‘Hollister 5320’: El remei de l’acceptació

26.12.2015

Onze anys després de publicar Els viatgers de l’alba, Daniel Palomeras torna a les llibreries amb Hollister 5320 (L’Altra Editorial, 2015). En aquesta novel·la, l’escriptor ripollès ofereix al lector l’oportunitat d’acostar-se més a la vida des de la visió d’un pacient.

Daniel Palomeras

Daniel Palomeras

Daniel Palomeras escriu per als desesperats. En gran part, perquè està acostumat a ells. Palomeras és metge de capçalera, i aquesta professió l’obliga a tractar amb gent que es troba en situacions difícils i íntimes, però ho fa des de la distància que li atorga el fet de no formar part del cercle més proper dels seus pacients. Tot i això, a Hollister 5320 l’autor es posa a la pell d’un metge a qui li diagnostiquen càncer. Després d’una operació que l’obliga a evacuar dins d’una bosseta, l’home torna al seu poble natal per descansar uns dies. Aquest retorn serà l’excusa per mirar enrere i descobrir aspectes de la seva vida, però també dels seus avantpassats.

Segons Palomeras, el protagonista experimenta “un viatge a través de l’espai i el temps”. En aquesta línia, l’escriptor considera que el viatge és “una arrel de vida” que arrenca sense saber quin serà el destí. El fet de sortir de la seva “cova” barcelonina i traslladar-se al poble fa que l’home descobreixi el caos del món exterior i l’empeny a reviure fets del seu passat en aquest viatge de 24 hores.

La llavor de la novel·la sorgeix de les experiències pròpies de l’autor i de diversos fets viscuts, com també de referències que altres persones li han explicat. Tampoc es pot obviar el coneixement mèdic, que impregna bona part del llibre. L’autor relata des de l’anàlisi dels símptomes fins a les descripcions del cos humà quan està mlalalt. Però això no deixa de formar part del seu rebuscat joc de remoure tot allò que és purament humà.

Tot plegat configura un curiós cant a la vida. Volem viure més quan ens adonem de que ja no podem fer-ho? L’escriptor alimenta un debat en el que no resulta fàcil ni participar-hi ni tampoc acostar-s’hi. Encara que ens condicioni la nostra visió, Palomeras no dubta en afirmar que “tenim més capacitat d’acceptació de la que creiem”. Per aquest motiu, amb Hollister 5320 crea una sòbria narrativa que convida a una revisió profunda del que realment és important a la vida. Si es disposa de paciència, tranquil·litat i concentració, es gaudirà al màxim una novel·la que resultarà impassible a la condició d’acceptar la vida tal com ve.