Gemma Brió i la caixa dels trons

“Sort de la Gemma Brió!” deien alguns ahir a la nit després de la gala dels Premis Butaca. L’autora i protagonista de Llibert va ser, efectivament, de les poques que es va atrevir a denunciar la precarietat laboral en el món del teatre. Després d’una llarga llista d’agraïments on només hi va faltar la Verge de Guadalupe (Teatre Barcelona dixit), Brió va criticar les nefastes polítiques culturals del govern central i de la Generalitat de Catalunya.

“Senyor Mas, a més del deute de l’estació d’esquí de Boí Taüll es podria quedar amb el meu també? Encara hi ha membres de l’equip que no han cobrat” es queixava Brió. Als Premis Butaca, com a altres gales catalanes, es critica (i amb raó, és clar!) el govern espanyol, que dóna més subvencions a Citroën que a la indústria del cinema. O que es nega a baixar un IVA abusiu que ens ofega a tots. En canvi, les queixes a la Generalitat són més minoritàries tot i que aquí també hi ha retallades, es tanquen espais culturals i, sobretot, les subvencions no acaben d’arribar mai. En definitiva: els ‘nostres’ polítics tampoc miren gaire per la cultura. I ho sabem, esclar que sí, però decidim callar, no criticar la mà que ens alimenta. Encara que sigui amb bocins de pa.

I mentrestant, com criticava la Gemma Brió, les companyies continuen subvencionant el teatre de petit format. “Fins on i quan podrem aguantar?” es preguntava l’actriu. Altra vegada doncs, hem d’agrair a l’equip de Llibert que hagin obert la caixa dels trons. Però potser ja va sent hora que fem alguna cosa perquè la frase més escoltada després de la gala no sigui  “l’any que ve no tindré feina”. Podrà sobreviure el teatre de petit format, tenint en compte que, com denunciava Agrupación Señor Serrano, anar a taquilla és un suïcidi? O l’any vinent tindrem el Butaca a millor espectacle al menjador de casa?