Estiu

29.08.2012

Primer dissabte de juliol que aquell any coincidia amb el seu aniversari. Després d’una setmana sense parar a l’oficina es disposava a passar el matí a la platja encetant la temporada de bany. Li agradava el ritual de preparar la bossa: hi col·locava la tovallola  comprada feia dos anys a Turquia, les cremes solars obeint els mandats publicitaris que no paraven d’insistir en la necessitat de protecció de la pell, la funda de les ulleres de sol que acostumava a portar a tothora durant l’estiu, el mòbil nou i el llibre que acabava de comprar i que estava impacient per començar.

Estava estirada a la sorra. La calor era asfixiant però li agradava. El cel completament blau i no corria ni un bri d’aire. L’ambient era de calma total, com si el temps s’hagués aturat. I llegia Kafka. L’havia descobert un any abans i va quedar tan fascinada per la lectura d’El procés que tot just quan va girar l’última pàgina de la novel·la va tenir la certesa que l’autor l’acompanyaria sempre. Després de llegir La metamorfosi i uns quants relats curts, va topar-se en una llibreria de segona mà amb les cartes de Kafka a Milena recollides en un exemplar d’edició de butxaca. Moguda per la curiositat de conèixer la vessant més íntima de l’autor a través del que semblava, a primera vista, una peculiar història d’amor epistolar, no s’ho va pensar i el va comprar. Kafka es desvestia lentament als ulls de la seva companya mostrant-li les seves pors més amagades i convertint-la alhora en musa a qui li és tot degut.

La intensitat dels sentiments que destil·laven les paraules la va transportar als records d’aquell estiu a Cadaqués. Mai més no havia sentit el mateix. Potser va ser l’adolescència, potser els petons salats de matinada en una cala deserta o bé els seus ulls blaus que aconseguien fer-li perdre el món de vista cada vegada que es fonien amb els seus.

Mesos després va rebre un correu electrònic. Li deia que li havien atorgat la beca que tant desitjava per fer una estada a Silicon Valley. Sabia que ell arribaria allà on es proposés. Van començar a escriure’s de manera intermitent. S’havien vist una vegada més prenent una canya en una terrassa de la Plaça del Sol. Els va passar el temps volant i els dos se’n van anar a casa tenint la sensació que, malgrat la distància, res no havia canviat entre ells.

L’última cosa que havia sabut d’ell era que es quedava als Estats Units indefinidament a treballar. Li va fer molta il·lusió que la convidés a anar-lo a visitar. T’ensenyaré San Francisco i anirem a fer surf a la platja de Santa Mònica, li havia escrit. Mentre ho llegia no va poder evitar somriure i va pensar que amb ell se n’aniria on fos.

Submergida en les seves cabòries no s’havia adonat que la platja era plena de gent. Va tancar el llibre i va avançar cap a la vora de l’aigua. La va trobar un pèl freda però, decidida, s’hi va llançar de ple. Li encantava sentir la pell mullada, sobretot després d’haver estat una bon estona al sol; el contrast li resultava extremadament agradable. Bussejar era una altra de les coses que més li agradaven. Poder enfonsar el cap sota l’aigua li recordava que tornava a ser estiu i se sentia lliure.

Quan es va cansar de nedar va sortir. Abans de continuar amb el llibre, volia consultar l’hora al mòbil perquè en aquell moment li va venir al cap que havia quedat per dinar amb la seva germana i li semblava que ja feia tard. Tenia un missatge. Segur que era ella. “Felicitats!!!! Sóc a Barcelona, dues setmanetes de vacances m’han concedit aquests americans. Si no ets fora de viatge ens podríem veure. Un petó.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Les “cartes a Milena” encara les tinc pendents. Un llibre interessant és “el otro proceso de Kafka” de Elias Canetti, on ens explica la vida i el procés de creació de Kafka mitjançant les cartes a Felice Bauer. Canetti, bon coneixedor de la biografia de Kafka, enllaça les cartes amb entrades dels diaris i fets coneguts per acostar-nos un bocí de la vida de Kafka.
    Respecte al conte, ben narrat aquest matí de platja amb les seves lectures, pensaments i records.
    Gràcies!

    • Moltes gràcies David pel comentari i per la recomanació bibliogràfica! Buscaré el llibre que comentes, sona molt interessant. Sóc una gran fan de Kafka i sabia que existien també les cartes a Felice Bauer. Et recomano “les cartes a Milena”, són precioses.

  2. Retroenllaç: Contes d’estiu a Núvol | Núvol