Faulkner, una presència

6.07.2012

Avui fa mig segle de la mort de William Faulkner. Diria que la presència d’aquest autor en les nostres lletres ens arriba més aviat filtrada. Les traduccions que tenim de Faulkner no han acabat de convèncer, o no han calat prou entre el públic lector. Molts han llegit Faulkner, sense saber-ho, llegint les novel·les de Baltasar Porcel, de Jesús Moncada o de Julià de Jòdar, per posar tres exemples clars de novel·listes catalans que han bastit la seva obra al vontant d’un món mític, desaparegut. Tots tres han sabut narrar la tragèdia amb aquella naturalitat pròpia del que ha viscut la desgràcia de prop i en dóna fe sense histerismes.

Algú amb més coneixements hauria d’aprofundir en la influència de Faulkner en aquests tres autors. El mite d’Andratx, el mite de Mequinensa i el mite de Guifré i Cervantes ocupen ja el seu espai propi en el nostre mapa literari. Així com el sud de Faulkner  quedava lluny dels centres de poder i de les grans urbs modernes, també aquests tres indrets de la nostra geografia literària ocupen espais remots o fronterers o perifèrics. Tant Andratx (port/illa) com Mequinensa (poble/riu) o Guifré i Cervantes (barri/mar) ens remeten a paisatges extrems. En llocs extrems tenen lloc també fets extrems.

Tant Baltasar Porcel com Jesús Moncada ens han deixat abans d’hora, quan encara tenien molta novel·la per escriure. Ens queda Julià de Jòdar, que ha tingut l’amabilitat de presentar-nos la seva particular visió de William Faulkner. Amb ell i amb Jordi Vernis, instigador d’aquest speaker’s corner, fem des del Núvol el nostre modest homenatge a Faulkner.