Joan Francesc Mira, l’escriptura lenta

13.06.2017

“Jo escric amb una frustració contínua”, afirmava Joan Francesc Mira en una entrevista que Núria Cadenes li feia per a El Temps. L’escriptor, antropòleg i sociòleg valencià acaba de rebre el Premi Nacional de Cultura, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), que premia trajectòries consolidades i talents en l’alça. Podeu fer un cop d’ull a la resta de guardonats en aquest enllaç.

Joan Francesc Mira | Foto: Inés-Europa Crespo.

“Sempre voldria acostar-me més a l’ideal absolutament idiota i absolutament estúpid de la perfecció. I no solament en la novel·la: quan faig un article per a El Temps o una columneta de trenta ratlles, me’ls pense molt, el llenguatge i el ritme de cada frase, i que la frase quede rodona, i que la idea quede acabada… Vull que cada article siga una peça completa en ella mateixa. Això requereix molt d’esforç de molts anys i, si vols, unes certes qualitats que has de tenir”. Així s’expressava Mira en l’entrevista que he mencionat abans, publicada a El Temps sobre el procés d’escriptura.

Trajectòria

A banda d’escriptor, Mira és també antropòleg i sociòleg. Nascut el 1939 a València, després d’estudiar Filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, es va doctorar a la Universitat de València el 1971 en Filosofia i Lletres i va col·laborar, durant aquella dècada, al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Univeristat de la Sorbona, així com també va ser professor de la Universitat de Princeton. Entre els anys 1980 i 1984 va dirigir l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social, i el 1982 va fundar el Museu d’Etnologia de València, que va dirigir fins al 1984. Des del 1991 és catedràtic de Grec a la Universitat Jaume I de València i, des del 1999, és membre de l’Institut d’Estudis Catalans. El març del 2016 va ser elegit acadèmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El 1992 va ser nomenat president d’Acció Cultural del País Valencià, entitat que va ajudar a fundar l’any 1971 (que va ser legalitzada amb la restauració de la democràcia, el 1978), càrrec que va deixar per presentar-se com a candidat a les Corts Valencianes amb la coalició Valencians pel Canvi. A més a més, també va ser candidat del Bloc Nacionalista Valencià a les eleccions generals del 2000 i a les valencianes del 2003. El juliol del 2012 va tornar a ser elegit com a president d’Acció Cultural del País Valencià, i aquell mateix any, durant les votacions a les Corts Valencianes per renovar el Consell Valencià de Cultura, Compromís el va proposar com a membre d’aquesta institució, però va ser vetat pel PP, juntament amb el PSPV.

Per la seva trajectòria ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Premi 9 d’Octubre de les Lletres Valencianes o la Creu de Sant Jordi.

Obra

Mira ha conreat diversos gèneres, com la novel·la, la narrativa breu, l’assaig i també ha traduït obres, entre les quals destaquen La divina comèdia de Dante Alighieri, els Evangelis del Nou Testament i l’Odissea d’Homer, publicada el 2011 i obra de la qual fins ara només en català dues traduccions, la de Carles Riba (en poesia) i la de Joan Alberich (en prosa). La seva versió, tal com escrivia Clàudia Serra a Núvol, aspirava “a fer que un públic puga gaudir de les descripcions i del fil narratiu” de l’Odissea.

Però en el camp de l’assaig i de la novel·la també ha estat prolífic. Destaquen obres com Els valencians i la terra, Crítica de la nació pura, Hèrcules i l’antropòleg, En un món fet de nacions, i en el terreny de la novel·la Els treballs perduts, Purgatori, El professor d’història, que formen un cicle narratiu, i El tramvia groc, una obra en què Mira ens convida a viatjar a la seva infantesa. “La recorde com una època de molta plenitud. Hi havia moltes experiències, molt directes, immediates i diverses. En el meu cas, el fet de tindre el camp al costat em donava l’oportunitat d’eixir i veure coses, i eixa sensació tan gran de laxitud segurament no la tenia un xiquet de ciutat per molta llibertat que tinguera. […] No puc dir que he tingut una infància traumàtica. En conjunt, en tinc un record molt bonic, diria que durant la meua infància he sigut feliç, de les moltes paraules que es podrien dir”, assegurava Mira a Hèctor Serra en una entrevista per a Núvol.