I si eliminem els accents?

9.04.2015

La publicació de Canvi d’agulles (La Magrana-RBA) ha sacsejat els cenacles filològics. Aquesta obra aplega reflexions de deu divulgadors lingüístics que fan propostes per resoldre aquells problemes que, de moment, la gramàtica no recull. Toni Soler s’hi ha afegit, per lliure, amb una proposta heterodoxa que ha publicat al seu blog. A la seva última entrada, ha decidit escriure un article sense accents. La raó, la següent: n’hi ha prou amb el context per resoldre aquells casos en què l’accent distingeix paraules. A continuació reproduïm l’article sencer, tot respectant l’ortografia innovadora.

Toni Soler i Bibiana Ballbè presentant el FFBCN

Toni Soler

El catala competeix en el mercat idiomatic mundial amb desavantatges evidents, que el situen en una situacio mes dura que altres llengues de territorialitat limitada, com l’holandes, el danes o el grec. Per començar, el catala no te un Estat que l’empari (mes aviat te un Estat que li fa mobbing). Durant el segle XX, la feblesa demografica i la conseguent arribada massiva d’immigracio castellanoparlant ha reduit de forma drastica el seu percentatge d’us; la globalitzacio i una segona onada migratoria, aquesta d’origen extrapeninsular, han consolidat la posicio de l’espanyol com a llengua franca i ha dificultat la normalitzacio del catala despres d’una llarg periode de persecucio sistematica.

Malgrat tot, el catala ha demostrat una capacitat de supervivencia molt superior a altres llengues que han patit circumstancies similars. Mentre l’occita, el breto, el basc o el gallec perden posicions de forma accelerada; mentre el mateix catala recula a Valencia i les Balears davant la indiferencia d’una part notable de la poblacio, a Catalunya la llengua propia ha demostrat la seva fortalesa gracies a l’orgull dels seus parlants, l’accio de les institucions i el talent dels creadors que l’han continuat usant en ambits com els mitjans de comunicacio, les arts esceniques i la literatura, alla on mes facil i mes justificat seria passar-se al castella, que la poblacio domina perfectament i que te una presencia mundial incomparablement superior.

Les llengues no nomes competeixen per la seva força demografica, sino tambe per la seva flexibilitat i per la capacitat de ser eines utils. A casa nostra els filolegs han debatut de manera apassionada sobre els diversos registres de l’idioma, sobre la necessitat d’un model linguistic mes pur o mes adaptatiu, sobre la conveniencia d’acceptar castellanismes d’us frequent en l’ambit de l’oralitat, o be d’eliminar formules molt genuines pero que han caigut en desus. Pensem en la llengua franca mundial: Es evident, em sembla, que l’exit de l’angles va mes enlla de la politica: Tambe te a veure amb la seva agilitat, la facilitat amb que crea conceptes nous o en desterra de vells… i tambe, perque negar-ho, en l’enorme avantatge que suposa l’absencia d’accentuacio grafica, que elimina maldecaps als qui l’escriuen.

Jo no soc filoleg, i no voldria ficar-me on no em demanen, pero se m’ha acudit fer aquest exercici: Escriure un article en catala sense cap accent, com de fet ja fa la majoria dels nostres parlants quan envien missatges amb el telefon mobil o be amb el correu electronic. En aquest ambit de l’escriptura urgent, on l’ortografia es bat en retirada, el catala es juga una part del seu futur.

Quin es el resultat? Em sembla evident, rellegint aquest text, que l’accentuacio podria arribar a ser prescindible. Es ben cert que en alguns casos l’accent obert o tancat elimina dubtes semantics. Pero en termes generals, el context resol aquests dubtes. Si ens acostumessim a escriure sense accents, el catala seria una llengua molt mes accessible, fins i tot mes atractiva per als nous parlants, sense perdre en absolut la seva singularitat (que es deriva, sobretot, del lexic i de la gramatica).

En parlem?

Aquesta proposta ha generat un debat a Twitter amb respostes tan divertides com aquestes:

Captura de pantalla 2015-04-09 a las 18.50.08 Captura de pantalla 2015-04-09 a las 18.52.17

Captura de pantalla 2015-04-09 a las 18.54.54

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

50 Comentaris
  1. En efecte, la manca d’accents no fa més inintel·ligible un text -salvant algunes excepcions, com podem veure amb l’exemple de Roger Pérez. De totes maneres, la tesi que una llengua desprovista d’accents siga més atractiva per als nous parlants és simplement una patinada (una de les grans, em temo). Qui ha dit que no poguem escriure català sense accents, o sense comes, o fins i tot sense vocals? Hem d’esforçar-nos per respectar la normativa, sí, però cadascú ho ha de fer segons les seues capacitats. No podem confondre la normativa amb les Taules de la Llei; i és que, de vegades, no importa tant si una cosa és correcta o incorrecta (si està bé, o malament), ans, més aviat, si és adequada o si no ho és. Es desprèn, en fi, que la norma no és (precisament) tan intel·ligible i evident com molts desitjarien. No tots podem ser Pompeu Fabra.
    De la mateixa manera que a ningú se li acudiria reescriure Solitud en un llenguatge més planer per salvar les dificultats lèxiques que presenta tota la novel·la, em sembla una barbaritat destruir l’accentuació del català. Sóc un pedant. Però estic convençut que tant les mòmies que defensen la normativa a capa i espasa com els usuaris descuidats de WhatsApp (jo no, perquè fins i tot en este canal m’esforço per respectar la norma) podran entendre’s, per escrit, els uns als altres.

  2. “Jo no soc filoleg, i no voldria ficar-me on no em demanen” però bé que t’hi fiques.
    I respecte aquest argument: “Es evident, em sembla, que l’exit de l’angles va mes enlla de la politica”, HA! HA! HA! i HA! Sense accents no sabem on està la síl·laba tònica, i per tant podríem dir “givé” tranquil·lament si no haguéssim sentit dir-ho abans a un anglès (però clar, sentir-ho d’un anglès, buff, és tant difícil sentir un nadiu anglòfon, estant a tants quilòmetres de distància; noteu-me la ironia, per si de cas ho dic).

    Em quedo amb la frase que del “twittaire” (o el “piulador”, si fem el calc al català): “menja un os que menja un be un os de be mentre dona una dona un cop ple i diu: te: te cafe molt molt” (encara que no tingui sentit algun, bé podríem quedar-nos amb el “dona a una dona”, o millor dit “la dona la dona” o “te te”).

    El accents no els posem per fer la punyeta, sinó per facilitar-nos una bona pronúncia oral (de la qual, en el que respecta a les varietats del català, hauria d’adaptar-se la grafia estàndard a l’accent de les vocals). El problema de tot plegat és que ens els ensenyen sense saber per què serveixen, i després la gent es pregunta coses com aquesta “I si eliminem els accents?”; de la mateixa manera, succeiria amb les b/v, quan en el domini català encara es fa la distinció en alguns dialectes, però que en els betacistes doncs és un mar de dubtes (i tant senzill com dir que en els casos del sufix -tiu, el femení es fa “v” perquè la “u” es converteix en “v” en tots els casos, i respon a les alternances procedents del llatí entre aquests dos vocables; si més no, almenys que hom es quedi amb el criteri que aquesta alternança és sistemàtica).

    • “El accents no els posem per fer la punyeta, sinó per facilitar-nos una bona pronúncia oral” => i també per fer menys ambigus els mots homònims, una de les funcions més importants dels accents, els de tipus diacrític.

  3. La proposta és radical i mereix que hi pensem. Té pros i contres, però rebutjar-la d’entrada amb la violència i el menyspreu que he detectat en comentaris i piulades, em sembla fora de lloc.

    Sobre els accents, cal que la seva normativa compleixi una norma no escrita, i és que com menys accentuem, millor. La normativa d’accentuació fabriana és molt bona, menys alguns diacrítics que considero que caldria capgirar (accentuem amb diacrític paraules molt habituals i no n’accentuem altres que han quedat pròpies d’altres temps i que ara no fem servir gaire o gairebé mai).

    Suprimint els accents, evitaríem aquest ball de vocals obertes i tancades que no coincideixen en tots els territoris. Veure com un gironí escriu -en un diàleg, posem per cas- ‘església’ és paradoxal.

    L’última frase de l’article d’en Soler és molt encertada: “En parlem?”. Només es tracta d’això, de pensar-hi i de parlar-ne. Si això ho considerem un crim de lesa majestat i una invitació al lingüicidi, és que no estem bé del terrat.

    • I qui “en parlem”? els filòlegs, els escriptors de wassaps i sms, els sociòlegs? Qui “en parlem”?: especialistes, tertulians a comissió, gent del carrer… de quin carrer i de quina ciutat? estrangers que el volen aprendre amb “comoditat”? Per comoditat nostra, els hi diem als alemanys que, a l’estil de l’anglès -llengua germànica-, eliminin els casos per a fer-nos més fàcil l’aprenentatge i no recodar el mort llatí? Els hi diem als castellans que eliminin “hacs” mudes?, que equiparin en una mateixa grafia els son de g i j? Si escriuen “jirafa”, podrien escriure “Jerona”, no?; tan fàcil que seria… Ens preocupem pels accents i deixem de banda anglicismes i castellanismes gramaticals i de vocabulari? Per exemple, jo, que no sóc cardiòleg -ni metge-, m’acceptarien per parlar sobre temes del cor amb experts, perquè en batega un dins meu? Tothom pot parlar de tot per molts diferents que siguin els coneixements de tots?

  4. Benvolgut i admirat TONI SOLER:
    He llegit amb molt d’interés el teu article. Puc o no estar d’acord amb tu, però si discrepo de que l’augment en l’us de l’anglès sigui per la manca d’utilització dels accents. Com bé podem veure, això només es resultat de que tant l’imperi Britànic durant uns quants segles, com des de fa més d’un centenar d’anys els EEUU han copat el poder en el món occidental i han “quasi” obligat a aprendre la seva llengua si es vol prosperar en qualsevol branca de la vida. A més, l’anglès pronuncia les vocals com els ve en gana ja que segons on van col·locades ni les “e” ni les ” i” i per suposats les “a” es pronuncian iguals, sense dependre de cap regla gramàtical, ni tan sols dels seu us popular, ja que no es pronuncian igual a la Gran Bretanya, als EEUU o a Austràlia. Així que els accents no son el problema. El poder, tant polític, com económic es el que marca la llengua universal.
    Ah! i disculpa si trobes qualsevol accent mal col·locat, però els de la meva edat (65) no vàrem tenir la sort d’aprendre el català a l’escola.
    La meva més cordial salutació,
    Carles

  5. Ja hi tornem a ser: la frivolitat del sr. Soler no té aturador. Hi és en tot allò que toca. Si toca la història, sobretot si es tracta dels mites nacionals, la banalitza i, amb l’excusa de la desmitificació, la ridiculitza. Si toca la llengua… va, deixem-ho estar, que la faci servir per a dissenyar gags, que és la seva professió real. Cadascú hauria de fer allò que sap fer, i no voler envair terrenys que no li són propis.
    Dona recapte a casa teva, Toni Soler. Que si hagués de replicar cada una de les “boutades” que has dit el comentari no hi cabria al blog.

  6. D’entrada, Sr. Soler, vostè no és filòleg ni falta que li fa. La llengua és tan seva com dels filòlegs perquè ha après a parlar-la, a escriure-la i n’és un usuari actiu. I al Sr. Gomà fer-li saber que el meu terrat està prou bé, gràcies, i que parlar de les coses implica no desqualificar ningú per les seves opinions a priori.

    Allò que trobo realment delirant és la idea de base que el propòsit i l’objectiu hagi de ser facilitar, reduir, simplificar, així com també aquesta reducció de la llengua al seu ús més prosaic i quotidià de la parla de carrer, com si la literatura, la poesia, la musicalitat i sonoritat d’una llengua, els lligams afectius, la contribució al caràcter que aquesta sonoritat dóna a un infant que l’aprèn de petit i al conjunt de la nació en general, els vincles que estableix amb la història i la tradició, també a través de la seva grafia, fossin aspectes secundaris al costat d’allò veritablement important que és incorporar el maltracte que en fan alguns coetanis en les seves transcendents activitats d’anar al mercat o sortir de festa. Aquesta sembla ser, per a alguns, la funció principal d’una llengua i, conseqüentment, la prioritat esdevé la seva adequació a aquests usos i contaminacions de tota mena.

    Al llarg de la història les llengües s’han enriquit en el seu lèxic, en les seves formes gramaticals, cercant sovint noves formes originals, de vegades enrevessades però riques i belles, de dir les mateixes coses, de vegades amb matisos, de vegades només per la força expressiva de la seva sonoritat, i s’han anat enriquint i, conseqüentment, fent més complexes, en la parla i en l’escriptura.
    Ara ens venen amb què caldria suprimir aquesta complexitat!

    Algú s’atreveix a dir perquè els espanyols no suprimiran la ‘h’ que ja no és sonora? Ni unificaran la ‘b’ i la ‘v’ que pronuncien igual? Algú sap perquè no proposaran de canviar la ‘d’ final per una ‘z’ a paraules com Madriz, malgrat que molt poca gent pronuncia aquesta ‘d’? Ni tampoc no suprimiran aquells accents aparentment innecessaris? Permeti’m que els avanci que no és pas perquè siguin idiotes, ni certament perquè no s’estimin la seva llengua. Més aviat a l’inrevés.

    Ara bé, el pitjor de tots els arguments és el del Sr. Soler quan defensa carregar-se la grafia de la llengua per assolir més usuaris. Un argument idèntic als que defensen la desnacionalització i desidentització de la independència per guanyar adeptes. Perquè volem que més gent parli la llengua de Catalunya si el preu és rebaixar-la i reduir-la a alguna cosa que ja no s’assembli ni sigui la llengua catalana? Perquè volem més adeptes a l’independentisme si el preu és renunciar a la catalanitat del nou estat?
    Sr. Soler, aprengui de Polònia on fins i tot les consonants poden tenir accents en la seva palatalització.

  7. Em sembla una idea prou creativa i original com perquè sigui àmpliament massacrada i el seu autor suficientment criticat. Queda prou clar que som animals de costums i que si de nosaltres depengués encara estaríem parlant llatí!

  8. Benvolgut Toni Soler,
    Em sembla magnífic que algú enceti el tema si respon a una voluntat de progrés.El català és una de les llengües més unitàries que hi ha, entre altres coses perquè els parlants es troben en un espai geogràfic reduït, a diferència de l’anglès, per exemple, que és parlat per gent que pertany a molts països diferents. Aquest fet, però, no treu que el català es posi al dia per tal que sigui una llengua de futur, apta per a qualsevol àmbit. Els italians, per exemple, van endegar una campanya fa uns 150 anys, arran de la seva unificació, que va tenir en compte la simplificació del sistema verbal ( actualment el “passato remoto” o el “congiuntivo” en general són difícils de sentir), del sistema pronominal ( o diuen “mi piace” o “piace a me”, però mai “mi piace a me”), l’eliminació de bona part dels accents ( es van mantenir en els mots aguts de dues o més síl.labes o per motius diacrítics), entre altres canvis.Ara bé, aquesta unificació no ha fet desaparèixer les ànsies secessionistes de la zona de l’alto Adige, del Piemonte, del Veneto o bé de Sicília que, ben al contrari, propugnen amb prou empenta l’orgull de parlar un “dialetto” diferent .És clar que la situació sociolingüística italiana ha estat i és molt diferent de la nostra.
    El català ha fet nombroses reformes des de la normativització de Fabra: també ha simplificat la nomenclatura verbal ( el pretèrit de quan jo estudiava és ara un passat); s’ha limitat l’ús del guionet en paraules compostes o en prefixos, o bé s’han regularitzat els usos d’algunes preposicions. Això no obstant, l’accentuació continua essent la part menys digerible dels aprenentatges generalitzats i, actualment, un veritable obstacle per a les noves tecnologies. És sobretot per aquest segon motiu que hauria de començar a ser tema de revisió o, si més no, de debat.

    Una filòloga.

    • Pensava que ho havia sentit tot, però això supera qualsevol expectativa: mutilar la llengua per adequar-la als mòbils i als teclats! No és que em quedi sense accents, és que em quedo sense paraules.

    • “Aquest fet, però, no treu que el català es posi al dia per tal que sigui una llengua de futur, apta per a qualsevol àmbit”.

      És veritat, ara el català no és una llengua de futur i no és apta per a gairebé cap àmbit. I tot rau en la normativa, no pas en la voluntat política de restitució de Catalunya.

      Gràces, he rigut molt. Bé, no.

      • El català no serà mai llengua de futur si en el present fem tan poc per utilitzar-la i si, a més, pretenem “alleugerir-la” d’allò que, per a alguns, fa nosa. Perquè no demanem que es buidin d’elements inútils la gramàtica anglesa o alemanya? Els nostres alumnes ho agrairien, no?

  9. Em sembla molt bé que el Toni Soler intervingui en el debat sobre la gramàtica. Necessitem més debats i contrast d’opinions, i menys immobilisme. Una altra qüestió és que la supressió dels accents aportes més avantatges que inconvenients, que no ho sé. Per cert, que per ser cent per cent coherent s’haurien de suprimir altres dos caràcters “no ascii”: la ce trencada i el punt volat. Jo, abans de tot aquest enrenou, suprimiria la ela geminada gairebé sempre, i només la mantindria, sense punt volat, quan té sentit pronunciar-la, en prefixos col-, il-, i similars, i en alguna paraula aïllada; és a dir, de manera similar al que es fa amb la ena geminada.

    • Crec que la ela geminada no es posa en el llac,
      en parlem?
      i què me’n dius de les meravelloses hacs ?
      Perquè les volem?
      Y a mi m’agrada molt mes la Y que la I,
      y com es feia abans del Fabra la faria servir.
      I ja posat també usaria Ab
      en contes d’ Amb,
      com ja es feia abans del Pompeu.
      ( a tot arreu)
      Fora accents?
      Fora collonades?
      Fora hacs ?
      Fora eles geminades?
      Els poetes dolents no som així.

  10. Si comencem a parlar de mutilacions no ens entendrem.Estem parlant, almenys jo, d’adequacions i de modificacions que no alterin sentits i que contribueixin a la fluïdesa de l’escriptura.Hem de pensar que per poder arribar a unes conclusions ben consensuades s’ ha d’obrir un debat que pot durar temps, igual que va succeir amb els debats a finals del s.XIX i principis del XX, la culminació dels quals va ser la gramàtica de Fabra, que és la que encara ens serveix.

    • I tant, sí senyor!! I escrivim “casa” en lloc de “caça”, “bosa” en lloc de “bossa”, tot amb una sola essa. Així estalviarem!

  11. La meva proposta també “és radical i mereix que hi pensem. Té pros i contres, però rebutjar-la d’entrada amb la violència i el menyspreu” és no fer el bé. (Aviso: no sóc filòleg).
    Atenció, ací va: abandonar l’escriptura, home, que ja cansa, tu, i pintar, pintar mones!
    Què?

  12. Si la llengua dominant és l’anglès no és per que sigui “més fàcil” (que per cert, això era part d’una lectura a segon de batxiller…), és per que l’anglès ha estat la llengua transmissora dels valors del sistema econòmic que patim. Com no podia ser d’altra manera, la transmissió s’ha dut a terme a través de l’imperialisme i el colonialisme (sigui el militar de l’Estat o el comercial-financer, de les empreses). L’anglès és dominant arreu del món pel mateix motiu que l’espanyol ho és a Espanya i Amèrica Llatina, per la força.
    Modificar la llengua per fer-la més atractiva és estúpid, per que la llengua no està sotmesa a la llei d’oferta i demanda. Que la llengua persistexi depèn de la nostra voluntat per a mantenir-la a l’hora de parlar (i no de tenir un Estat que la protegeixi, basta amb no tenir-ne un que l’ataqui).

  13. Això ja està inventat; concretament, a València, ho intentaren un grupet de blaveros de no sé quina “acadèmia”. He pogut veure el resultat i, francament, no paga la pena. Fins i tot ells mateixos van canviar de criteri i, durant un temps, es van dedicar a posar accents a tort i a dret: hi havia paraules amb dos o tres accents. Finalment, van decidir un sistema d’accentuació més o menys fabrià, però al revés pel que fa als accents diacrítics: en comptes de dona/dóna, dòna/dona, i així tot. Potser en el català oriental la pronúncia done lloc a dubtes, però en el català occidental (almenys en el valencià), jo no trobe que el sistema d’accentuació siga un problema… En resum, que està tot inventat, i el que no funciona, no funciona, i jo crec que escriure català sense accents no funciona.

  14. El més graciós és que tots els que tracten de boig al Toni Soler per la seua proposta no han estat capaços d’escriure sense fer faltes d’ortografia degut als accents els seus intents de crítica. No cal fer més comentaris.

    • Tu, Gabri, potser dominaràs l’accentuació en català, però el tàndem verbs transitius-complements directes no el devies aprovar en el seu temps o el tens ja castellanitzat.
      El verb “tractar”, a la teva frase, és transitiu i, en català, el complement directe davant persones no duu la preposició /a/. Així que, no és “AL Toni Soler”; és “EL Toni Soler:
      “El més graciós és que tots els que tracten de boig EL Toni Soler no han estat capaços d’escriure sense fer faltes…”.
      El més graciós, Gabri, és que no el tractes de boig, però tampoc no has estat capaç d’escriure sense fer faltes.
      I, com dius tu: “No cal fer més comentaris”, oi?

  15. Tothom pot opinar de tot per fer riure?
    I si jo opino del sentit comú dels opinaires, sincerament i clara, sense embuts, segur que riurem i em respectareu?
    Hi ha gent a qui la fama li puja al cap i el fa desvariejar… amb aquella alegria!

  16. Estimar una llengua no té res a veure amb la seva gramàtica. Em sembla bona idea suprimir accents, acs (h) i altres elements gramaticals prescindibles.

  17. Jo no li donaria massa voltes, en Soler deu treure llibre aquest sant jordi, i li cal treure el cap… Lamentablement acostuma a funcionar, quan més grossa és la bajanada, millor. Per això, aquest tio ni el llegiré més ni veuré res on ell participi, perquè la propera vegada dirà potser ke l’única història ke cal aprendre al cole és la d’Anglaterra…O hauria de dir ‘anglaterra’ sense majúscula? Com així ja s’entén…

  18. I si balbucegem? I si ga ga ga? I si bu bu bu? I si deixem que el silenci òmpliga aquest univers tan ple de sorollosa vanitat?

  19. Podem estar o no d’acord amb en Toni, però tot sigui dit: Aquest debat és saníssim i demostra que el català és una llengua viva.

    La clau de l’article és al final quan en Toni diu: En parlem? Els debats idiomàtics són el que mantenen les llengües vives, no els diccionaris; que com deia en Cortázar, son cementiris.
    Molt bé Toni!

  20. Bon dia i bona hora,

    no, no en parlem, es un avorriment. Cadascu escrigui com vulgui; tant s’hi val, fer-ho com avui o com ahí, sera dema a hores d’ara.La questio es que se’n vagin els pudents i nomes vinguin a fer de turistes o de pas. Sera, si se’n van, l’unica manera de saber com som realment, sense la coaxio de la presencia obligada dels qui no senten els Països Catalans com una nau lliure travessant les onades de la historia, mentre les poncelles es badan quan les emociona la rosada del mati.

    Jo sempre aplico la normativa; és un element útil, graciós, exòtic, arbitrari, artístic i que em compromet davant els qui llegeixen allò que escric. Quin goig dóna desar una dièresi a sobre d’una vocal i/u àtones. De debò, l’ortografia és d’una excel·lència intel·lectual que fa il·lusió, com les tessel·les romanes que feien un tot, tot i que petites i insignificants si no s’hi veia la vista panoràmica íntegra. Això de discutir l’ortografia és una ximpleria. No té cap importància; si l’accentuació produeix violència, què no produirà la independència de la terra. Primer, la independència i aquí arribats, ja donarem via lliure a l’accentuació, posarem check points abans d’arribar a Horta de Sant Joan i evitarem les manifestacions religioses arquitèctonique públiques , que el carrer ha de ser compartit per tothom.

    Merces per l’atencio.

  21. En Soler ens ha de fer els comptes a qui hem après la llengua com un francès aprèn la seva? Defensaria la llengua d’en Bauzá amb articles salats a tort i a dret i sense distingir entre esses sordes i sonores? Defensaria les tesis d’en Pericay a les Illes, el català que ara s’hi parla? Soler és un provincià barceloní. Que continuï fent diners fent de graciós i ens deixi en pau!

  22. Els comentaris “divertits”, menys el primer, són bastant tristos i la qüestió els hi passa per sobre sense que se’n adonin.

  23. A mi el que m’escandalitza és que suggereixi que el retrocés del català es deu a la immigració castellanoparlant. Aquesta mena d’estigmatització fa molt de mal. El problema aquí no és la llengua materna de la població sinó la institucionalització de la llengua. El retrocés del català es deu a les polítiques de supressió de Franco en els mitjans de comunicació, en l’administració i a l’escola. Ara el català torna a ser oficial i d’us administratiu, i tot i que encara arrosseguem carències en alguns àmbits, posaria la mà al foc a que és per causes polítiques, per les tensions amb un govern culturalment centralista i amb poder per dificultar el procés de normalització. N’hi ha prou amb veure la que estan fotent amb el català a Balears en Bauzá i companyia. Li recomano, senyor Soler, que doni un cop d’ull a aquest anunci emès a la cadena IB3 i després es replantegi si el problema del català són els immigrants castellanoparlants o els polítics incompetents: https://www.youtube.com/watch?v=-y56iRuHLuE

  24. Perdoneu, però ho trobo una bestiesa. Prou maltractada que és la nostra llengua, només falta que la despullem. La nostra llengua prové del llatí i com totes les altres llengües provinents d’aquest, porten accents.
    En Toni Soler sembla que tingui mania al català. Toni, llegeix bé el que ha escrit en Marius Serra, a veure quina conclusió en treus.

  25. Jò vàig fér-me aquèsta pregúnta i nó sé cóm vàig arribàr a la conclusió que calía accentuàr tótes les vocàls tòniques. Si volém sabér cóm es pronuncía úna paràula cal sàber quína és la vocàl tònica i nó pas úna régla d’accentuació. Én el meu cas preferiría accentuàr tótes les paràules que havèr de seguír úna régla màssa difícil de recordàr o de complír. Es pòden fér excepcións i nó accentuàr les paràules monosilàbiques a nó sér que sígui necessàri diferenciàr si la vocàl (ò ó è) és obèrta o tancàda. La méva teoría nó està gàire treballàda, segúr qué es podría milloràr ó fins i tót descartàr definitívamént i seguír amb la complexitàt actuàl. La simplicitàt que jò búsco està en reduír la incertèsa i no en reduír el nómbre d’accénts a posàr que em sémbla que és la bàse de la régla actuàl d’accentuació.

  26. La idea de’n Toni Soler em sembla una aberració.

    Que potser el francès, l’anglès, l’alemany, el castellà, han canviat res de les seves gramàtiques per fer-les més assequibles als qui no parlen aquestes llengües?
    Que potser els francesos, anglesos, alemanys i espanyols fan cap esforç per comunicar-se amb un estranger, com fem els catalans, amb una “educació” malentesa, fruit de l’esclavatge a què estem sotmesos?

    El text de’n Soler l’entenem, sí, però l’entenem perquè tenim assimilada la norma de l’accentuació i ho llegim tot salvant els errors. És clar que, si ens hi acostumem… al final tots contents! Tot sigui per economitzar. Visca l’austeritat lingüística!

    Ens han retallat la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials, i ara vénen els retalladors de la llengua (Soler, Gomà i altres “multicultis”) i ens proposen un debat pervers.

    El veritable debat s’hauria de centrar en com fer que la nostra llengua, la llengua de la República Catalana que molts volem, sigui una llengua NECESSÀRIA per a tothom que visqui a Catalunya.
    El debat, el “en parlem?” s’hauria de centrar en com fer ciutadans catalans multilingües competents en un país lliure que, com la resta de països lliures, té una única llengua pròpia de la que no s’avergonyeix, que la conrea, que la conserva, que l’estima, en definitiva.

    Potser guanyareu alguns vots els qui dieu que en una Catalunya independent el castellà també seria cooficial. Però no guanyareu la independència de Catalunya. Probablement sigui això el que voleu.

    Soler: no ets filòleg; doncs, “si no sabes torear… pa que te metes; tomate un te, que te sentara bien; a mi no me sento bien tu proposicion.

  27. Penso que la proposta d’escriure sense accents no mereix ni comentari, és un acudit més del senyor Toni.
    D’altra banda, voldria dir que el bretó o l’occità no són llengües en retrocés, sinó que pràcticament han desaparegut, i que el català té avui per avui bona salut, perquè Catalunya com a país és encara una potència econòmica dins d’Espanya i Barcelona una capital de projecció mundial. Ser català i parlar català són encara un motiu d’orgull, però si arriba el dia en què ho és més ser espanyol i parlar castellà, el català anirà retrocedint fins a fer-se residual, com l’occità. El poder econòmic d’una societat dóna poder a la seva llengua, i com a exemple tenim l’anglès. Els espanyols fa temps que se van adonar, per això ens collen i concentren tots els poders possibles a Madrid, tal com França van fer amb Paris.

  28. Aquest mes m’es mes insolita la teva proposta d’eliminar l’accentuacio. No quedaria molt molt l’idioma? Deu meu! Tal vegada sonariem com mes de nou gats miolant! Repensem-nos-ho, eh?
    Ara be, si ho he entes corder: proposes que, faltant l’Estat propi, ens desprenguem dels accents? Vols dir que una Catalunya independent podria êscrìurë ‘ai*xï? Interessant!

  29. Voldria esmentar un cas que fa indiscutible la necessitat d’accents en el català. És prou sabut que la Primera Simfonia de Gustav Mahler té el sobrenom de “Tità”. Doncs bé, fa uns anys l’OBC va tocar aquesta obra en un concert el programa del qual portava per títol “LA TITÀ DE MAHLER”. No cal dir el desagradable malentès que hauria generat l’eliminació dels accents en una frase com aquesta.
    Salutacions cordials!

  30. M’he llegit el text amb interès i penso que es tracta d’un divertiment lingüístic. No he tingut cap dificultat, cert, en la comprensió del text. però cal dir que tant jo com els lectors que fan els seus comentaris, coneixem la llengua i això és un gran avantatge .

    Em pregunto, passaria el mateix si els lectors fossin, francesos, angleso o altres amb alguns rudiments de la nostra llengua? Goso pensar que els esforços per la comprensio serien considerables i les vacil.lacions notòries: bé o bè ? te o té ? // Un altre exemple: catala . On posarien l’accent? Els francesos, per inèrcia accentuarien la darrera sil.laba, cosa que no passaria amb els anglesos que possiblement accentuarien la primera.
    I posats a parlar d’altres llengües, com s’ho faria el professor de català per ensenyar la llengua i l’alumne per aprendre ?
    No oblidem que els accents són unes guies que permeten a l’aprenent avançar amb una certa seguretat i rapidesa en l’aprenentatge de la llengua.

    Be, deixem-ho aqui que dema sera un altre dia!

  31. A veure, vosaltres esteu parlant del tema de l’accent, i jo, que accedeixo en aquesta pàgina per pura casualitat, faig el següent comentari; millor, pot ser, pregunta:
    No hi ha la possibilitat, ja que parleu de la supresió de l’accent de “racionalitzar”
    l’idioma, penso en el castellà, però és extensiu o extrapolable al català, o d’altres idiomes.
    M’explico: Per què no suprimir les irregularitats d’un idioma, fent que l’aprenentatge sigui més fàcil?
    Suprimir la “B”, o la “V”; deixar una de sola, ja que els hi donem el mateix so
    Suprimir la “Y”, o la “I” ; si totes dues fan “i”
    Suprimir la “H” quan és muda
    Suprimir la “K”
    Suprimir la “Q”
    Que la “C” amb unió de les 5 vocals a, e, i, o, u, tingui el so de: la “C” amb la a (ca), la “C” amb la e (que) la “C” amb la i (qui) la “C”amb la o (co) i la “C” amb la u (cu)
    Així, per dir kilómetro, escriuriem “cilometro”, per dir queso escriuriem “ceso”, però per dir ceso, del verb cesar o fariem amb la lletra “Z”
    Tot això més ben detallat els hi vaig dir als senyors de La Real Academia de la Lengua Española, i suposo que encara deuen riure, però el meu plantejament, és seriós i no pas per fer “conya”
    Molta tecnologia, molts avenços, però en certes coses, l’inmobilisme és total.

  32. Una hipotética carta comercial al meu comentari sobre la supresió de certes lletres.
    “En la Bisita Ce el nostre tècnic Ba realitzar en el dia d’air al local de noBa planta de BarZelona, us comuniCem Ce Em… etc

  33. Voleu veure una llengua amb accents?

    Chữ tài chữ mệnh khéo là ghét nhau
    Những điều trông thấy mà đau đớn lòng.

    això és vietnamita i el parlen 78 milions de persones.

  34. Llavors, al País Valencià, a les Illes, etc., una bona part de la població passa del català?
    Vaja! I ara resulta que Compromís ha tret uns resultats bestials, impensables, al País Valencià (segurament perquè passen del català?). Digue’m agosarat, Toni.