I per què no, el 2016, l’any de les biblioteques i la literatura catalana?

La Generalitat de Catalunya va proclamar el 2015 com l’any de les biblioteques públiques per celebrar 100 anys de la creació de les primeres biblioteques públiques per la Mancomunitat de Catalunya. Durant aquest any s’han fet centenars de petites i grans accions per donar a conèixer aquesta fita als ciutadans. S’ha explicat la valentia i la trajectòria, per exemple, de les biblioteques públiques en èpoques convulses com la guerra civil i també s’han fet exposicions i accions per incrementar l’hàbit de lectura, l’educació i la integració de les persones. La realitat és que, actualment, vénen milers de lectors cada dia a les biblioteques demanant tot tipus d’informació, des d’una novel.la per llegir, com consultar Internet o, per exemple, recursos per trobar feina. El paper de les biblioteques en la tan necessària nova alfabetització davant les tecnologies de la informació és realment encomiable. El que s’està fent està molt i molt bé.

Amb aquest escrit només vull aportar una idea pel 2016, i és que des de les biblioteques de tot el país es faci un nou esforç per potenciar i difondre com mai s’ha fet la literatura catalana. Les biblioteques de tot el país podríem fer milers de petites accions per apropar la literatura catalana als lectors i als ciutadans que vénen cada dia a les biblioteques. La UNESCO ha declarat, amb molt bon criteri, Barcelona com a ciutat de la literatura. Per completar aquesta magnífica idea, podríem convertir l’any 2016 en l’any de les biblioteques i la literatura catalana.

La literatura catalana és una petitíssima part dins del món de la literatura mundial però té, en algunes de les seves obres i escriptors, un excel·lent nivell. Però malauradament, moltes vegades, les obres estan amagades en aquest món global i, per tant, són poc conegudes, i no només pels lectors europeus, per exemple, sinó també pels propis lectors i ciutadans de Catalunya. Fa us dies es va celebrar la Nit de Santa Llúcia a Tortosa i es van atorgar els premis del Sant Jordi de novel·la i el Carles Riba de poesia, però jo em pregunto: realment, a les Terres de l’Ebre, qui en sap res, d’aquests premis?; qui coneix els poemes, per exemple, escrits en L’obra rogenca de la lloba del poeta tortosí Gerard Vergés?; qui ha llegit Camí de Sirga de Jesús Moncada, o Incerta glòria de Joan Sales? Són obres magnífiques que es van escriure prop d’aquell riu que els polítics tenen la funesta mania de voler arrencar-lo d’allà. O qui ha llegit Vedat o Córrer la taronja del meu apreciat Albert Roig, el millor poeta viu de les Terres de l’Ebre i, possiblement, de tot Catalunya?

Però, no tan sols els ciutadans de les Terres de l’Ebre potser no han llegit mai aquests escrits, sinó que dubto que molts dels ciutadans que acudeixen a totes les biblioteques del país hagin llegit alguna cosa dels grans poetes i novel·listes catalans. Per tant, hem d’aconseguir incrementar la lectura de llibres catalans dels nostres usuaris de les biblioteques, sense incidir en els seus particulars interessos per altres lectures i altres autors, òbviament.

Convertir el 2016 en l’any de les biblioteques i la literatura catalana seria una bona ocasió per apropar i difondre un grapat d’obres magnífiques als lectors i potenciar i donar a conèixer també els autors vius des de les biblioteques, però sobretot, per incrementar el préstec i la lectura d’obres magnífiques escrites en català. Per aconseguir això, es proposa, per exemple, que totes les biblioteques fem durant el proper any, 5 petites accions que podrien ser les següents:

1. Crear, adquirir, difondre i prestar una col·lecció de literatura catalana anomenada “Els millors 100 llibres de la literatura catalana”. Una comissió d’experts ens podria indicar quins són aquests 100 llibres. Es podria elaborar una espècie de cànon literari per tal que totes les biblioteques del país disposin i difonguin aquesta col·lecció bibliogràfica, tant en suport paper com en suport digital, d’una manera especial durant l’any 2016. Per tant, totes les biblioteques del país haurien de disposar i deixar en préstec aquesta petita col·lecció dels 100 llibres millors; novel·les i poemes escrits per escriptors i escriptores catalans.

2. Crear a cada biblioteca un Club de Lectura sobre una obra de la literatura catalana. Moltes biblioteques organitzen habitualment clubs de lectura amb molt bona acollida per part dels usuaris. Els clubs de lectura són accions magnifiques que les biblioteques fan per potenciar els hàbits de lectura dels ciutadans. Unes quantes persones decideixen llegir el mateix llibre i, després, posen en comú les seves impressions, el que han après o el que no els ha agradat. Parlen dels protagonistes de l’obra, de l’escriptor, etc. Ara, també, es pot fer de forma virtual perquè ja existeixen clubs de lectura en línia molt semblants a les xarxes socials. Doncs bé, la segona acció seria així de senzilla: triar una novel·la o un llibre de poemes d’un escriptor o escriptora catalans, llegir-la i després comentar-la conjuntament. Seria molt interessant, després, recollir en un web totes les aportacions dels lectors dels diferents clubs de lectura i saber els llibres triats i, sobretot, les milers d’opinions i impressions dels lectors.

3. Que cada biblioteca inviti i doni a conèixer als seus lectors un autor català. Aquesta és una activitat que algunes biblioteques fan, però seria molt important que totes les biblioteques del país ho poguessin fer. Que un escriptor es puguin apropar als seus lectors dins una biblioteca és molt important. Donar a conèixer als lectors un determinat autor pot permetre intercanviar les impressions de l’obra. I pels escriptors, què millor que poder xerrar una petita estona amb els lectors reals? Joseph Conrad deia que una obra escrita per un autor només és la meitat, perquè l’altra meitat la posa el lector. Per tant, hem d’aconseguir que tots els autors catalans vius vagin a les biblioteques i que es posin en contacte amb els seus lectors.

4. Organitzar un concurs de poesia o de novel.la entre els lectors de la biblioteca. No tot és donar a conèixer la literatura ja escrita i publicada, la biblioteca ha de despertar i fer aflorar el talent, les idees i la sensibilitat dels seus lectors. Qui llegeix acaba sempre escrivint, per tant, des de cada biblioteca hem d’organitzar un concurs de poesia, de novel·la, de relats curts, de contes, etc. Un petit concurs adreçat als lectors perquè ells també puguin demostrar i compartir els seus escrits.

5. I, finalment, incrementar el nombre de préstecs anuals de llibres de literatura catalana. Desconec les dades actuals de préstecs de literatura catalana que actualment fan les biblioteques del país, però de ben segur que si fem les quatre anteriors accions s’incrementarà el préstec, i això voldrà dir que hem aconseguit l’objectiu proposat de convertir el 2016 en l’any de la literatura catalana des de les biblioteques de tot Catalunya, que no és cap altre que difondre, apropar i facilitar als lectors que vénen cada dia a les nostres biblioteques els bons llibres escrits en català en aquesta… dissortada pàtria.