Fam oculta al Tantarantana

29.10.2014

La companyia Ignífuga, que ha presentat recentment amb èxit un altre dels seus espectacles al Círcol Maldà, La norma de l’extinció (Platonov), d’Anton Txèkhov, proposa ara al Teatre Tantarantana la gairebé descoberta per als espectadors catalans del dramaturg i poeta holandès, Peer Wittembols (Bergen op Zoom, Països Baixos, 1965), amb un text dels que es deixen paladejar, molt poètic, i amb tres personatges que arriben a la decadència a través de la vellesa i que hi reaccionen amb tres actituds diferents.

Fam oculta al Tantarantana

Fam oculta | Foto: Teatre Tantarantana

Per una banda, la vella Helena no admet la decrepitud i demana al seu espòs, Ulenspiegel, que la desitgi amb la mateixa passió que ho va fer en l’etapa de joventut. Aquest, en canvi, aspira només a passar els dies en un estat de repòs o gairebé letargia. D’altra banda, el rei Felip II, es presenta davant la parella per reviure un temps passat i per tancar una ferida oberta de joventut. En un espai dividit horitzontalment en dos: frontal i de fons, s’estableix la divisió entre els desitjos i la realitat. Davant, Helena es rebat en un terra blanquinós, gairebé amb aparença de salnitre. Darrere, hi ha el temps que flueix en una cadira de braços davant d’unes taules farcides sofisticadament de tota mena de menges.

L’autor Peer Wittembols utilitza un espai simbòlic, intemporal, malgrat que no amaga que els seus personatges estan extrets de l’imaginari col·lectiu. Ulenspiegel és un heroi llegendari dels països germànics, reivindicatiu del nacionalisme flamenc, originari del segle XVI, però popularitzat a partir de finals del segle XIX amb l’auge del romanticisme. Felip II, rei dels Països Baixos el 1556, està lligat literàriament amb Ulenspiegel. Els Països Baixos no eren part de l’herència dels Reis Catòlics i per això el veien com un rei estranger i aliè, susceptible de ser foragitat.

Fins aquí el que pot servir per situar les referències d’origen. De fet, però, els espectadors poden prescindir d’aquestes referències històriques perquè la posada en escena té un registre contemporani i la reflexió de fons: vellesa, joventut, decadència, mort i solitud és universal i propi de qualsevol temps.

Els tres intèrprets (de fet, quatre, perquè hi ha un personatge fora d’acció que representa el Cor o narrador), tenen com a centre d’interès Helena, que és qui fa avançar l’acció. La interpretació de l’actriu Júlia Rodón detecta alguna de les facetes de la seva formació escènica que, en un principi, va passar pel mim, el trapezi, la dansa i fins i tot el clown amb pallasses com Merche Ochoa i Pepa Plana. El seu personatge, intens, desborda aquesta energia i diria que exaspera els altres dos, que estan a les seves mans, l’espòs envellit (Ulenspiegel) i el nouvingut (Felip II), vell igualment, però amb esperit i desitjos encara joves. La fera canvia de parella atreta per una renovada joventut i la lluita pendent de la batalla entre els dos candidats acaba amb la mort dels dos pretendents i ella condemnada a la solitud.

Per la seva banda, Aleix Melé (Ulenspiegel) i David Teixidó (Felip II) treuen les seves millors aptituds de formació en acrobàcia i teatre físic. I el veterà Gal Soler (Cor) manté una posició al marge, gairebé com a espectador, responent, afirmant, contradient o ampliant algunes de les demandes desesperades de la vella Helena. Fam oculta es representa en un registre teatral, però el seu text s’escola gairebé com un recitatiu poètic. Paraula d’autor.

«Fam oculta», de Peer Wittembols. Adaptació a partir de la traducció al castellà de Ronald Brouwer. Intèrprets: Júlia Rodón, Aleix Melé, David Teixidó i Gal Soler. Espai, llum i figurins: Laia Alberich, Mireia Cardús, Irene Dobón i Laila Rosato. Assessor de moviment: Pere Sais. Direcció: Pau Masaló. Companyia Ignífuga. Teatre Tantarantana, Barcelona, 25 octubre 2014.