Històries de l’espai

6.09.2012

A:

Volies espai i em vaig fer astronauta, però no va funcionar. Quan et saludava a milers de quilòmetres de distància a través de l’ull de bou de la nau tu no em veies, ni em responies. Jo només volia portar-te l’espai a casa. Per tal que en poguéssim gaudir.
Però es veu que no era això.

Quan vaig tornar amb bosses de plàstic d’escombraries de les grans plenes a vessar d’espai ja no hi eres. Havies anat a viure a un pis petit amb un gos i un home aventurer, imprevisible i incapaç de sacrificar res pel teu amor. Això era el que buscaves.

B:

Em vas demanar espai i ho vaig entendre. Et vaig preguntar quina quantitat exacte d’espai, en metres quadrats. Només em vas dir que no et volia entendre i que això no podia seguir així. Més tard, quan em vas veure prenent mides de l’apartament et vas posar feta una fera. Em vas dir que era la persona menys creativa del món i que no m’ho podia prendre tot al peu de la lletra. Jo només volia redistribuir el pis per tal que semblés més ample.

Però es veu que no, que no era això.

C:

Em vas demanar espai, vas dir que te n’anaves a prendre unes cerveses amb les amigues i no sabies si tornaries, que era igual si no havies sopat i a més era igual si demà tenies ressaca. A més no t’importava gens si els plats quedaven per rentar. Ho vaig entendre, et vaig esperar al llit pensant que quan tornessis t’abraçaria i faríem les paus mentre rentàvem els plats. A les 6.30 la forta pudor de fum i alcohol destil·lat em va impedir dormir al teu costat. Vaig anar a rentar els plats de feia tants dies. S’havia de fer, caram!

El meu amor no té final, jo et daré l’espai, però no esperis que deixi d’estimar-te.

D:

Em vas dir la frase. Aquella frase que tard o d’hora arriba. Feia anys que la temia. Esperava patint en silenci el dia que em diries:

Necessito espai.

Curiosament, i per una vegada vaig reaccionar: T’he deixat que m’enganyis i et tiris a qui vulguis, t’he permès que em tractis malament, t’he donat tota la llibertat, m’he anul·lat per tu. Mira per la finestra, ho veus? Doncs allí fora hi ha tot l’espai que necessites, perquè no fots el camp i em deixes en pau? Per què no agafes la porta i desapareixes per fer el que vulguis sense torturar-me amb la teva merda d’espai?

Vas plorar. Però volies espai.

E:

Quan em vas dir que necessitaves espai jo era a Lima, a una conferència de biòlegs marins estudiosos de la reproducció de la sèpia i les conseqüències que aquesta tenia en l’equilibri del PH marí. Estava ocupat i et vaig dir que ja et trucaria.

F: de final. Cantat.

Amb música de Massimo Atac.

Voldria sentir-te encara més a prop.
Tu dius que no pot ser, que no, que no pot ser.
Voldria que fóssim encara menys que u,
però tu parles d’espai, tu dius que vols espai.
Em voldria llevar molt més a prop teu.
Tu dius que tens calor i torticolis i tot.

L’espai, l’espai, l’espai, te’l pintaré amb esprai.(x7)

Voldria que fóssim encara menys que u.
Tu dius que no pot ser, que no, que no pot ser.
Em voldria llevar molt més a prop teu.
Tu dius que n’estàs farta de dormir a la punta del llit.
Em voldria llevar molt més a prop teu.
Tu dius que tens calor i torticolis i tot.

L’espai, l’espai, l’espai, te’l pintaré amb esprai.(x7)

He pintat el teu espai de colorins estranys,
n’he esborrat tots els confins
i sempre seran meus els teus matins

L’espai, l’espai, l’espai, te’l pintaré amb esprai.(x7)

Voldria sentir-te encara més a prop.

Tu dius que no pot ser, que no, que no pot ser.

Voldria que fóssim encara menys que u,

però tu parles d’espai, tu dius que vols espai.
Em voldria llevar molt més a prop teu.
Tu dius que tens calor i torticolis i tot.

L’espai, l’espai, l’espai, te’l pintaré amb esprai.(x7)

Voldria que fóssim encara menys que u.
Tu dius que no pot ser, que no, que no pot ser.
Em voldria llevar molt més a prop teu.
Tu dius que n’estàs farta de dormir a la punta del llit.
Em voldria llevar molt més a prop teu.
Tu dius que tens calor i torticolis i tot.

L’espai, l’espai, l’espai, te’l pintaré amb esprai.(x7)

He pintat el teu espai de colorins estranys,
n’he esborrat tots els confins
i sempre seran meus els teus matins

L’espai, l’espai, l’espai, te’l pintaré amb esprai.(x7)