Eterna gratitud

Mai no havia deixat la Mira tot un dia sola, però el fill em va trucar anit, més que ofegat, i no m’hi podia negar. Tenia la Telma de viatge, l’Alan amb una crisi asmàtica, l’Elmer a trenta-vuit de febre, i ell que no podia fallar al simposi de l’empresa. Jo estava amb la nevera sota mínims i avui, per agafar l’autobús de les vuit, només he pogut deixar-li aquelles boletes que, si a mi em fan pena, crec que a la Mira li fan fàstic. Però no podia fer anar malament el noi i, tot i que a les nou era al pis, ell ha sortit tan disparat que ni m’ha fet un petó. Anava a llegir el diari, però l’Alan, enganxat als dibuixos de la tele, em deu haver vist i ha dit que volia cereals de colors. No el devia cuitar gaire la gana, perquè ha esperat que li posés el bol a peu de pantalla. Després he anat pel petit, creient-me que el trobaria covant el constipat, i sí que estava adormit, però al parquet, que s’havia fet pipí al llit i el devia trobar massa fred. L’he dut directament a la banyera, amb una marranada de concurs, fins que s’ha extenuat i he pogut posar els llençols a la rentadora i airejar el matalàs. Un cop vestit, no me n’he sortit amb els jocs didàctics i l’he clavat a la pel·lícula. Mentrestant, rumiant què els feia per dinar –que no fos l’odiosa sopa de sobre i una pizza envasada-, se m’ha acudit que unes verdures de quatre colors els farien gràcia, més unes mandonguilles amb la carn picada del congelador. Les estava enfarinant quan he sentit un crit aterridor: l’Alan acabava de partir la cella de l’Elmer amb el martell de colar boles per un forat. La sang era molt escandalosa, però han bastat dos punts d’esparadrap perquè la criatura es calmés i s’endormisqués al sofà. El gran s’entretenia guixant amb retoladors un superconte –i de passada el parquet- i he parat la taula de la cuina que feia goig –amb les verduretes com pals de bandera i les mandonguilles per coronar-los- i creia haver-ho encertat. Però quan l’Alan ha fet el primer ecs!, l’Elmer ho ha trobat tan divertit que ha llençat el seu plat a terra. Els he castigat sense dinar i no vegis l’escàndol, que si no m’aparto em deixen les cames morades. Ara que la rebequeria els ha anat bé, s’han quedat estesos al menjador i en dur-los al llit ni s’han despertat. Confesso que no podia més i m’he posat a plorar, però no sóc de rabejar-m’hi i he passat un cop de planxa a la roba acumulada fora dels armaris. Una tarda distreta, fins que l’Alan s’ha llevat amb tan mal geni que no em volia el suc de fruita ni el bimbo amb nocilla, i encara li he hagut de sentir aquell “tu no ens estimes, oi iaia?”, com si li sortís de l’ànima, i per no desesperar-me, he engegat el Disney Channel. Ja m’estranyava que el petit no piulés, però era que li tornaven a bullir les galtes i no sabia la dosi d’epiretal. A sobre de la mala consciència, quan ha arribat el meu fill, me les he carregades. “Però mare, que no veus com tens la criatura?”. La veritat és que he sortit corrents i sort que he trobat el mercat obert. He comprat unes sardinetes i uns llucets, i volant cap a casa. No les tenia totes, però la Mira no m’ha fallat. Amb el refrec de la cua i aquells miols d’alegria, m’he emocionat. Pobreta, ni tastar el pinso. M’he afanyat a fregir el peix i la veia tan delitosa que ens ho hem repartit tot, a més del salmó fumat de postres. Ha quedat tan satisfeta que s’hauria adormit a la taula, però li he fet un racó al llit. Mira que n’és d’agraïda. Pensant-ho millor, si em torna a trucar el noi, li pagaré una cangur.