Jo només volia fer servir el ‘Feisbuk’

Deu joves investigadors exploren com serà el futur en camps diferents de la nostra vida. Formen part de la Fàbrica Futur Barcelona, #ffbcn, un projecte del Tricentenari BCN i la Fundació La Caixa. Aquí podeu llegir les reflexions d’Adrián Latorre, que vincula la comunitat online a les generacions oblidades.

“Moltes gràcies, Adrià!” En Pere està encantat: li acabo de regalar el seu primer ordinador. No és una màquina molt potent. Però per dibuixar i mirar vídeos del Youtube, en té de sobres. En Pere em demana si podem encendre’l. “D’acord. Però recorda: no més d’una hora al dia”. Una hora estarà bé? Serà massa? És l’edat correcta per tenir un PC? Em ronden aquests i altres dubtes. “Què puc fer amb l’ordinador?” Bona pregunta. Jugar, comunicar, descobrir, crear, aprendre. Aprendre. En els últims anys s’ha produït un gran canvi en l’educació. I això gràcies a la tecnologia. Als nens petits se’ls ensenya a usar els ordinadors. Molts professors no saben aprofitar aquesta tecnologia, però també es llencen iniciatives molt interessants en aquest aspecte. Hem vist l’explosió dels MOOC, els cursos massius en línia. El juny de 2012, més d’un milió i mig de persones s’havien registrat en cursos de Coursera, Udacity i edX.

I el dia a dia. “Necessitaràs l’ordinador cada dia més, Pere”. En deu, quinze anys, tot es farà per internet. Tot. Comprar bitllets d’avió o entrades per al teatre. Llegir els diaris. Compres. Fins i tot el contacte amb l’administració pública es farà de forma telemàtica. Els tràmits i recursos es duran a terme de forma remota. Bancs, eleccions, notificacions. D’aquí a deu, quinze anys, ja no serà qüestió de si m’agrada o no la tecnologia. De si vull tenir un telèfon intel·ligent, una tauleta o un ordinador. Tothom haurà d’estar connectat. Constantment. Es vulgui o no. La gent jove no tindrà cap problema per adaptar-se a aquests canvis. Hi hauran crescut. I, de fet, hi ha projectes com Project Loon i Internet.org que pretenen apropar internet a tothom. Evitar que la gent quedi al marge d’aquests avenços. El problema serà la gent gran. Avui en dia, només sis de cada deu persones d’entre 65 i 70 anys té accés a internet. Una proporció que baixa a mesura que augmenta l’edat fins arribar a tres de cada deu persones de més de 75 anys. Dins d’aquest grup, molt pocs són capaços de fer-lo servir amb propietat. A causa de problemes físics o dificultats per a l’aprenentatge, si les persones que ara tenen 60 anys no són capaces de fer servir un ordinador, quedaran marginades socialment. No hem d’oblidar-nos d’aquesta generació. Què podem fer per solucionar-ho? Podem ensenyar-los a fer servir els nous dispositius? Serem capaços de canviar els seus hàbits? Podem adaptar els continguts a la velocitat d’aprenentatge que tenen? Més que debatre-ho, hauríem d’intentar-ho. I quan abans, millor. En Pere em mira amb uns ulls com taronges. “Si jo només volia fer servir el Feisbuk”. Potser hagi estat massa catastròfic. “No et preocupis. Jo te n’ensenyo, avi”.