Faber Residency, diplomàcia cultural

8.03.2017

Es fa difícil d’explicar els grans projectes que no van acompanyats de grans infraestructures ni muntanyes de calers; cap foto pot impressionar la tieta, no hi ha xifres que tombin d’esquena el cunyat; són grans projectes pels seus resultats i perquè són conscients que la seva reputació penja del fil del que fan cada dia; no poden badar.

Francesc Serés

He tingut la gran sort de passar uns dies a Faber, Residència d’Arts, Ciències i Humanitats, a Olot. És un projecte traslladable a altres realitats, altres llocs on coincideixin voluntats mentals, culturals i polítiques similars. És una idea que en Francesc Serés, impulsor i director del projecte, defineix així:

Faber, Residència d’Arts, Ciències i Humanitats de Catalunya a Olot és un espai interdisciplinari i contemporani que participa dels interessos de la societat que l’acull. Recull les idees, els corrents d’opinió i les preocupacions de la cultura contemporània europea i mundial. L’actualitat permanent de la residència es veu reforçada pels residents que hi arribin. Faber col·labora en el manteniment de vies comunicació vers Catalunya i vers el món, imprescindibles en la societat contemporània, i vol ser una eina de relació de la ciutat amb altres ciutats, i del país amb altres països.

El millor de tot, al meu parer, és que Faber són les persones que la gestionen i les que hi resideixen, gent vinguda d’arreu del món amb idees, històries i projectes molt diversos –i amb les seves dèries i neures– que posen en comú per enriquir-se. Les estades poden ser d’una, dues o tres setmanes; poden emmarcar-se dins una temàtica o bé desenvolupar projectes independents i personals.

No us n’explicaré gaires més detalls perquè al seu web hi és tot. Repasseu-ne l’agenda i el calendari i entendreu per què la seva activitat en justifica la rendibilitat social, econòmica i cultural. Des de la creació de Faber el setembre de 2016, hi han passat 28 residents que han dut a terme 20 activitats; a destacar, entre d’altres, la xerrada “Qui (no) té por de Donald Trump?”, amb Iván de la Nuez (Olot); “Olot, records d’excursió: camins poètics dins la ciutat”, amb l’escriptor Etienne Rouziès (Olot); la conferència “Llegir Roberto Bolaño”, de l’editora de la revista Granta, Valerie Miles (Girona); la conversa entre l’escriptora russa Alissa Ganíeva i Matthew Tree: “De lluny i de prop. Far and near” (Banyoles); Conversa entorn la literatura i la creació amb Lila Azam, escriptora reconeguda internacionalment, Jakuta Alikavazovic, guanyadora del premi Goncourt a la primera novel·la, i Joan Lluís-Lluís, escriptor i articulista (Figueres). Altres activitats també han tocat Barcelona.

Mentre escric aquestes paraules s’està celebrant a Faber un congrés de matemàtics; després acollirà una estada dedicada a la dansa i ja hi ha dues estades col·lectives més en preparació. Enguany, la residència possiblement depassarà la xifra de 60 convidats de disciplines molt diverses que deixaran un pòsit de gran valor cultural i social al territori.

El pressupost anual, que inclou els sous de les dues úniques persones en plantilla, la manutenció i activitats de tots els residents i la resta de despeses que genera la residència, és de 123.545 euros. Hi ha mausoleus culturals amb menys activitat que costen cinc o deu vegades més. Que això passi a Olot tampoc és casual: l’Ajuntament dedica a cultura el 10% del pressupost municipal, sense comptar la festa major, que és la manera que tenen molts municipis de maquillar la inversió en cultura. Voluntat política, ras i curt.

La crisi ha vist néixer un seguit de projectes culturals d’una fecunditat inèdita que demostren que es pot excel·lir amb molt pocs recursos si ho comparem amb segons quins pressupostos. Mostren un entusiasme que no es paga amb diners. Hem de recordar que això que passa no és nou i que aquest país, quan han anat mal dades, sempre ha reaccionat amb un vigor cultural extraordinari. Aquesta vegada no ha estat diferent. La cultura del país és innovadora, oberta al món, i ho demostra cada dia. És una cultura de guerrilla. La nostra diplomàcia cultural.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris