges blancs, traficants d’armes i de pólvora, un dels quals explica la història. L’esperit ha tornat a fer de les seves, i en Karain reclama dels blancs que li donin un amulet per mantenir-lo a distància.

 

Joseph Conrad

I aquí ve la ironia de Conrad. Un dels occidentals treu una capsa plena de rampoines amoroses (diguem-ne, més aviat, per mirar de no ferir la sensibilitat del lector, penyores d’amor): “un pom de flors, un guant blanc i estret amb molts botons i un feix de cartes no gaire gruixut i molt ben lligat. Amulets d’homes blancs!”. Conrad contraposa aquests últims, els descreguts occidentals, als malais, que sempre hi veuen i hi senten més enllà. El bo del cas, però, és que l’amulet en qüestió que ha de dissipar l’angoixa de l’amic malai no és altra cosa que una moneda amb l’efígie de la reina d’Anglaterra, amb un forat a la vora. L’aparició de la moneda, allà al cul de la capsa, i la presentació que en fa el blanc, tot plegat té un aire eucarístic: “La va alçar cap a nosaltres. Era una moneda commemorativa de sis penics”. El propietari d’aquesta peça de valor ínfim fa passar una cinteta pel forat i, apa, ja tenim un amulet de primera!

Web de Jordi LLavina: www.ennegreta.cat