I el nostre The Archives Men?

5.07.2017

L’any 2014 George Clooney va dirigir i protagonitzar The Monuments Men, una discreta pel·lícula que tractava l’èpica d’una unitat de l’exèrcit aliat que va tenir com a missió evitar l’espoli i la destrucció d’obres d’art durant la Segona Guerra Mundial davant l’ocupació nazi.

George Clooney a The Monuments Men

Al nostre país, no ens hem prodigat per fer difusió d’episodis semblants. És veritat que en el camp de la recerca històrica s’hi ha treballat però encara resta força feina pendent per recuperar exhaustivament l’acció de molts homes i dones en la salvaguarda del patrimoni cultural, com en el cas de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Malauradament, si ja no anem massa avançats en la recerca d’aquests temes, la seva difusió i comunicació a la societat en general és encara més una ben clara assignatura pendent. Com podem valorar el patrimoni cultural, és a dir, els arxius, les biblioteques, els museus, els monuments, els jaciments arqueològics… si desconeixem de quina manera s’han gestionat, conservat, mantingut, protegit amb els pas dels anys i dels segles fins als nostres dies…?

Publicacions, exposicions, documentals televisius, pel·lícules… tots aquests canals de difusió i comunicació que ho podrien fer possible encara són molt limitats o gairebé inexistents en el camp audiovisual.

Enguany, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona commemora el centenari de la seva creació, com a centre de conservació, tractament, difusió i memòria del seu patrimoni documental.

Agustí Duran i Sanpere

Agustí Duran i Sanpere (1887-1975), el primer director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona des de l’any 1917, va ser el conductor del que ell mateix va anomenar la “Creu Roja dels arxius catalans” durant la Guerra Civil espanyola. Tot i que en Duran va contribuir a posar les bases de la planificació arxivística del país per encàrrec de la Generalitat republicana a partir de l’any 1931, va haver de passar a la improvisació amb l’esclat del conflicte el 18 de juliol de 1936.

Duran, a través d’un nombrós equip humà implicat va actuar activament arreu del territori català per evitar en gran mesura la destrucció de documents i arxius de diversa procedència com municipals, notarials, eclesiàstics, patrimonials, judicials… que en molts casos podien haver estat totalment destruïts per significar els valors de l’església, la propietat i, el poder, en definitiva. I malgrat aquelles circumstàncies, els arxius foren protegits i continuaren essent organitzats i consultats.

En finalitzar la guerra, Duran va ser depurat i també va ser objecte d’un consell de guerra pel règim franquista, que va poder superar. Els particulars que li havien confiat la custòdia dels seus documents durant el conflicte van acabar donant-los com a mostra de gratitud a la seva persona i a l’Arxiu de la Ciutat.

En el seu recorregut vital Agustí Duran i Sanpere va destacar en camps tan diversos, com la història, l’arxivística, l’arqueologia i l’etnologia. En tots aquests camps va contribuir decisivament a posar les bases i a estructurar les institucions culturals de la ciutat de Barcelona que havien de promoure la seva conservació, recerca i difusió.

Avui dimecres 5 de juliol, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona li ret una jornada d’homenatge. Trobareu tota la informació aquí.