Girona. Ciutat Universitària ––o no

18.11.2012

Ja fa uns quants mesos que a les entrades de la ciutat de Girona van aparèixer, per art de màgia, uns cartells que anunciaven: “Girona. Ciutat Universitària”. Encara hi són. I suposo que si algun estudiant (o no estudiant) tingués el bon gust d’arrancar-los, immediatament les autoritats competents s’encarregarien de tornar-los a posar a lloc, tal com passa sovint amb la barrera del campus del Barri Vell.

Sí, és una barrera que impedeix el pas als estudiants per tal que els professors puguin aparcar el cotxe tranquil·lament. Fa deu anys, això seria ben comprensible, atès que si el professor no aparcava a temps, qui faria la classe? Qui parlaria durant una hora i mitja? Ara bé, avui dia, això no s’entén. Si tenim en compte que: 1) els alumnes d’ara ja ho saben tot; i 2) els professors han d’escoltar els alumnes i no pas a l’inrevés. Aleshores, per què han d’aparcar els professors i els alumnes no? No hauria de ser al revés?

Però tornem a la nostra “Girona. Ciutat Universitària”. Malauradament, conec el cas de la ciutat de Santiago de Compostel·la, que també diuen que és una Ciutat Universitària. Sí que és cert que allà, a Santiago, tot gira a l’entorn de la universitat. Però què vol dir això? Vol dir que a la ciutat s’hi respira “intel·lectualitat”, per exemple? Vol dir que són els més ben parits de tots? No, vol dir una cosa ben diferent. Vol dir que Santiago és un parc temàtic per als estudiants. Així com Barcelona és un parc temàtic per als turistes, Santiago ho és per als estudiants. De la mateixa manera que a Barcelona tothom somriu (encara que siguin esdentegats) als turistes, a Santiago tothom riu les gràcies dels estudiants. Si ets estudiant, allà ets el rei.

En definitiva: una ciutat pensada perquè els estudiants, en comptes de madurar al llarg dels anys universitaris, continuïn allargassant una adolescència estrafeta i cridanera. Sí, allà tots criden, i criden molt. Els universitaris es pensen que són els reis mambo, i és ben normal: tothom els fa la gara-gara.

Tenint en compte, doncs: a) el cas de Santiago; b) el procés d’imbecilització universitari general; i c) les pedagogies infantiloides d’ara, és a dir, les pedagogies tontetes de cantar cançons i no corregir en bolígraf vermell perquè el vermell és un color massa agressiu… Tenint en compte tot això, doncs, voleu dir que ens convé una “Girona. Ciutat Universitària”?

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris