In memoriam Jordi Castellanos

21.10.2012

“Vaig conèixer en Jordi Castellanos a la UAB, quan, juntament amb Manuel Aznar i Sanchis Sinesterra, hi va fundar l’Aula de Teatre, el curs 1983/84. El seu mestratge i el seu entusiasme van ser decisius per a la colla d’estudiants que ens hi vam apuntar. Des d’aleshores, en Jordi es va convertir en una d’aquelles escassíssimes persones del món universitari que va estar “al peu del canó” de la pràctica escènica al nostre país, i va fer un seguiment sistemàtic i profund de tot el que aniria succeint en el teatre català a partir d’aleshores. Posteriorment, vaig tenir el privilegi de comptar amb el seu assessorament a la direcció artística del Teatre Nacional.

No tinc paraules per definir la seva dedicació, la seva aportació, el seu coneixement, l’excel·lència de la seva tasca, dels seus coneixements sobre el teatre i la literatura. Però, a més a més, i amb això segur que coincidirem tots els que el vam conèixer, era una persona entranyable, propera, càlida, sensible, que mai va ser servir la seva saviesa per fer bandera de res ni per anar en contra de ningú. En Jordi era un cas força atípic. Venia del món universitari però entenia perfectament el món “real”, no teòric, de les arts escèniques i va saber posar el seus coneixements al servei de l’escenari i de la pràctica teatral. Ha estat decisiu, molt més del que els professionals del nostre teatre es poden imaginar, en l’impuls i el desenvolupament de la dramatúrgia catalana dels darrers 25 anys. I, per damunt de tot, a més a més, era un home que es feia estimar. Sempre el recordarem.”