#GranNord

20.05.2012

A Terrassa hi ha el carrer del Nord, nom que li deu venir de l’Estació del Nord, que és on fa cap. Per allà prop hi ha un barri que en diuen Sant Pere Nord, perquè al sud hi té el barri antic de Sant Pere, i potser per contagi del nom de l’estació, ni idea. No recordo més noms de lloc catalans que vagin amb el punt cardinal incorporat. Perquè aquelles sortides d’autopista (estil Sabadell Est, Sabadell Nord, etc.) no crec que es puguin considerar noms de lloc (confio que ningú digui: visc a Sabadell Est).

Reflexionem: la serra que hi ha al nord de Mallorca no és diu Serra Nord sinó Serra de Tramuntana, i el sud de l’illa té un nom tradicional que és Migjorn, no pas el Sud, i de l’est, ves, en diuen Llevant. Al continent la cosa va amb la mateixa alegria: no hi ha un Pallars Nord sinó Pallars Sobirà (i això tothom que domina més el català que l’esperanto sap que vol dir ‘de dalt’), contraposat no a Pallars Sud sinó a Pallars Jussà (que vol dir ‘de baix’). Com que tots (els no esperantistes) sabem uns quants noms de pobles que són de Dalt o de Baix, i de Dalt o de Mar, i com que ningú en recordarà cap d’Est o d’Oest, de Nord o de Sud, podem procedir a mostrar meravella amb grans exclamacions.

¿No hi ha exclamacions? Ja passa quan es diu una parida. I aquesta fins i tot un diccionari la sap explicar. Nord, sud, est i oest són paraules d’origen anglosaxó, passades pel francès i pel castellà (això últim el diccionari s’ho salta, però ja ho dic jo), i arribades a aquestes terres pecadores fa quatre dies, o sigui dos segles o com a màxim tres. Per tant, és lògic que no hi hagi pobles, valls, turons o serres que es diguin Nord o del Nord. Quod erat demonstrandum, que en llatí vol dir alguna cosa molt seriosa que ara no recordo.

Llavors, senyors, ¿per quines ganes de tocar els ous al personal avui la teletrès nostra, pagada amb la borra que ens queda al fons de les butxaques, estrena una sèrie situada en un poble català inventat, i l’únic nom que se’ls acut posar-li, simple, sec i estult, és Nord? Encara diré més: aquest poble figura que és en una vall que es diu —sí, estimats germans en la fe, ¡sempre hi ha un pitjor!— Gran Nord. Senyors de la tele, a Catalunya no hi ha res gran. Ni valls, ni muntanyes, ni rius. Tot és petit. ¡Que això no és Amèrica! Allà sí, allà tenen el West (famós pels westerns), que és immens, i la costa Est (famosa perquè no és l’Oest, suposo) i fins i tot coses com Carolina del Nord i Carolina del Sud, Dakota del Nord i… Aaah. Ves que no sigui… Caram, caram, caram. Hostitú. ¡Ara! S’entén perfectament: Gran Nord. Una sèrie que promet. De moment ja sabem que s’han desfet del sentit comú, del sentit de la llengua i del sentit del ridícul. Continuarem informant.

Si voleu seguir el Carles Miró: www.carlesmiro.net i @carlesmiro

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris