Taller

11.10.2012

Segons el DCVB, “obrador d’industrial o d’artista”; cast. Taller. A un taller de sabater hey havia un mosso, Ignor. 67

Efectivament, la definició del DCVB s’ajusta a realitat. El cas és que, amb la vida moderna, aquesta definició ha ampliat el seu camp semàntic a altres ocupacions de la vida humana, i ara “taller” serveix per designar activitats tan exòtiques i diverses com la dansa, la lectura, la música, la pintura, la poesia, el teatre, la traducció i altres que ara mateix no recordo. Així, ens trobem que benemèrites institucions anuncien pomposament l’organització de “tallers” de traducció o de poesia on normalment el docent és un ignorant i la gent que s’hi matricula –a preus no precisament populars– ni ha traduït mai ni és lectora habitual de poesia, amb la qual cosa el resultat és obvi: un fracàs total, una pèrdua de temps i de diners i un exemple més de la total estupidesa que distingeix la vida moderna, en què ningú sap res de res, però tothom xerra i xerra sense parar per no dir més que banalitats. A vegades, i empesos per la secular tradició excursionista del país, aquests “tallers” es convoquen a la muntanya, però no en llocs fàcilment accessibles, no, sinó a l’últim racó del Pirineu per així establir contacte íntim –diuen– amb la natura i fer-se més mereixedors dels favors de la musa. Un conegut passatge de la sarsuela La del manojo de rosas és contundent respecte a la inutilitat i l’absurd d’aquests espais: “Hace tiempo que vengo al taller, y no sé a qué vengo.
—Eso es muy alarmante. Eso no lo comprendo….” No en va deia Gombrowicz que “taller” era una paraula paradigmàtica de la imbecil·litat universal.

 

Josep Maria Fulquet

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Ja té raó, ja, el senyors Fulquet! Tant com costa trobar un taller mecànic quan tens pana al cotxe i, en canvi, per totes bandes et trobes “tallers” de les coses més extravagants que, per un elevat estipendi, no t’arreglen res.

  2. Retroenllaç: Els mots de l’Alcover Moll | Núvol