Jordi Castellanos, «un home que ensenyava a llegir bé»

21.10.2012

Ahir va morir, a Barcelona i a 66 anys d’edat, el professor Jordi Castellanos, catedràtic de literatura catalana contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els qui durant molts anys hem estat companys seus a la universitat estem en aquests moments profundament trasbalsats per la notícia. Molts de nosaltres ens hem format sota el seu mestratge, primer a les aules com a estudiants, i després en el treball col·lectiu en molts projectes relacionats amb els estudis literaris. També hem col·laborat amb ell en nombrosos fronts de batalla, relacionats sempre amb el paper que hauria de tenir la literatura en una societat com la nostra.

La notícia de la mort sempre és colpidora. En aquest cas, el primer que m’ha vingut al cap, en saber-la, és aquell vers d’Espriu: «I em perdo i sóc, sense missatge, sol». És una sensació d’haver quedat orfe de moltes coses i d’haver deixat molts projectes embastats. Al cap d’una estona, però, penses que no, que no ens hem quedat sols i molt menys sense missatge, que no sempre el sentit és a la manera de Salvador Espriu.

Perquè Jordi Castellanos ens ha deixat un llegat que avui dia ningú no posa en dubte. Ell ha estat –és de fet– un puntal en els estudis de literatura catalana contemporània, especialment pel que fa al Modernisme i a la història de la novel·la. Les seves monografies sobre Víctor Català, Raimon Casellas, Llorenç Villalonga, Pere Calders, Eugeni d’Ors i tants d’altres, són totes elles aportacions de primera magnitud. Els seus principals estudis han acabat essent de referència i tinc la certesa que ho seguiran essent durant molts anys. I això sense oblidar la seva tasca com a coordinador de nombrosos projectes de recerca en els quals molts de nosaltres hem participat sota la seva batuta i guiatge. Les línies de recerca que ha encetat i, sobretot, la metodologia de treball ens deixen un camí obert que estem disposats a continuar. Li ho devem.

I volia destacar també una altra faceta: la de professor, la persona capaç de seduir els alumnes a l’aula, però també de fer-los veure que això de llegir no és poca cosa i requereix esforç i rigor. Em sembla especialment reveladora, en aquest sentit, la reacció durant aquestes últimes hores de molts alumnes i exalumnes seus a les pàgines de facebook i twitter. Van des d’una nota precisa d’algú que diu «Ostres, ha mort el meu professor Jordi Castellanos. M’agradava» fins al comentari de Marcel Tuyet («Dels millors professors que vaig tenir a la facultat. Saviesa. Compromís. Talent. Humanitat») o el de Pau Vidal, que no té res de frívol encara que ho sembli («Jordi Castellanos: records a n’en Pla, en Puig i Ferreter i companyia. Gràcies per tot el que ens vas ensenyar. I espera’ns»). Però, de tots ells, em quedo amb el de Valentí Rossell: «Ha mort un home que ensenyava a llegir bé». No és poca cosa, us ho asseguro.

 

Jaume Aulet. Professor de literatura catalana de la UAB

 

Publicat a La Vanguardia (20-X-2012), p. 43.