Hitler llegia molt

L’editor Quim Curbet reflexiona al seu blog sobre els hàbits lectors.

El 31,7% dels joves catalans no llegeixen ni un sol llibre a l’any. La dada és contundent, si ens la prenem aïllada de qualsevol altra consideració. Els nostres fills no llegeixen, o llegeixen poc i per obligació, però fa uns anys aquesta situació era radicalment diferent? Fa trenta o quaranta anys la gent llegia més que ara? Jo crec que no, el que passa és que abans la majoria dels que no llegien se’n avergonyien i ara no, ara no llegir és normal i els lectors són una espècie de freakies.

Però referir-nos a la lectura en abstracte és un engany, hauríem sempre de concretar. Quan parlem de llegir què volem dir? De fet navegant per Internet ens fem un fart de llegir, o no? El que passa és que parlar de lectura és parlar de llibres i, concretament, d’un cert tipus de llibres: novel·la, poesia i assaig, la resta els obviem mentalment. Fins i tot arribem a marginar subtilment un cert tipus de literatura que estigmatitzem amb el segell de “Best Seller”.

Schopenhauer deia que «s’ha de llegir tot allò que val la pena, però per fer-ho s’ha de no llegir tot el que és dolent, perquè la vida és curta i les forces són limitades». En aquesta frase s’hi amaga una gran veritat, crucial per entendre el futur de la lectura, dels llibres i, fins i tot, de la vida en una societat aclaparada per l’allau d’informació que ens arriba constantment de la xarxa: més important que tenir accés als continguts és el fet de saber discriminar-los.I, encara millor: més important que saber llegir o que llegir indiscriminadament, el que realment compta és aprendre a pensar. Si un llibre no fa néixer una idea entre les nostres cansades neurones és que no serveix per a res. Michel Hoellebecq, en una de les seves novel·les, afirma que «viure sense llegir és perillós, perquè obliga a conformar-se amb la vida». Però llegir, sense més, tampoc és una activitat recomanable. Hitler llegia molt i no per aquesta raó va arribar a ser un bona persona, perquè el secret dels secrets no està en els llibres sinó a dins de nosaltres mateixos.