Fill meu!!

Hola, sóc un fetus i em diré Manel; encara em falta un mes. El meu pare no em vol, però s’aguanta La meva mare no vol al meu pare, però l´aguanta. Jo seré el segon, la fugida endavant de la meva mare per intentar salvar el que no salva ni Déu que, per cert, no sé encara com aguanta. Seré l´excusa per comprar un pis nou més gran i un cotxe nou més gran: el tamany importa, a menys amor més espai. Quan la meva mare digui no puc més i a més a més sé que m´enganyes i el meu pare digui no puc més t´ho anava a dir, jo ja sabré dir juntes les paraules que mai més n´aniran, de juntes: papa i mama. I el papa que no em vol ara ja em vol per fotre la mama, i la mama que ja em vol em vol de més perquè sóc séu, séu i séu. I el papa s´histeritza davant el séu voler i no poder, la mama s´histeritza amb el séu poder tan volgut i  el séu altre fill que és el meu germà s´histeritza a conjunt i em martiritza com pot i volent. El papa, la mama, el tete, l´advocat, la cangur i el nene, pedretes de la sagrada família; aquest gran monument que no s´acaba mai, aquest gran monument que ens toca gaudir però que no s´acaba mai, aquest gran monument que ens toca gaudir i que acaba en punxa i ens punxa però no s´acaba mai… Així està el pati.

Aprofitaré com un cabron el mes que em queda. A tope.