Guspira anònima de llum

21.10.2012

I aqueixa sort em sigui dada:

passat el viure que em consum,

enllà de pols abandonada,

ésser, en millor diada,

guspira anònima de llum.

 

Fan uns esplèndids versos carnerians del poema “Dedicació” impresos al recordatori del funeral de Jordi Castellanos. Costaria afegir-hi res més. Aquesta fou la seva gran dedicació: treballar incansablement per la cultura catalana com a acte de servei a la societat. Tota la vida de Jordi Castellanos ha estat una lluita per conduir-nos a un futur millor. I no només pels lluminosos coneixements que ens deixa i que han fet possible un present cultural digne del seu passat. Lluny de l’afany personalista, Jordi Castellanos va preferir, abans que obsessionar-se a signar obra pròpia, engegar projectes que permetessin donar veu als altres i que fessin funcionar la nostra cultura fins més enllà d’on ell ha pogut arribar. Això són Els Marges, la base de dades Traces o el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània: un esforç anònim impagable.

Jo sóc una de les moltes persones que s’ha servit de l’obra de Jordi Castellanos per satisfer la set de coneixements i tenir així una consciència més clara del món. A més, la seva feina també m’ha servit per participar activament en el món de la cultura. I probablement ho he fet amb més egoisme que ell —sembla que és una qüestió històrica, generacional—, per bé que admiro incondicionalment aquesta seva capacitat de sacrifici altruista que avui dia sembla impossible. Potser ara que Jordi Castellanos no podrà exercir directament aquest exemple, potser ara que no estarem tan descarregats de responsabilitats perquè ell ja no les pot assumir, potser ara molts sentirem que ja no podem ser ni mica d’irresponsables i ens farem més dignes d’un llegat tan important.

Tots els que vam treballar amb ell segur que hem viscut experiències que certifiquen el caràcter desinteressat d’aquest gran home. Malgrat la meva aversió a l’anècdota, voldria explicar-ne una pel que té de categoria. L’any 2010 vaig editar a Els Marges diversos textos fins llavors desconeguts de Joan Salvat-Papasseit. Va ser Jordi Castellanos qui amb la generositat que el caracteritza em va donar la referència de bona part d’aquests textos. Coneixeu algú d’aquest país capaç de tenir localitzats textos desconeguts de Salvat-Papasseit i, en lloc d’editar-los ell, cedeixi la descoberta a un simple estudiant de doctorat?

Estimat Jordi, aquesta sort t’ha de ser, per força, donada: malauradament passat ja el viure que hem compartit amb tu, perduraràs, amb nom o sense, com a guspira de llum.

 

Jordi Marrugat

Doctor en Estudis Hispànics i membre del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània i del consell de redacció d’Els Marges

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Retroenllaç: Mor Jordi Castellanos | Núvol

  2. Encara que molt diluït i descafeïnat, a l’ESO, segueixo en Castellanos. Els seus apunts de novel·la catalana del segle XX són un tresor.

  3. Retroenllaç: Tots érem fills teus | Núvol